Reflexos de la seva glòria

Jutges 17 ens presenta a un personatge que va viure al començament de l'època de jutges, quan Josuè ja havia mort i Pinhàs, fill de Eleazar, i net d’Aaron, era sacerdot sobre tot el territori de les dotze tribus. Amb la distància entre tribus, com se'ns repeteix diverses vegades al text, cadascun feia el que bé li semblava. Micà també. Jutges 17:1-6 narra: «Hi havia un home de la serralada d’Efraï...

Podria resumir el clima del llibre dels jutges després de la ruptura del pacte amb el següent text: «Per això la ira del Senyor es va encendre contra Israel i els va deixar en mans de saquejadors que els espoliaven, i els va vendre a mans dels seus enemics del voltant, fins al punt que ja no els podien oposar resistència.»JUTGES 2:14 BEC«Aleshores el Senyor promovia jutges que els lliuraven de les...

El pacte de Déu amb Israel es basava, com ja hem vist, en l'obediència del poble als preceptes de Déu, a la fidelitat al Déu d'Israel en lloc de servir a altres déus. Déu els havia demanat que no deixessin rastre de les pràctiques paganes dels habitants de la terra que havien pres. No obstant això, al llibre de Josuè i al començament del llibre de Jutges, podem llegir que el poble ja havia trencat...

El pacte de Déu amb Israel es basava, com ja hem vist, en l'obediència del poble als preceptes de Déu, a la fidelitat al Déu d'Israel en lloc de servir a altres déus. Déu els havia demanat que no deixessin rastre de les pràctiques paganes dels habitants de la terra que havien pres. No obstant això, al llibre de Josuè i al començament del llibre de Jutges, podem llegir que el poble ja havia trencat...

Com vam veure a la conquesta de Jericó, ningú podia prendre botí que es trobés a la ciutat. Tot era anatema, i l'única cosa que es va rescatar va ser pel Senyor, tant els metalls com les persones que el Senyor va lliurar. No obstant això, Acan, oblidant que res ni ningú es pot amagar de la vista de Déu, va prendre per a si algunes coses sense revelar-ho a ningú més que a la seva família. Josuè, no...

Si llegeixes la història de la conquesta de Jericó, hauràs pensat que l'únic tresor possible a Jericó seria el tresor que va amagar Acan, i pel qual va venir gran pèrdua pel poble? Però la veritat és que va haver-hi un tresor més preciós que es va trobar a Jericó, i que van poder guardar sense cap càstig. Déu havia trobat a la ciutat de Jericó persones que temien al nom de Déu i van voler unir-se...

Ens hem embarcat aquest any en la lectura a través de la Bíblia, la Paraula revelada de Déu. Hem llegit els llibres de la Torah, la llei i ensenyança de Déu per al seu poble. Els llibres que venen a continuació són llibres sobre la història del poble d'Israel. Però el pentateuc que acabem de llegir no tan sols incloïa lleis i ensenyaments, també ens ha narrat la història del poble des de la seva g...

El llibre de Deuteronomi arriba al seu final amb el poble a les ribes del Jordà, Josuè llest per a endinsar-los a la terra a l'altre costat del riu, i Moisès acomiadant-se d'aquest món per a anar amb el Senyor en glòria. Les seves paraules de part de Déu al poble sobre la successió de Josuè van ser: “Actualment, tinc l’edat de cent vint anys; ja no puc continuar amb les anades i vingudes. A més, e...

El poble d'Israel havia d'entrar a la terra que Jehovà els havia promès. No obstant això, altres pobles habitaven la terra. Aquests eren coneguts per les seves pràctiques paganes. Déu els va demanar que utilitzessin la logística militar per a conquistar la terra. Això ens pot semblar a molts com una cosa cruel, però coneixent el caràcter de Déu, sabem que aquelles batalles que tindrien lloc eren l...

Deuteronomi 30:11-20 ens narra com Moisès, ja acostant-se al final del seu missatge, anima al poble a triar la vida, seguint els principis establerts per Déu. Analitzem el text que comença així: «Aquest manament que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és lluny del teu abast. No és al cel, perquè puguis dir: ‘Qui pujarà per nosaltres al cel a buscar-lo perquè el puguem escoltar i el pugue...

El concepte de l'obediència està mal vist per alguns. La idea de submissió es veu com a feblesa. Se'ns vol fer pensar que obeir és deixar que uns altres pensin per nosaltres, o que sotmetre's és permetre que abusin de nosaltres o que ens anul·lin. Però res hi ha més lluny de la realitat. Tot el que fem durant cada dia de les nostres vides requereix algun tipus d'obediència o submissió. La qüestió...

En llegir el text a Deuteronomi 14: 22-27 em va venir al cap l'incident als evangelis on el Senyor Jesús entra al temple, i indignat pel que troba, volteja les taules i treu a tots els que estaven fent negoci de les coses del Senyor. El text a Deuteronomi havia donat instruccions sobre el delme. Diu així: «Donaràs puntualment el delme de tots els fruits de les teves sembrades, el que t’hagi produï...

