Trenquem silencis dia a dia

Que la província de Girona sigui la quarta del rànquing de províncies de l’Estat en agressions sexuals amb penetració en la primera meitat de 2024… Vergonya d’homes - o d’animals! I que hi hagi hagut un creixement d’un 18,3% respecte a l’any passat, més vergonya! Que de totes les províncies de l’Estat, les quatre primeres províncies amb més incidències de violacions siguin les catalanes… Anem suma...

Les xifres ens diuen que el 85% de les persones cuidadores no professionals són dones. Malgrat els avenços en igualtat, es manté ferma la idea que dins la família és la dona la que ha de cuidar i l’home proveir, per tant la dona es transforma de manera gairebé automàtica en cuidadora familiar. Quan en una llar hi ha violència de gènere, s’hi afegeix un dany col·lateral afegit que no per ser col·la...

Parlem d’alguns dels motius pels quals es guarda silenci o pels quals no s’articula la veu, de manera que “és més gran el silenci que la veu”, perquè el silenci és com una llosa de pedra que cau damunt nostre i que porta a mantenir-nos callades -entre altres motius- com a mesura per a protegir-nos. De vegades, és més de bon portar el silenci que ofega que afrontar obrir la boca i no ser escoltada,...

“Del que més em penedeixo és dels meus silencis (…) I hi ha tants silencis per trencar!” - digué Audre Lorde. La violència contra les dones sovint va dirigida contra les nostres veus i les nostres històries. Suposa el refús de les nostres veus, i del que significa tenir una veu: el dret a l’autodeterminació i a la participació, al consentiment o al dissentiment, a viure i a participar, a interpret...

Maleït/maleïda, aquest qualificatiu que en el món de les arts, de la creació i de l’escriptura té una lectura diferent segons a qui es referenciï. Melangia, solitud o aïllament suposen un valor afegit quan s’atribueix a homes escriptors, els dona una aura especial, mentre en les dones escriptores és una mostra de desequilibri psicològic. Ser qualificat de maleït/da com a radicalitat de la individu...

Agustina González, l’escriptora futurista més experimental i radical de la Generació del 27, a Espanya, coneguda pel sobrenom “la zapatera” . Tenia un temperament poc comú en una dona de l’època, fet que suposava una amenaça per a les ments més retrògrades. Amb la seva escriptura s’exposava molt i es mantenia ferma dient que en que en aquell moment costava tant d’admetre a les ments tancades, el p...

Elena Garro, considerada la millor escriptora mexicana contemporània, anomenada “la Tolstoi mexicana” per Borges, passà una vida a l’ombra, a l’exili i titllada de “boja”. Era més fàcil deslegitimar-la a ella en comptes de qüestionar-se si els personatges misògins que apareixen en els seus textos tenien res a veure amb Paz, la seva parella. Fou preferible titllar-la de boja a destacar la poesia d’...

Continuem el juliol amb recomanació de llibres. Avui, “Quan cridem els nostres noms” d’Alba Alfageme -una feminista, mare i psicòloga especialitzada en l’abordatge de les violències masclistes. Fa més de vint anys que acompanya a dones que han patit diverses formes de violències masclistes en els seus processos de recuperació i reparació. Diu l’autora que “cap transformació està lliure de crisi. L...

Continuem el juliol amb recomanació de llibres. Avui un llibre d’una autora, crítica literària, que fa desenes d’anys que es dedica a la investigació i divulgació de contingut creat per dones i que és una de les referents en conferències i xerrades sobre feminisme. Parlem de “La lluita necessària: retrat dels feminismes avui” de M.Àngels Cabré. Un llibre que analitza l’impuls feminista que, segons...

Seguint amb l’objectiu d’ampliar consciència i mirada, aquest juliol us recomanem cada setmana un llibre. Aquí teniu el segon: “Solas (aun acompañadas)”, de Maria Florencia Freijo. Amb un títol, també, ben explícit, té per objectiu explicar el perquè, la història, el procés pel que arribem a sentir-nos en soledat. Un llibre per identificar injustícies i que ajudi a nombrar el cansament, i permeti...

Aquest juliol us oferirem 4 llibres. Cada setmana un, amb l’objectiu d’ampliar consciència i mirada vers el feminisme, què suposa ser feminista i diferents maneres d’entendre la condició de dona i ho farem amb quatre autores ben diferents. El llibre “Sempre han parlat per nosaltres”, de Najat El Hachmi, si bé el títol és explícit, en la mesura que el llegeixes vas descobrint més “altres” que parle...

Tenim constància que el masclisme no descansa, es manté actiu i operatiu els 365 dies de l’any i en aquest període estival en algunes llars es tensa la convivència just perquè perquè hi ha un major temps de convivència i no sempre el període d’estiu o vacances es correspon amb qualitat de vida. Animar-vos que tingueu cura de les persones que estimeu, de les dones properes a vosaltres que sabeu o s...

