Vampiresados

En lloc de dedicar el 78 al sol tal com teníem previst, hem optat per una solució més fàcil. Programa de versions per iniciar l'agost, encara que quan s'emeti per La Veu, segurament ja estarem menjant panellets. Doncs au vinga, a la guerra amb el programa més salvatge de l'emissora!!!!

Ara sí, prou de lluna per una temporada. Rematem l'efemèride amb la tercera tanda de programes dedicats a l'astre, liquidant-lo a cop de hits, cançons desconegudes i un fragment del Man on the moon de Milos Forman. Tot plegat, abans que l'agost ens agafi sense confessar.

Tornem per segona i última setmana a visitar la lluna en forma de cançons i composicions, que la tenen com a protagonista, secundària o simplement d'atrezzo. I de pas escoltem fragments de Capricornio Uno, la pel·lícula que ficcionava un suposat engany respecte a l'arribada de l'home a l'astre. En tot cas a Cuarto Milenio el responsable de ciència de l'ABC afirmava que l'home va ser-hi el 1969. I...

Cinquanta anys després de l'arribada de l'home a la lluna, alguns encara no ens creiem que Armstrong i Aldrin donessin aquell petit pas per l'home però gran brasa per la humanitat. Però sí que estem molt contents del pilot de cultura que s'ha generat a l'entorn d'aquest astre proper i misteriós, al qual algun dia esperem enviar-hi a un nombre significatiu de personatges indesitjables del nostre en...

Gairebé totes les cançons parlen del què ens passa en el decurs de la vida. Fins i tot les instrumentals, per allò que desprenen, o les més extremes, perquè en un moment o altre tots hem volgut escanyar al veí, o a un parent més o menys proper. Doncs per anar celebrant que l'estiu ha arribat per quedar-se, unes quantes dosi en la nostra fórmula habitual. Avanti il populo!!!

Això mateix germans vampiritzats... el diable, que molt espavilat no ho deu pas ser, es pensava que li estàvem fem una mamada, sobretot per la música que posem, així com molt així com molt així, però llavors, quan ja estava a punt d'arribar a l'orgasme amb tant de doo wop, rock'n'roll, surf, trash metal i freak songs en general, vam arrencar-li els pebrots amb una queixalada a ritme de techno span...

Vampiresados se suma a la revetlla col·lectiva en què s'ha convertit el món, i des del nostre barri freak de Sant Joan de les Abadesses, iniciem la nostra recapitulació. No esperem rebre el premi Ondas d'aquesta temporada, però tampoc és que ens vingui gaire de gust donar la mà a qui organitza i dona aquells trofeus. O sigui que a prendre pel cul tot.

Ja ho deien els Enemigos que "la vida mata"... Els Ilegales afirmaven que "solo la muerte te salva de la vida"... I el DjNaski ens assegura que només hi ha un camí per fer el bé en aquesta vida: "viure cada segon com si anéssim amb un pal de beisbol a les mans". Doncs au, intenteu no fer-lo empenyar, que l'home està desbocat.

Les pastilles ens han regirat definitivament al pitjor dj del planeta terra, que ara a més es creu que pot anar predicant la bona nova des de les ones. En aquest programa 70 ens parla des del seu alter ego catòlic, apostòlic i afectat per dir-nos quin és el bon camí, i sembrant-lo de cançons que ell creu que són prou bones. Doncs deixem-lo amb la il·lusió i fent el ridícul...

La música dels Vampiresados no està especialment programada per ballar, però tampoc van programar el cervell del seu presentador per pensar com havia de titular-ne cadascun dels capítols. O sigui que com si fóssiu un Llàtzer qualsevol, aixequeu-vos del vostre sarcòfag i balleu, balleu maleïts.

L'inacabable mes de maig ha de destrossar-nos sí o sí. Per acomiadar-lo com a mínim fins d'aquí a un any tirem de la fòrmula habitual a Vampiresados, amb r'n'r, pop, easy listening, doo wop, surf, high energy i el soundtrack habitual d'una sèrie. A més aquest cop sentim tres escenes de la millor (amb diferència) pel·lícula d'Almodóvar "Qué he hecho yo para merecer esto". Mala vida...

Quatre vegades va sonar el timbre i quatre vegades el peregrí va obtenir el sileni per resposta. A l'interior de l'hostal el seu propietari estava massa ocupat escoltant l'easy listening, surf, doo wop, punk, pop, rock'n'roll i altres músiques meravelloses del Vampiresados 67. L'endemà al matí quan va obrir la porta de l'establiment, va trobar al brut i pollós humà recolzat contra la porta. El pol...