«Escolta, Israel: El Senyor, el nostre Déu, el Senyor Etern, és únic. Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces.» DEUTERONOMI 6:4-5 BEC Quan el nostre primer fill va començar a poder comunicar-se amb nosaltres d'una forma recíproca, vam establir la primera norma de casa. Diguem que aquesta va ser específicament dissenyada per a ell. Vo...

Sabent l'important que és recordar el que Déu ha fet, i de transmetre-ho a les generacions futures, Moisès els exhorta a Deuteronomi 4:9 dient: “Para compte i guarda’t molt, no sigui que t’oblidis de tot el que has vist amb els teus propis ulls, ni deixis que s’esvaeixin del teu cor en tots els dies de la teva vida; els faràs conèixer als teus fills i als fills dels teus fills”. I al verset 15: “T...

M'agrada el llibre de Deuteronomi, perquè emfatitza la importància de recordar aquelles coses que Déu ha fet a les nostres vides. És molt important que les noves generacions no perdin de vista els fets del passat. Això és cert de la història d'un país o un poble, però és encara més rellevant quan parlem de les meravelles que ha fet Déu. Els creients no podem perdre de vista les benediccions passad...

Hem arribat al final del llibre de Nombres, i ens endinsem al llibre de Deuteronomi. El llibre de Nombres, en Hebreu, el llenguatge original, es titula “En el desert”. Com hem pogut veure, és com un diari de viatge que narra les experiències del poble durant els anys que va estar viatjant abans d'arribar als voltants de la terra promesa. Ens ha mostrat les dificultats que el poble de Déu va experi...

Ahir vèiem a Moisès i Aaron amb el seu rostre prostrat davant el Senyor per a buscar la seva voluntat. Aquesta expressió “prostrat sobre el seu rostre” apareix en múltiples ocasions a la Bíblia per a referir-se a una persona que anava davant Déu en pregària. També s'utilitza aquesta expressió a vegades en què algú venia davant un rei o davant una persona que mereixia honor. Veiem en el text bíblic...

A l’estudiar la vida de Moisès, puc apreciar que aquest home que Déu va escollir per liderar el seu poble en un moment tan important de la història coneixia Déu i l'estimava amb reverència. Quan Déu parla de Moisès, el descriu com un “home molt mans, més que tots els homes que hi havia sobre la terra.” (Nombres 12:3). Un home que estant còmode al desert de Madian cuidant les ovelles del seu sogre,...

Explicar i comentar en menys de 10 minuts una història que ocupa diversos capítols a la Bíblia és un repte, però ho intentaré. Els capítols 22 al 24 de Nombres ens narren la història del rei de Moab, Balac, i el profeta Balaam. El relat de què va passar amb Balaam i el poble d'Israel seria còmic si no fos tan depriment. El Senyor no ens dona un resum, sinó que ens permet veure els detalls del que...

Estem llegint en el llibre de Nombres, anant aquesta setmana cap a l'última secció del llibre. En llegir sobre la vida dels israelites al desert, em crida l'atenció que en els moments en què el poble ha triat desobeir a Déu i seguir el seu propi camí, fins i tot aquí, Déu els acompanya. Els d'Israel no van entrar a prendre la terra, i van haver d'anar errant pel desert durant quaranta anys, però D...

A Nombres 15 dona instruccions per al poble d’Israel: «“Parla als fills d’Israel i mana’ls que ells i les generacions futures es facin borles als angles dels seus vestits, i que subjectin la borla de cada angle amb un cordó blau. Així, portant aquestes borles, quan les veureu, us recordareu de tots els preceptes del Senyor i els complireu, i no us deixareu emportar pel vostre cor i els vostres ull...

El poble d'Israel ja estava a les portes de la terra promesa. Només havien de prendre la terra que ja era seva. Com a estratègia militar, enviarien a un representant de cada tribu a reconèixer la terra. Des de Cadeix-Barnea, on es trobaven acampats, anirien a inspeccionar la terra que Déu els havia promès. Els 12 exploradors van sortir i durant quaranta dies van poder veure que la terra era verita...

M'agradaria poder dir que després de l'incident de les guatlles, el poble d'Israel va aprendre a confiar en Déu, que van entrar a la terra promesa, i que van viure feliços, i van menjar perdius (o guatlles), però per desgràcia, no va anar així. La resta del llibre de Nombres ens narra múltiples ocasions de rebel·lia de part d'alguns i de part de tots. I és que la desconfiança es tradueix en queixa...

Cada dia ens aixequem, ens arreglem, sortim de casa per a fer el que sigui que fem, tornem a casa, i continuem vivint, menjant, comprant; continuem anant i venint, i no solem pensar molt en allò que fem diàriament. Almenys fins que per algun motiu ens veiem obligades a canviar el ritme. Per les coses quotidianes que podem realitzar no solem donar gràcies. I això que Déu va dir a 1 Timoteu 6:8 «Tan...

A Nombre 9:15-18 diu així «El dia que es va aixecar la tenda, el núvol la va cobrir per damunt el Tabernacle del Testimoni, i, al capvespre, es quedava damunt el Tabernacle prenent un aspecte com de foc, fins al matí. Així era sempre: el núvol la cobria i de nit prenia un aspecte de foc. I sempre que el núvol s’alçava per damunt del Tabernacle, els fills d’Israel s’apressaven a aixecar el campamen...