Els viatgers de la Gran Anaconda

El Pakistan és un país extens, molt divers i, fins a cert punt, contradictori. Es podria dir que són molts països en un. És un país fill d'un gran riu, l'Indus, que el travessa pel mig de punta a punta, des de la serralada de l'Hindukush, al nord, fins a la desembocadura al mar d'Aràbia. Allà hi ha algunes de les valls més fascinants i enigmàtiques de la Terra. Descobrim el Pakistan amb Joan Riera...

A Ölgii, capital kazakh de Mongòlia, els gers (o iurtes) formen barris i les àligues són companyes de caça. L'antropòleg Francesc Bailón s'endinsa a l'Altai per trobar campaments nòmades creuant estepes buides i deixant enrere parades d'autobús perdudes pel paisatge.

A Ölgii, capital kazakh de Mongòlia, els gers (o iurtes) formen barris i les àligues són companyes de caça. L'antropòleg Francesc Bailón s'endinsa a l'Altai per trobar campaments nòmades creuant estepes buides i deixant enrere parades d'autobús perdudes pel paisatge.

A Khartum, Irene Cordón constata com la vida al carrer contradiu els tòpics sobre el Sudan. Més enllà de la xaria i Bin Laden, hi ha una ciutat viva, escenari històric de batalles i imperis antics, on les protestes encara costen vides i la història ressona entre dos Nils.

A Khartum, Irene Cordón constata com la vida al carrer contradiu els tòpics sobre el Sudan. Més enllà de la xaria i Bin Laden, hi ha una ciutat viva, escenari històric de batalles i imperis antics, on les protestes encara costen vides i la història ressona entre dos Nils.

Els antics mexiques fermentaven l'agave per crear una beguda sagrada, que es creia que permetia connectar amb els déus. Amb el temps, aquell beuratge va evolucionar cap al mescal i el tequila. A Tequila, poble mexicà que dona nom al famós licor, descobrim l'origen espiritual d'aquesta beguda amb Jordi Canal-Soler.

Els antics mexiques fermentaven l'agave per crear una beguda sagrada, que es creia que permetia connectar amb els déus. Amb el temps, aquell beuratge va evolucionar cap al mescal i el tequila. A Tequila, poble mexicà que dona nom al famós licor, descobrim l'origen espiritual d'aquesta beguda amb Jordi Canal-Soler.

Xavier Moret s'endinsa a Amdo, l'antiga regió tibetana al nord-est del Tibet històric, repartida entre diverses províncies xineses. Terra de muntanyes abruptes i monestirs remots, va ser el bressol dels guerrers khampes. Actualment, el règim xinès controla amb mà de ferro l'accés a aquests indrets, cosa que ofereix una imatge del Tibet molt allunyada de la seva essència.

Xavier Moret s'endinsa a Amdo, l'antiga regió tibetana al nord-est del Tibet històric, repartida entre diverses províncies xineses. Terra de muntanyes abruptes i monestirs remots, va ser el bressol dels guerrers khampes. Actualment, el règim xinès controla amb mà de ferro l'accés a aquests indrets, cosa que ofereix una imatge del Tibet molt allunyada de la seva essència.

Antinòupolis va començar com un santuari, fundada per l'emperador Adrià per honrar el seu estimat Antínous. Finalment, es va convertir en una ciutat pròspera i va esdevenir la capital del Regne Mitjà d'Egipte, fins que va acabar sent destruïda pels àrabs. Finalment, va desaparèixer sota la sorra del desert, almenys, fins al rescat dels arqueòlegs.

Antinòupolis va començar com un santuari, fundada per l'emperador Adrià per honrar el seu estimat Antínous. Finalment, es va convertir en una ciutat pròspera i va esdevenir la capital del Regne Mitjà d'Egipte, fins que va acabar sent destruïda pels àrabs. Finalment, va desaparèixer sota la sorra del desert, almenys, fins al rescat dels arqueòlegs.

Viatgem a Mongòlia, on l'ànima nòmada persisteix entre les vastes estepes i a la capital Ulaanbaatar. Antigament anomenats "el poble mòbil", els mongols mantenen la seva connexió profunda amb la cavalleria i el seu passat guerrer. Actualment, malgrat la urbanització, un 30% segueixen sent nòmades. Fem un viatge a les arrels de la cultura nòmada amb Francesc Bailón.

