Una tarda a l'òpera

La fascinació per la Grècia clàssica havia estat una constant en la cultura germànica des de la segona meitat del segle XVIII. En temps del nacionalsocialisme, l'atracció per l'hel·lenisme es va perpetuar. "Dafne" n'és una bona mostra, amb una escena de metamorfosi senzillament extraordinària.

El posicionament de Richard Strauss davant de la guerra i el militarisme presenta no poques ambivalències. Fos com fos, el pacifisme fa acte de presència en una òpera com "Dia de pau" ("Friedenstag").

Revestida per la polèmica en plena eclosió del nazisme, "La dona silenciosa" va suposar la primera (i malauradament única) col·laboració entre Richard Strauss i l'escriptor Stefan Zweig, a partir d'una comèdia de Ben Jonson, contemporani de Shakespeare.

La mort de Hugo von Hofmannsthal va deixar orfe Richard Strauss d'un dels llibretistes més genials de la història de l'òpera. "Arabella" marca el final d'aquella extraordinària col·laboració.

Què li va passar a Helena, esposa de Menelau i raptada per Paris, després de la guerra de Troia? Quines van ser les conseqüències d'aquell adulteri? Va seguir fent estralls la bella Helena? Hofmannsthal i Strauss ens ho expliquen en aquesta poc prodigada òpera, "Die Ägyptische Helena".

Col·locada exactament a l'equador de la producció de Strauss i amb llibret propi, "Intermezzo" és una comèdia burgesa construïda sobre el característic cant conversacional del compositor bavarès.

Fascinant i voluptuosa, "Die Frau ohne Schatten" --amb llibret de Hofmannsthal-- és una de les obres de gran format de Richard Strauss. I una de les més difícils d'interpretar i d'escenificar.

En la primera de les incursions de teatre dins del teatre i, novament, amb llibret d'Hugo von Hofmannsthal, "Ariadne auf Naxos" és una veritable capsa de sorpreses, amb un regust deliciosament neoclàssic.

Hofmannsthal i Strauss van mirar enrere sense ira, allunyats de la violència de "Salomé" i d'"Elektra" per centrar-se en la Viena del segle XVIII. "El cavaller de la rosa" és una comèdia burgesa de regust nostàlgic, revestida amb suggerent neoclassicisme i amb un protagonista d'excepció: el pas del temps, personificat en la Mariscala.

El 1909, Strauss estrenava l'òpera que tanca el cicle de la sang. I ho feia amb un hàbil llibret d'Hugo von Hofmannsthal sobre la tragèdia homònima de Sòfocles. Una òpera bàrbara, violenta i salvatge, i que prefigura la gran barbàrie europea de les dues guerres mundials.

Pedofília, necrofília i debat teològic. Aquestes són les tres constants de la tercera òpera de Richard Strauss i el seu primer èxit (i escàndol): l'adaptació operística del drama "Salomé" d'Oscar Wilde, estrenada el 1904.

Encetem un nou cicle, en aquesta temporada d'aniversaris rodons. I el centrem en Richard Strauss (1864-1949). El primer programa repassarà l'influx wagnerià en les dues primeres òperes del compositor bavarès, "Guntram" i "Feuersnot".

Amb aquest programa, iniciem els monogràfics dedicats a totes i cadascuna de les òperes de Puccini. I comencem amb la primera, "Le villi", de regust innegablement centreeuropeu i amb una història que la posa en comú amb el ballet Giselle d'Adolphe Adam.

Al llarg de la seva llarga carrera, Victòria dels Àngels va abordar un repertori eclèctic als escenaris d'òpera i sales de concert. El programa que us presentem ofereix gravacions poc prodigades de la soprano catalana amb autors rarament interpretats per ella.

Durant molts anys, Victòria dels Àngels va ser l'única intèrpret de l'estat espanyol que va actuar al Festival de Bayreuth. En aquest programa ens fixem en les interpretacions de la soprano barcelonina al servei de les òperes de Wagner, Flotow i Mozart.

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest quart programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva trajectòria com a intèrpret d'òpera francesa (Gounod, Massenet, Bizet i Debussy).

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest tercer programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva trajectòria com a intèrpret d'òpera italiana (Rossini, Verdi, Puccini i Boito).

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest segon programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la vida personal i el segon tram de la seva vida artística, amb gravacions realitzades des del 1961 fins al 2000.

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest primer programa que li dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la vida personal i el primer tram de la seva vida artística, amb gravacions realitzades des del 1942 fins al 1958.

Thomas Moser, Ana Ricci, Dietrich Fischer-Dieskau, Barbara Hannigan, Teresa Stratas o Patricia Wise han estat cantants especialistes en el repertori líric del segle XX. Els recordem en aquest programa.

L'òpera espanyola existeix des del segle XVIII. I al XX viu un moment de forta eclosió. Ho sentirem, gràcies a les veus de Falla, Del Campo, Cristóbal Halffter, García Abril o Marco, entre d'altres.

L'òpera catalana existeix des del segle XVIII. I al XX viu un moment de forta eclosió. Ho sentirem, gràcies a les veus de Manén, Pahissa, Montsalvatge, Toldrà, García Morante, Santos o García-Tomás, entre d'altres.

Avui repassem alguns dels títols del segle XX escrits per compositores: obres de Pauline Viardot, Ethel Smyth, Kaija Saariaho i Thea Musgrave.

L'òpera del segle XX també ha reflectit els mites de la modernitat, gràcies a grans obres literàries. Avui, centrem l'atenció en el personatge del llibertí, de Don Joan, De Don Quixot i d'Armida, gràcies a "The Rake's progress" (Stravinski), "Flammen" (Schulhoff), "Don Quichotte" (Massenet) i "Armida" (Dvorák).

L'òpera del segle XX ha continuat reflectint alguns dels mites ancestrals i immortals que formen part del nostre substrat humà. Avui, centrem l'atenció en la família dels Atrides ("Elektra", de Richard Strauss, i "Clitemnestra", de Pizzetti), la dels successors d'Èdip ("Antígona", d'Orff), la guerra de Troia i els seus herois ("King Priam", de Tippett, i "Ulisse", de Dallapiccola) i l'enfrontament...