Els viatgers de la Gran Anaconda

Kris Ubach s'atura a Sayulita, un Pueblo Mágico. Però, més que màgic, Sayulita és, sobretot, el paradís de surfistes, noctàmbuls i d'una miríada de seguidors del culte neohippy.

Aquest és un vell territori mexicà que va acabar en mans nord-americanes. Els Estats Units en van tenir prou amb un grapat de dòlars per ser els nous propietaris d'extensions infinites de territori mexicà. Però, malgrat el temps transcorregut, no ha perdut l'ànima.

Kris Ubach s'atura a la llacuna de Santa María del Oro, al fons d'un cràter inundat de la Sierra Madre Occidental. Visita en Don Jacinto, un xaman local, a Tepic. Són les cròniques americanes de la viatgera de la Gran Anaconda en marxa.

Els Pueblos Mágicos de Mèxic són aquells que apleguen una simbologia i un significat identitari especial per als mexicans. A més, algunes d'aquestes poblacions han estat l'escenari de fets que han marcat la història mexicana. Kris Ubach enganxa el nas al mapa a la recerca de la màgia mexicana.

El doctor Jaume Ollé ha dedicat la seva vida a ajudar els més necessitats d'arreu del món, però sobretot d'Haití. Com diu ell: "Al setè dia, Déu no se'n va anar a descansar, se'n va anar a fer la migdiada i es va oblidar d'Haití." Durant la seva estada, es va endinsar en els barris més pobres, es va enfilar a les muntanyes per vacunar la gent dels pobles aïllats i va ajudar tothom amb qui es va cr...

El doctor Jaume Ollé ha dedicat la seva vida a ajudar els més necessitats d'arreu del món, però sobretot d'Haití. Com diu ell: "Al setè dia, Déu no se'n va anar a descansar, se'n va anar a fer la migdiada i es va oblidar d'Haití." Durant la seva estada, es va endinsar en els barris més pobres, es va enfilar a les muntanyes per vacunar la gent dels pobles aïllats i va ajudar tothom amb qui es va cr...

Kom Ombo és un dels temples més bells de la vall del Nil. També és un exemple únic a Egipte, ja que està consagrat a dues deïtats: Sobek, el déu cocodril, i Haroeris, és a dir, Horus el Gran. Com aquest, també hi trobem els temples d'Edfu i Esna més endavant, vora el Nil, abans d'arribar a Luxor, l'antiga Tebes, capital faraònica.

Kom Ombo és un dels temples més bells de la vall del Nil. També és un exemple únic a Egipte, ja que està consagrat a dues deïtats: Sobek, el déu cocodril, i Haroeris, és a dir, Horus el Gran. Com aquest, també hi trobem els temples d'Edfu i Esna més endavant, vora el Nil, abans d'arribar a Luxor, l'antiga Tebes, capital faraònica.

La terra dels koma, a Nigèria, és "the last place of Africa". Per això, el Joan Cirera hi va fer el que va anomenar un "viatge iniciàtic". Segons diu, "mai havien vist l'home blanc: el que feia de guia mai havia guiat ningú a través de les muntanyes, el que obria la porta de casa seva mai havia obert la porta de casa seva a un blanc". Tan iniciàtic va ser el viatge que va acabar sent espiritual.

En entrar al gran santuari de Kailasanatha, un arriba a pensar que els artesans del passat tenien una vareta màgica per cisellar la pedra com si fos argila. Els pilars, les figures, els passadissos, les torres i les intricades estructures formen part del complex arquitectònic de 34 monestirs i altres edificis, excavats durant segles al llarg de més de dos quilòmetres d'aquesta muralla natural.

La República Democràtica del Congo és la reserva del mite d'Àfrica, afirma l'antropòleg Joan Riera. També reconeix, però, que hi ha llocs on és millor no anar i, si hi vas, que sigui amb escorta armada. Ens assegura que el Congo és un país totalment al límit, amb una capital caòtica, hostil i complexa, però fascinant. I, enmig del caos, hi ha els sapeurs, que han fet de l'elegància un tòtem.

La República Democràtica del Congo és la reserva del mite d'Àfrica, afirma l'antropòleg Joan Riera. També reconeix, però, que hi ha llocs on és millor no anar i, si hi vas, que sigui amb escorta armada. Ens assegura que el Congo és un país totalment al límit, amb una capital caòtica, hostil i complexa, però fascinant. I, enmig del caos, hi ha els sapeurs, que han fet de l'elegància un tòtem.

Jordi Mosoll viu a Taiwan des de fa cinc anys. Explica que no li va ser fàcil adaptar-se, per la barrera dels costums, la cultura i, sobretot, de la llengua. També pel nivell altíssim de tecnologia, reflectit fins i tot en el gratacel més alt de la capital: el Taipei 101. La mateixa geografia ordenada dels microxips sembla estar impresa en aquesta gran urbs asiàtica.

