Els homes clàssics

En aquesta setmana quilòmetre 0, "Els homes clàssics" marxen fins a Lleida amb Enric Granados, tot i que s'hauran de moure entre París i Nova York per repassar la història de l'òpera "Goyescas".

Scarlatti, Schubert, Brahms, Dvorák i Prokófiev protagonitzen la setmana amb les seves obres per a piano menys conegudes. Escolta'n el resum.

Tota una setmana dedicada a les segones simfonies de grans compositors, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Conegut per les simfonies i els concerts, la música per a piano sol de Brahms és desconeguda per al gran públic i "Els homes clàssics" la reivindiquen.

L'any 1891 obria a Nova York un llegendari auditori que ha estat la porta d'entrada al mercat americà dels músics més grans de la història, i ja ho va ser des de la seva inauguració, en la qual va participar el gran P.I. Txaikovski. Descobreix la història del Carnegie Hall amb "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.

Felice Romani va escriure llibrets d'òpera per a molts compositors, però va ser amb Bellini amb qui va tenir una de les relacions més intenses. Tant és així que no tot va acabar bé. "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

Donizetti va aconseguir algun dels seus èxits més grans gràcies al llibrets de Felice Romani. De fet, es considera que Donizetti arriba a la seva maduresa com a compositor gràcies a l'òpera "Anna Bolena". Avui ens hi fixem.

Bach, Mozart, Beethoven, Stravinsky i Bartók: cinc gegants de la composició han protagonitzat la setmana que hem dedicat a concerts per a més d'un instrument i les simfonies concertants. Escolta'n el resum en poc més de 50 minuts de ràdio.

Concert o simfonia concertant? Quina és la diferència? "Els homes clàssics" t'ho expliquen i et presenten la Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra en mi bemoll major de W. A. Mozart.

Per què els compositors del Romanticisme van deixar d'utilitzar el terme "simfonia concertant"? No et perdis aquest capítol que té com a protagonista Beethoven i el seu extraordinari Concert per a violí, violoncel i piano en do major op. 56 ("Triple concert").

Un concert pot ser denominat "concert" si prescindeix de l'orquestra? El compositor Igor Stravinsky considerava que sí, i ho va demostrar en el seu Concert per a dos pianos que protagonitza el capítol d'avui del programa d'"Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

Tota una setmana dedicada a la relació entre Puccini i la religió en la seva música, i com la religió ha condicionat la creativitat dels compositors, resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

L'Església ha condicionat la societat al llarg dels anys, però ha passat el mateix amb el món de l'òpera? "Els homes clàssics" destaquen algunes curiositats de la relació entre Església i òpera.

Amb Albert Galceran i Pedro Pardo intentem descobrir per què Nadia Boulanger està considerada una de les millors pedagogues de la història.

Tota una setmana dedicada a cinc grans òperes amb nom de dona, ara resumida en poc més de 50 minuts.

Un "any Mozart" dona per a molts programes, aquí pots escoltar el resum dels cinc que li hem dedicat aquesta setmana.

Segons Mozart, aquell 1784 va compondre la millor obra que havia escrit mai. Si voleu saber quina és, escolteu "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els romàntics del segle XIX van compondre Stabat Mater de dimensions diferents. Repassem el de Rheinberger i Dvorák amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Els dos compositors operistes italians per excel·lència també van compondre "Stabat Maters" però amb motivacions diferents. Sonaran a òpera aquestes obres religioses? Ho descobrim amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada a la relació entre jazz i música clàssica europea, i a l'inrevés, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Pràcticament sense ser-ne conscient, George Gershwin va crear la música simfònica americana, però... com s'ho va fer? Tot té a veure amb una famosa rapsòdia. "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest capítol.

Maurice Ravel és conegut per algunes de les seves obres que contenen melodies exòtiques, com el seu cèlebre "Boléro"; però també va rebre una enorme influència de la música americana i de compositors com Gershwin. Vols saber en quines obres? No et perdis aquest capítol!

El compositor rus va tastar molts estils musicals i també es va deixar seduir pel jazz en algunes de les seves composicions. "Els homes clàssics" t'expliquen quines són les obres més jazzístiques del compositor de "La consagració de la primavera".

L'estiu del 1904 Bartók va tenir una revelació: gràcies a escoltar una cançó popular va decidir dedicar la seva vida a investigar sobre el folklore del seu país i les seves obres se'n van influenciar. El gran canvi musical de Bartók amb "Els homes clàssics".

Els últims deu anys de la seva vida, Bartók va compondre les obres més importants. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo les coneixem una mica millor.