Com és que una dona que pateix violència per part de la parella, s’allunya d’aquesta un temps, fins i tot trenca bruscament la relació i al cap d’un temps torna a casa? Com és que torna al domicili de l’agressor? Com és que torna a conviure amb l’agressor? Quina qualitat de vida hi haurà un cop retorni? Tornar a conviure amb l’agressor genera sentiments contradictoris, retrets, desorientació i inc...

William Ury en el llibre “El poder d’un NO positiu”, en el camp de la negociació, de la facilitació i del món empresarial, remarcava la importància de saber dir NO: una manera de respectar-se, de fer valer els límits que no es poden creuar. Sovint en el context laboral, empresarial, dir NO incomoda perquè vol dir desmarcar-se, vol dir discrepar i sovint la pressió del context és tan forta que cost...

Paritat no és sinònim d’igualtat. La paritat té un significat numèric. Vol dir que la societat ha de repartir els seus llocs de treball i responsabilitat en un nombre semblant, parell d’homes i dones. La igualtat té un pes moral, implica la negació de la diferència discriminatòria en les relacions socials. Per arribar a assolir la igualtat social entre homes i dones cal que la paritat hi sigui pre...

D’alguna manera aquest va ser un any rebel, decisiu, perquè hi hagué un punt d’inflexió en el fet de negar-se a acceptar la pandèmia de la violència contra les dones. L’any 2014 diverses veus s’alçaren per posar nom als fets -dones, personalitats de diversos àmbits i àrees del món, així com homes- per dir en veu alta que hi ha comportaments reprobables. Diverses personalitats, doncs, varen comença...

ASI són les sigles d’Abús Sexual Infantil. Un tema que ens fa sentir molt incòmodes. El trist, i cert, és que és una realitat innegable: hi ha un munt de menors en el silenci d’aquesta vessant més inhumana dels adults/es propers que en aquest status de poder, coneixença, familiaritat, etc., reclouen a infants i joves (majoritàriament nenes) en un pou molt profund, massa… amb unes seqüeles que cost...

Leonore Walker definí el 1979 el patró cíclic de relació de violència en la parella. Dècades més tard serveix encara per explicar les fases d’acumulació de tensió, explosió i reconciliació, fet que no treu que a cada reconciliació el preu que es paga és més car i la víctima cada vegada està més debilitada i en menys capacitat de reacció. Tenir coneixement de l’existència d’aquest Cicle de la violè...

Rebecca Solnit Historiadora, escriptora, periodista i activista. Considerada “una de les veus més poderoses i seductores de la nova revolució feminista” i de qui diuen que “sap extreure exemples sobre la indignitat femenina de la història, la literatura, la cultura popular i les xarxes socials”. El llibre La mare de totes les preguntes (2018) porta a reflexionar sobre la felicitat, sobre la identi...

Som força conscients que hem crescut impregnats/des de la idea de color rosa per a les nenes i blau per als nens. Fins i tot avui en dia -que queda més que explicitada la crítica a aquests clixés sexistes- continua present la pressió social de la indústria de la roba, de les joguines,.. i de la literatura -com dèiem la setmana passada.. El color rosa no sempre ha estat el color de les nenes…Els ca...

El text literari no és només un fet lingüístic, és també la construcció d’un món. La literatura no només ha convertit la identitat en un tema recurrent, sinó que ha desenvolupat també un paper fonamental en la construcció de la identitat de les persones lectores. D’aquí la importància de la perspectiva de gènere, perquè la literatura, a més dels valors estètics i artístics, manifesta una visió del...

Identificar-se com a sinònim de reconèixer-se com a part d’una relació marcada per la violència masclista, no és fàcil per diversos motius. Requereix introspecció, confrontar la vivència amb la identitat,amb les creences, amb els estigmes, amb l’imaginari col·lectiu. Implica acceptar. Implica enfortir-se per poder afrontar una realitat dura i superar el procés de negació. Requereix mirar-se al mir...

La perspectiva de gènere fa referència a la metodologia i els mecanismes que permeten identificar, qüestionar i valorar, la discriminació, desigualtat i exclusió de les dones que es pretén justificar en base a diferències biològiques. Opta per aproximar-se a la realitat des de les mirades dels gèneres i les seves relacions de poder. Les relacions de desigualtat entre gèneres tenen els seus efectes...

A inicis d’abril de 2024 les xifres ens posen sobre la taula 8 feminicidis, 8 dones mortes a mans de la parella o exparella, i 5 menors assassinats pel pare- -la mostra més cruel de violència vicària. El masclisme encara és vigent en el sistema judicial que prima el dret del pare a veure el fill -malgrat hi hagi constància de la violència de gènere sobre la mare. Menors que es veuen obligats a veu...

La mandra és un fre predeterminat que està actiu que, a no ser que el desactivem a consciència, manarà en nom de la comoditat: fa mandra contrastar informació, escoltar, sostenir l’atenció, comportar-se amb coherència, l’esforç, l’autocrítica, la reflexió, etc. No erradicarem cap problema social si estem cadascuna de les persones instaurades en “El poder de la mandra”. No erradicarem cap xacra soc...