Els homes clàssics

En els seus diaris personals, Ricard Viñes va deixar constància de l'interès que li despertaven les músiques folklòriques i les tradicions musicals sud-americanes. Va destacar la riquesa rítmica i melòdica d'aquestes cultures, que admirava i volia donar a conèixer als cercles musicals europeus, cosa que faria de tornada a Europa. Avui en fem un repàs amb "Els homes clàssics".

Malgrat tenir una vida plena d'èxits i ser una de les personalitats més importants de la història de la música del segle XX, Ricard Viñes va morir pràcticament en la misèria a causa dels conflictes bèl·lics de principis de segle. T'ho expliquen "Els homes clàssics" en aquest capítol.

Tota una setmana dedicada al pianista Ricard Viñes, l'any del seu 150è aniversari, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Cinc grans compositors italians del segle XX en menys d'una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana els Homes Clàssics de Catalunya Música commemoren el Dia d'Itàlia recordant cinc grans compositors italians del segle XX. La tradició operística ens obliga a començar pel gran Puccini, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Més enllà dels poemes simfònics, Respighi va ser un dels grans compositors italians de finals del XIX i principis del XX que els Homes Clàssics volen reivindicar.

Si, al segle XIX, els compositors d'òpera italians van marcar un segell propi, al segle XX, van ser les bandes sonores les que van fer famosos alguns dels més importants, com ho va ser el genial Nino Rota. Spaghetti westerns, mafia italoamericana i molt més amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

El segle XX va intercomunicar els compositors i les noves tendències atonals i electroacústiques van tenir dos grans representants italians. Avui coneixem a un d'ells: el gran Luigi Nono.

L'altre gran geni de la música contemporània italiana, col·lega de Pierre Boulez va ser Luciano Berio que, més enllà de les composicions pròpies, també va fer grans arranjaments arribant a acabar l'òpera "Turandot" de Puccini. El coneixem amb els Homes Clàssics.

Tota una setmana dedicada al baríton alemany Dietrich Fischer-Dieskau en el marc del centenari del seu naixement, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" volen celebrar el centenari del naixement d'una de les veus més llegendàries de la història, la del baríton alemany Dietrich Fischer-Dieskau. El cantant va tenir una vida de pel·lícula, i en aquest capítol la pots conèixer.

Fischer-Dieskau va esdevenir una referència en molts dels rols i obres que va interpretar, com és el cas de "Das Lied von der Erde" (La cançó de la terra) de Mahler. Des de la seva interpretació del cicle, és habitual que la part original, concebuda per a una contralt, sigui interpretada precisament per un baríton.

En aquest capítol et proposem descobrir una de les interpretacions més aclamades del baríton Dietrich Fischer-Dieskau. Ens referim a les "Escenes del Faust de Goethe", de Robert Schumann.

Dietrich Fischer-Dieskau va mostrar sempre un gran interès per col·laborar amb compositors contemporanis, cosa que el va portar a establir una relació professional molt intensa amb l'anglès Benjamin Britten. En aquest capítol, us descobrim les obres que Britten va concebre per a la veu del baríton alemany.

Fischer-Dieskau va ser, sense cap mena de dubte, un dels més grans liederistes de tota la història, i per assolir l'èxit en aquest repertori va comptar amb la col·laboració d'un pianista acompanyant de luxe, l'anglès Gerald Moore.

Tota una setmana dedicada al compositor Erik Satie, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana la dediquem a un compositor inclassificable, el francès Erik Satie. Ell mateix s'anomenava "fonometrògraf", i algunes de les seves composicions són autèntiques icones de la música francesa. Però qui va ser realment Erik Satie? Els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, t'ho expliquen al llarg d'aquesta setmana.

Erik Satie rebutjava la música de Richard Wagner i això el va portar a compondre allunyant-se de la grandiositat wagneriana per crear obres amb molt pocs recursos. Però com crea aquesta estètica tan associada a l'impressionisme francès? Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, ho analitzen.

En aquest capítol, els Homes Clàssics fan un repàs de les composicions més importants de l'excèntric catàleg d'Erik Satie.

En aquest capítol, ens fixarem en com Satie i les seves idees, que molts consideraven totalment boges, van ser la inspiració dels compositors francesos que volien proposar un llenguatge nou per lluitar contra el wagnerisme.

La influència d'Erik Satie va anar molt més enllà de França, ja que algunes de les seves obres han estat determinants per a compositors tan llunyans a ell com John Cage i Philip Glass. No et perdis aquest capítol amb les influències de Satie en compositors del segle XX.

Una setmana dedicada íntegrament al pare de la música clàssica txeca, Bedrich Smetana, que ara pots escoltar resumida.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" us proposen descobrir la vida i les obres del compositor Bedrich Smetana, per això ens traslladarem fins a la República Txeca per endinsar-nos en el meravellós univers d'un músic que va créixer parlant alemany, però que va voler aprendre el txec quan ja era adult per poder reivindicar-lo i utilitzar-lo en les seves obres.

A causa dels anys en què Smetana va haver d'exiliar-se del seu país, el seu sentiment nacionalista es va veure accentuat, i això va quedar palès en la seva obra, que, progressivament, cada cop era més nacionalista. Els Homes Clàssics t'expliquen l'evolució en l'estètica musical de Smetana.

"Má vlast" (La meva pàtria), és la composició més cèlebre de Smetana. La va anar creant de manera progressiva, entre els anys 1874 i 1879, i hi trobem la influència de compositors com Franz Liszt o Richard Wagner. En aquest capítol, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, us ho volen demostrar.