Els homes clàssics

El segon moviment de l'"Eroica" no és l'única marxa fúnebre que Beethoven compon en una obra més gran. Amb "Els homes clàssics" descobrim altres marxes fúnebres beethovenianes.

Una setmana amb la tristesa com a protagonista resumida en poc més de 50 minuts de ràdio amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

La família de Thomas Beecham era enormement rica, i això li va permetre poder formar-se com a director de manera autodidàctica, gràcies a la possibilitat de programar concerts per aprendre l'ofici. Ara bé, gràcies al seu talent va poder esdevenir un dels directors més destacats de la seva generació, alhora que va impulsar la creació de diverses orquestres.

Va néixer a Austràlia, es va formar primer al Regne Unit i després a Praga, on va descobrir la música Janácek, que va enamorar-lo fins a tal punt que es va marcar l'objectiu de reivindicar-la a escala internacional.

"Els homes clàssics" no es mouen França tot i que viatgen en el temps per commemorar el 189è aniversari de Camille Saint-Saëns, la llarga vida del qual ens permetrà conèixer la música francesa del segle XIX. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran comencem pels primers anys del que va ser tot un nen prodigi.

El que havia sigut el Mozart francès, com a nen prodigi va seguir amb èxit els estudis al conservatori, i es va graduar amb només 18 anys. Els anys d'estudis de Saint-Saëns amb "Els homes clàssics".

Saint-Saëns de seguida va triomfar com a organista, però una important donació econòmica li va permetre deixar-ho tot per dedicar-se només a la composició. Ho repassem amb Albert Galceran i Pedro Pardo

Tota una setmana dedicada al compositor francès Paul Dukas resumida en una hora de ràdio!

Cantants com Maria Callas van marcar una nova manera de cantar, però també tenors com Gilbert Duprez van canviar la manera de cantar dels tenors per sempre més, o Glenn Gould va modificar la percepció que tenim de la música de Bach per sempre més. I tots ells no sempre van rebre el suport esperat.

"Els homes clàssics" commemoren el 150 aniversari del compositor anglès Gustav Holst repassant la seva biografia i les seves obres més interessants. Comencem amb els seus anys de formació amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Quan Holst descobreix la música de Wagner, els seus gustos musicals canvien per sempre. Ho expliquem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Després de deixar el Royal College of Music, Holst comença una carrera intensa com a compositor. Amb "Els homes Clàssics" descobrim la seva trajectòria.

Giuseppe Verdi va esdevenir tota una llegenda per a la cultura italiana, però què té la seva música perquè representi tan bé els italians? T'ho expliquen els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

En el darrer capítol d'aquesta setmana, "Els homes clàssics" tornen a Rússia per destacar una composició que es va concebre com un retrat de la història dels russos: l'òpera "Boris Godunov", de Modest Mussorgski.

"Els homes clàssics" comencen la temporada envoltats de natura i apassionats i, per això, dediquen la primera setmana a la tonalitat de fa major. En descobrim els inicis amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

En la darrera setmana de la temporada 2023/24 sou els oients els que heu triat les obres que protagonitzen els cinc capítols. Avui és el torn del Trio per a piano opus 97 de Beethoven, més conegut com "L'arxiduc".

Aquesta setmana "Els homes clàssics" ens parlen d'una qüestió tècnica important: la mètrica musical, i més concretament els compassos. Comencem descobrint-ne l'origen amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els compassos poden ser simples o compostos, i avui toca el torn dels simples. El 2, el 3 i el 4 amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada al compositor Edvard Grieg, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

La música de cambra va ser un dels formats que més va explorar Grieg. En el capítol d'avui repassem les seves sonates per a violí i piano amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada a la vida i algunes de les òperes que millor ha cantat la mezzosoprano romana Cecilia Bartoli, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana la mezzosoprano Cecilia Bartoli celebrarà el seu aniversari, per això "Els homes clàssics" han decidit dedicar-li cinc programes per saber què ha fet d'ella una de les grans dives de la nostra generació. Avui, per començar, els seus inicis com a cantant.

"La Cenerentola", de Rossini, va ser el primer títol que va donar fama mundial a Cecilia Bartoli, avui t'expliquem el perquè.

En el terreny operístic Haydn és un gran desconegut, eclipsat per --entre d'altres-- Mozart. Avui volem reivindicar-lo a través de l'òpera "Armida" que Bartoli va protagonitzar dirigida per una llegenda de la direcció, Nikolaus Harnoncourt.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" no volen moure's gaire, per això dedicaran els cinc capítols a cinc obres de cinc compositors nascuts a Catalunya. Comencem amb "El cant de les muntanyes" de Felip Pedrell.