En nàhuatl, "axolot" vol dir "monstre aquàtic", però per a les antigues cultures de Michoacán, aquest animal era un potent medicament. Amb la capacitat de regenerar-se, aquesta salamandra s'utilitzava en ungüents i xarops. Actualment, les monges d'un convent continuen aquesta tradició medicinal protegint alhora aquesta criatura única dels llacs mexicans. Anem de viatge amb Jordi Canal-Soler.

Fa 50 anys, un ferrer va crear un camí directe al Puigsacalm, incloent-hi una escletxa a la canal Fosca. Aquesta muntanya, amb moltes cares, ofereix rutes amigables o feréstegues. En Joan Portell opta per l'opció difícil i ascendeix per Joanetes, recordant que els camins s'han de respectar. Un viatge d'escalada amb el pedagog i escriptor Joan Portell.

Marc Rovira visita l'Alt Karabakh, una petita regió d'armenis cristians en territori àzeri marcada per anys de tensió. Descobrim un territori en rebel·lió que viu una guerra constant des de la caiguda de la Unió Soviètica.

L'illa de Sark, l'estat més petit de la Mancomunitat Britànica, va mantenir el feudalisme fins al 2008. La compra de l'illot veí per part dels germans Barclay, dos milionaris atrets per la manca d'impostos, va marcar el començament de grans canvis a l'illa, que va passar a tenir eleccions lliures i a deixar enrere les seves arrels feudals.

Els primers europeus que van explorar les illes Vaigatx, al mar de Kara, hi van trobar restes de sacrificis humans. Més endavant, quan els exploradors russos hi van arribar, es van sorprendre que els nènets sempre tinguessin la boca i les mans tacades de sang. La llegenda sobre aquesta suposada antropofàgia es va estendre arreu, i no va ser fins passats els anys que es va descobrir la veritat.

A Haití, cada novembre, els esperits dels avantpassats tornen als carrers en una festa plena de vida. La Fête Guédé combina música, dansa i possessió espiritual per honorar els morts i celebrar la connexió amb els ancestres. Un ritual intens i vibrant que transforma el dol en festa.

Lalibela, ciutat santa d'Etiòpia, guarda onze esglésies monolítiques esculpides a la roca, llegendàriament inspirades per Déu. Declarades patrimoni mundial, són fruit del somni d'un rei i de la fe d'un poble, tot i la guerra que les envolta.

Les geishes, dones japoneses que dediquen la seva vida a les arts tradicionals, sovint llueixen quimonos espectaculars. Cada època s'hi reflecteix en un color diferent. De manera que calen fins a nou artesans per tenyir un sol quimono, una peça d'art que pot arribar a costar una fortuna i que és una font d'informació inesgotable sobre qui el porta.

No és estrany que a les manifestacions de miners a Bolívia tirin dinamita. A La Paz, govern i policies temen les protestes mineres perquè fins i tot les "cholas" hi van armades amb TNT. Qualsevol en pot comprar al mercat miner de Potosí. Aquí, la mina de plata més important d'Amèrica continua oberta i funcionant tal com ho ha fet des que hi van arribar els conquistadors.

Anar a peu des de Bangkok fins a Barcelona no és una empresa fàcil. No ho és per molts aspectes, com l'alimentació, la salut, la seguretat, l'orientació o la possibilitat d'entendre's amb les persones. Què passa quan un pont que hauria de ser allà no hi és? O quan un carrer que apareix al mapa en realitat no existeix? No hi ha cap altre remei que refer el camí i trobar una altra solució que et per...

Del Mato Grosso, al Brasil, només en queda el nom. Pràcticament no en queda res, del "Mato", i ni de bon tros és "Grosso". La set d'expansió de l'ésser humà ha estat implacable, i encara ho és. Ho ha constatat sobre el terreny Andreu Ariño en el seu viatge transamazònic fent autoestop.

Anar a peu des de Bangkok fins a Barcelona no és una empresa fàcil. Tot just fa pocs dies que la Jenn i en Lluís han deixat enrere Bangkok, la capital i alhora gran metròpoli de Tailàndia. Però ja se n'han adonat que, al sud-est d'Àsia, la vida és al carrer. La gent viu al carrer. El carrer és casa seva. Hi dormen, hi cuinen, hi mengen, s'hi apleguen amb la família i amb els amics. Al carrer hi fa...

Viatgem a un país del passat. Una ciutat, Axum, i un imperi, l'axumida, un 95% del qual resta enterrat. De l'esplendor d'aquell imperi només en són visibles algunes esteles reials de roca de fins a trenta metres d'altura. Diu la llegenda que els monòlits es van alçar gràcies a l'influx de l'Arca de l'Aliança, de la qual un monjo en té cura ben a prop del lloc.