I el setè dia déu estava tan cansat que va decidir prendre-s'ho amb més calma, va anar a al quiosc de la platja (després d'inventar-se també una màquina del temps per poder-hi viatjar) i es va comprar uns cacauets, unes xancletes i una tovallola per poder-se estirar a la sorra. I ja que hi era posat va esperar-se fins dilluns per poder escoltar el programa preferit de només dues o tres persones al...

Enfonsats en la misèria estem. Ho hem intentat tot menys prostituir-nos per aconseguir més audiència, però no hi ha manera. Per això avui combinem els ingredients musicals de sempre (pop, surf, guitarres, bandes sonores, fressa i melodia) adobats amb fragments de la pel·lícula Comanchería i el segon consell gratuït del Dj que no podem acabar-nos de treure de sobre. Comon freak power!

El programa que hi hauria d'haver hòsties per poder escoltar, arriba carregat de hits de sèrie B. Sebadoh, The Diamonds, Ilegales, OMD o Burt Bacharach formen part d'una alineació que ja li hagués agradat tenir al Tarda Tardà (acs), al cantant dels Pets, o a algun altre programa d'aquesta mateixa emissora. Però bé, si convé muntem un ring, i anem a pinyes amb la competència o amb els oients mateix...

Barreja de clàssics amb novetats de noms cabdals o que podrien ser-ho en un futur proper: Yawners, Boo Boo Davis, Angelo de Augustine, Cayman Kings, Deniro o Snakerattlers debuten a un Vampiresados on també ens posarem les botes escoltant un fragment emblemàtic de Los Odiosos Ocho del bo d'en Quentin, mentre esnifem eau de fish acabat d'aplicar sobre el parquet de l'emissora.

No ens hem tornat bojos. Simplement som d'aquesta terra, i no podem ser aliens a l'escena local. Però no espereu merdes de mestissatge ni cançó lleugera... Nosaltres som més modernikis i anem d'indie-pop i totes aquestes mandangues que tampoc serveixen per lligar.

Alguns grups s'han dedicat durant tota la seva trajectòria a recercar la cançó perfecta. Pocs, en cas que n'hi hagi algun, ho ha aconseguit. En aquesta edició ens dediquem a buscar grups que han buscat aquesta mena de cançons, i encara que hem tornat a fracassar en l'intent, donem unes quantes alegries als nostres aparells auditius. Àndaleeeeee.

Abans d'aterrar al planeta 60 la nau del misteri -o millor dit la del rock'n'roll- ens porta per viaranys esperem que poc explorats pels oients. En una vida paral·lela potser no tindreu la sort de gaudir del torrent de frikisme que ens proporciona Vampiresados, amanit aquí per fragments cinèfils de la talla de Los Santos Inocentes, Historias del Kronen o El pico 2.

La psicofonia resultant d'escoltar les primeres paraules de Vampiresada de Jonathan Richman, és claríssima... Nosaltres li fem cas escoltant avui un bon grapat de temes a mig camí entre la melomania i el frikisme, de la cinefilia de baixa intensitat i la fase prèvia a ingressar al frenopàtic. Au doncs, Escuchame una vez o dos...

DjNaski s'ha tornat boig i en un acte de megalomania musical ha convertit petits fragments de més de tres-cents artistes en el programa definitiu de Vampiresados. Podeu vomitar sobre la seva tomba, però espereu primer que la palmi. I sobretot si el trobeu no deixeu que s'acosti a la peixera (ni a l'ampolla de vodka).

Programa primaveral amb connotacions freak de la mà del pitjor dj del planeta terra. Aquesta vegada Lynch i Hitchcock ajuden a amenitzar el subconscient cinèfil dels oients, gràcies a dues pel·lícules terrorífiques, malgrat que no s'adaptin del tot als cànons del gènere. I molt r'n'r, funk, pop i punk.

Si voleu fer-nos cas no us enamoreu mai. Estimeu fins a l'infinit, però deixeu l'amor per les escenes més porques de les pel·lícules o per cançons ensucrades a més no poder. Nosaltres us en proposem unes quantes, i també moltes guitarres, i fins i tot algun hit. Tot per a la vostra salut mental amb homenatge inclòs al cine de Francis Ford.

Una bona glopada de rock'n'roll freak i músiques que ens motiven a fer l'amor i la guerra alhora. Iniciem aquest recorregut amb el bo del Nacho Vegas i l'acabem també al nord, amb una versió fosca d'una cançó disco de la dona del pentinat més impossible després del de Donald Trump, la Desireless.

Clint Eastwood ens serveix de fil conductor d'un programa que iniciem amb la gran Gina Argemir i el seu pop de cordes seductores i acabem amb el Antònia Font i el seu homenatge al nostre rei particular. Entremig, una mica de tots els vicis i virtuts que ja coneixeu del nostre frenopàtic particular.