Els viatges comercials a l'espai són possibles des de fa pocs mesos: s'ha obert la porta a fer d'aquesta mena de trajectes una possibilitat real. Tot i això, viatjar a l'espai continua sent un desafiament: és un lloc inhòspit, potser el més inhòspit que tenim a l'abast. En parlem amb Toni Pou, periodista científic.

A Uganda, en Miquel Rafa va sentir el despertar de la selva: un univers de sabanes, llacs i altes muntanyes. La natura hi és tan omnipresent que, a només vint minuts de l'aeroport, pots embarcar-te en una piragua de fusta cap als aiguamolls de Mabamba. Però, per al biòleg Miquel Rafa, el llac només és el principi d'un periple que el porta a recórrer molts altres indrets d'aquest país del cor de l'...

A Uganda, en Miquel Rafa va sentir el despertar de la selva: un univers de sabanes, llacs i altes muntanyes. La natura hi és tan omnipresent que, a només vint minuts de l'aeroport, pots embarcar-te en una piragua de fusta cap als aiguamolls de Mabamba. Però, per al biòleg Miquel Rafa, el llac només és el principi d'un periple que el porta a recórrer molts altres indrets d'aquest país del cor de l'...

Philae emergeix del Nil, a tocar d'Aswan, a l'Alt Egipte. A més de la bellesa intrínseca de l'illa-temple, Philae guarda un secret: hi va viure el darrer reducte d'homes savis que sabien llegir i escriure amb els sistemes d'escriptura de l'època. S'hi conserva la inscripció d'Esmet-Akhom, l'últim text jeroglífic escrit pels sacerdots al temple d'Isis el 394 dC.

Philae emergeix del Nil, a tocar d'Aswan, a l'Alt Egipte. A més de la bellesa intrínseca de l'illa-temple, Philae guarda un secret: hi va viure el darrer reducte d'homes savis que sabien llegir i escriure amb els sistemes d'escriptura de l'època. S'hi conserva la inscripció d'Esmet-Akhom, l'últim text jeroglífic escrit pels sacerdots al temple d'Isis el 394 dC.

El Turquestan Oriental ha acaparat l'imaginari de molts viatgers. Els uigurs, el poble que habita aquests deserts des de fa segles, han estat en part nòmades, segurament forçats per unes condicions extremes. Des de fa temps, són un poble sota sospita per part de la Xina, que hi exerceix un control ferri.

El Turquestan Oriental ha acaparat l'imaginari de molts viatgers. Els uigurs, el poble que habita aquests deserts des de fa segles, han estat en part nòmades, segurament forçats per unes condicions extremes. Des de fa temps, són un poble sota sospita per part de la Xina, que hi exerceix un control ferri.

El Sudan del Sud, gran com França, té poc més d'un centenar de quilòmetres d'asfalt. El clima hi porta tempestes sovint i, a més, és una terra de conflictes. Tot plegat fa que sigui un lloc hostil per a la vida: els habitants d'Ulang, per exemple, van haver de fugir en poques hores, deixant-ho tot enrere. Igor Barbero reflexiona sobre com es pot començar de zero en una regió on la vida és una llui...

Llucià de Samòsata va descriure fa segles un viatge a la Lluna. Astrònoms, filòsofs, científics i creadors han especulat durant mil·lennis sobre l'univers, que continua resultant tan desconegut com la Terra ho va ser per als seus primers exploradors. Tot i això, fa ja unes dècades que l'home hi ha pogut viatjar, fet que progressivament ha obert la porta als primers viatges interestel·lars.

Llucià de Samòsata va descriure fa segles un viatge a la Lluna. Astrònoms, filòsofs, científics i creadors han especulat durant mil·lennis sobre l'univers, que continua resultant tan desconegut com la Terra ho va ser per als seus primers exploradors. Tot i això, fa ja unes dècades que l'home hi ha pogut viatjar, fet que progressivament ha obert la porta als primers viatges interestel·lars.

Fa més de mig segle, Sri Aurobindo i Mirra Alfassa van somiar una ciutat universal basada en la pau i la unitat humana. Aquest somni es va materialitzar a Auroville, dissenyada per Roger Anger com una galàxia al voltant del Matri Mandir. Auroville continua lluitant per crear un home nou capaç de viure en harmonia amb la Terra.

Fa més de mig segle, Sri Aurobindo i Mirra Alfassa van somiar una ciutat universal basada en la pau i la unitat humana. Aquest somni es va materialitzar a Auroville, dissenyada per Roger Anger com una galàxia al voltant del Matri Mandir. Auroville continua lluitant per crear un home nou capaç de viure en harmonia amb la Terra.