Els homes clàssics

La influència d'Erik Satie va anar molt més enllà de França, ja que algunes de les seves obres han estat determinants per a compositors tan llunyans a ell com John Cage i Philip Glass. No et perdis aquest capítol amb les influències de Satie en compositors del segle XX.

Una setmana dedicada íntegrament al pare de la música clàssica txeca, Bedrich Smetana, que ara pots escoltar resumida.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" us proposen descobrir la vida i les obres del compositor Bedrich Smetana, per això ens traslladarem fins a la República Txeca per endinsar-nos en el meravellós univers d'un músic que va créixer parlant alemany, però que va voler aprendre el txec quan ja era adult per poder reivindicar-lo i utilitzar-lo en les seves obres.

A causa dels anys en què Smetana va haver d'exiliar-se del seu país, el seu sentiment nacionalista es va veure accentuat, i això va quedar palès en la seva obra, que, progressivament, cada cop era més nacionalista. Els Homes Clàssics t'expliquen l'evolució en l'estètica musical de Smetana.

"Má vlast" (La meva pàtria), és la composició més cèlebre de Smetana. La va anar creant de manera progressiva, entre els anys 1874 i 1879, i hi trobem la influència de compositors com Franz Liszt o Richard Wagner. En aquest capítol, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, us ho volen demostrar.

Smetana va seguir l'estel creatiu de Wagner i Liszt en el sentit de la llibertat creativa que van abanderar els membres de la Nova Escola Alemanya; però aquesta llibertat la va posar al servei de la identitat txeca i va crear obres com l'òpera "La núvia venuda".

Smetana va morir completament sord, però també fent un gir molt més íntim en les seves composicions, obres que en aquest capítol serveixen d'inspiració per a Pedro Pardo i Albert Galceran, els Homes Clàssics.

Tota una setmana dedicada a les obres de Txaikovski, més enllà de les seves simfonies, resumida en gairebé una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana Txaikovski hauria fet 185 anys i "Els homes clàssics" ho celebren repassant algunes de les seves obres més interessants més enllà de les simfonies. Comencem amb els famosíssims ballets, d'una inspiració inigualable, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Com la majoria dels compositors romàntics, Txaikovski va voler triomfar dins del món de l'òpera. Ho va aconseguir? Ho sabrem amb "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.

A banda dels coneguts concerts per a piano o el de violí, Txaikovski va compondre moltes obres concertants, incloent-hi fins i tot el violoncel. "Els homes clàssics" ens les acosten.

A Txaikovski no li va importar compondre grans obres orquestrals fetes expressament per a ocasions especials, tot i saber que només s'interpretarien una vegada. Tot i això, aquestes obres porten el segell de qualitat del compositor rus i les coneixerem amb "Els homes clàssics".

Txaikovski no va ser aliè a les noves tendències musicals del segle XIX i també va compondre poemes simfònics. Els coneixerem, juntament amb algunes suites orquestrals, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" es fixen en aquells compositors que van viure a l'ombra d'altres genis i això he eclipsat la seva obra. Comencen la setmana amb Franz Xaver Süssmayr, el col·laborador de Mozart i que va acabar el seu Rèquiem.

Franz Liszt és un dels compositors més cèlebres del segle XIX, sobretot per les seves virtuoses composicions per a piano. Però també se'l considera el pare del poema simfònic. Ara bé, molts dels seus poemes simfònics no haurien estat possibles sense la col·laboració de Joachim Raff, un compositor poc conegut, però que té obres realment espectaculars.

Giuseppe Verdi va ser el compositor italià més important de la seva generació, i això va fer que eclipsés altres grans compositors, com el mateix Arrigo Boito. La música de Boito té molta influència de Wagner i això no va agradar gaire als seus compatriotes, i per això va dedicar bona part de la seva carrera a escriure llibrets d'òpera per a compositors com Verdi. En aquest capítol, "Els homes clà...

El compositor Franco Alfano va fer-se cèlebre per haver compost el final de l'òpera "Turandot", que Puccini va deixar inacabat a causa de la seva mort inesperada. Aquesta setmana ens fixem en l'obra de Boito, que ha quedat eclipsada per l'ombra de Puccini.

Mozart, Liszt, Verdi o Puccini van eclipsar altres grans compositors de la seva generació. "Els homes clàssics" n'han parlat al llarg de la setmana i ara t'ho resumeixen en poc més de 50 minuts de ràdio.

Pierre Boulez va néixer l'any 1925, fa 100 anys. És per això que "Els homes clàssics" han decidit dedicar-li els quatre capítols d'aquesta setmana. En aquest primer programa s'endisen en els anys de formació de Boulez i com Oliver Messiaen va exercir en ell una enorme influència musical.

En aquest segon capítol dedicat al compositor, director, escriptor i professor Pierre Boulez, "Els homes clàssics" volen conèixer millor els seus dos grans projectes: la creació de l'IRCAM i de l'Ensemble Intercontemporain, un centre d'investigació sonora i una orquestra de cambra concebuda per interpretar obres contemporànies. De tot plegat en parlem amb el català Hèctor Parra, que té una estreta...

Ara que ja coneixem la biografia i els grans projectes de Boulez, Pedro Pardo i Albert Galceran analitzen algunes de les seves obres més rellevants, com "Polyphonie X", "Pli selon Pli" o "Répons", entre d'altres.

Un dels vessants més populars de Pierre Boulez és el de director, amb el qual pretenia llegir la música com si cada interpretació fos la primera. Descobreix a¡el Boulez director amb "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

Quatre capítols dedicats a Pierre Boulez en el centenari del seu naixement, ara resumit en poc més de 50 minuts de ràdio amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Tota una setmana dedicada al 150è aniversari de Maurice Ravel a través d'algunes de les seves obres més importants, amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Fa 150 anys va néixer al País Basc del Nord el genial compositor francès Maurice Ravel, a qui els Homes Clàssics dedicaran tota la setmana. En aquest primer capítol fan un repàs general de la vida i les obres de Ravel.