Radio_Occitania
Radio Occitania
Radio Occitania es una ràdio locala associativa, creada en setembre de 1981 a Tolosa de que la tòca n'es la promocion de la lenga e de la cultura occitanas. Produsìs e difusìs mai de 20 oras de programas en occitan cada jorn e trachan de totas tematicas: economia, politica, espòrt, literatura, cinèma, cultura, istòria, actualitat, sciéncia... per botar un lum occitan sul monde d'auèi. Soutenez-nous sur Patreon et HelloAsso !
Author
Radio_Occitania
Category
Podcast website
Latest episode
Jul 10, 2026
Where to listen?
Podcasts in the app Replaio Radio Coming soonPodcasts are coming to the app soon. Install now and be the first to see a whole new take on podcasts
Episodes
Poesia de noste : Loisa Paulin 08.03.2022 5:36
Paulina vos legís de tèxtes de la poetessa Loisa Paulin. Soutenez-nous sur Patreon et HelloAsso !
Poesia de noste : Marineta Mazoyer 08.03.2022 5:02
Paulina vos legís de tèxtes de la poetessa Marineta Mazoyer Soutenez-nous sur Patreon et HelloAsso !
Poesia de noste : Rainer Maria Rilke 08.03.2022 4:40
Paulina vos legís de tèxtes del poeta Rainer Maria Rilke Soutenez-nous sur Patreon et HelloAsso !
Cachou Lajaunie 08.03.2022 3:17
Es amusant de veire que de produits de consomacion fòrça basics a l’ora d’ara foguèron primièr considerats coma de potingas miraculosas. Atal, en mai de la salcissa, de la brica iranja, del rugbi e de l’aeronautica, los tolosans an un autre joièl a ajustar al lor patrimòni : lo cacho ! Per la vòstra informacion, segon lo diccionari de l’academia francesa, lo mot « cacho » ven del portugués cacho q...
Gaston Defferre 08.03.2022 3:56
Un còp èra, los prefèctes decidissián de tot... Vertadièrament de tot. Pels que son nascuts, a la gròssa, après 1975, vos cal imaginar qu’abans las collectivitats territorialas (regions, departaments, comunas) èran jos tutèla en permanéncia. E puèi, en 1981, aquò cambièt prigondament amb las primièras leis de descentralisacion . Aquel Acte I de la descentralisacion jamai vist dempuèi lo sègle XIX...
Georges Guingouin 08.03.2022 3:42
Dins lo campèstre lemosin, lo disián « Lo Grand » e èra pas sonque degut a sa granda talha. Georges Guingouin foguèt al cap d’un dels maquís mai redobtables de França. Clamenç nos en dit un boçin mai sus aquel occitan del jorn... E se volètz tornar trapar la version escrita de la cronica, sera leu disponibla sus Jornalet, la gaseta occitana d'informacions . Imatge : French partisan unknown août...
Jansemin 08.03.2022 3:24
Ne vesèm pus gaire de monde aital. De monde que lor basta pas que de se plantar atal, al mitan d’una plaça puèi de declamar o de cantar lor produccion del moment (poèma o cançon) e de far aver los uèlhs banhats a tota l’assistància. Aquò èra l’efècte qu’aviá lo poèta Jacques Boé dit Jansemin quand fasiá una de sas sortidas. Clamenç nos en dit un boçin mai sus aquel occitan del jorn... E se volètz...
Raimu 08.03.2022 4:08
I a milanta causas a dire d’aquel òme puèi que nos en daissèt encara mai. Retendrem son vèrb, sa prestança, sa doçor, sa colèra, son cacalàs, sas lagremas… per far cort, retendrem tot simplament son umanitat. Parlam aquí d’un comedian que se contentava pas de jogar plan, parlam d’un comedian que jogava juste. L’escrivan marselhés Marcel Pagnol parlèt d’el coma d’un actor genial que trabalhava coma...
Bernadette Lafont 08.03.2022 3:54
A Lafont de Nimes dediqui aqueste papièr. Non parli pas de l’escrivan e sòciolingüista, parli de l’actritz que se faguèt un nom malgrat un environament familial gaire favorable a una tala espelison. Bernadette Lafont nasquèt en 1938 al dintre d’una familha protestanta de Nimes , sa maire, desirosa d’aver un dròlle, l’apelarà de longa « Bernard ». Clamenç nos en dit un boçin mai sus aquela occitana...
Jean-Pierre Garuet 08.03.2022 3:35
Dins lo rugbi d’autres còps, èra rare qu’un pilar se destaquèsse e ganhèsse sas letras de noblessa. Trotinejava d’un costat e de l’autre del terren. Dintrava en fòrça en mesclada dobèrta o barrada. Per resumir, d’aquel temps, un pilar se contentava de baissar lo cap. E puèi venguèron las setzenas de finala del campionat de 1975-1976 qu’opausèron lo Castres Olimpic al FC Lorda . L’entrainaire de Lo...
Joseph Delteil 08.03.2022 4:25
Començarai aquela cronica per una citacion en francés. Pels repotegaires de servici, vos respondrai pas qu’una causa : empachatz-me ! « On s’étonne parfois de mon goût pour le patois, un peu vif, mais que voulez-vous, le patois est la langue de maman, ma langue maternelle. Je l’aime. Je devrais dire: l’occitan, je sais , qui est le terme correct et le plus stratégique. Mais occitan c’est savantass...
Leon Gambetta 05.03.2022 3:40
Se vos passejatz a Caors , sus la plaça Chapou , al ras de la catedrala Sant Estève , lo vòstre agach serà interpelat per una vièlha ensenha. Indica qu’autres còps se trobava aquí un “bazar genovés” tengut per un cèrt Gambetta qu'avia un filh qu'i disian Leon . Clamenç nos en dit un boçin mai sus aquel occitan del jorn... E se volètz tornar trapar la version escrita de la cronica, es disponibla su...
Deodat de Severac 05.03.2022 4:03
Vos parlarai d’un nom qu’avètz benlèu ausit se vos sètz passejats per aquí. Un licèu de Catalonha Nòrd pòrta son nom, una estatua li fa omenatge al Jardin Reial de Tolosa e sa comuna de naissença li consacra un festenal… Vòli parlar del compositor Deodat de Severac , nascut en 1872 a Sant Felitz de Lauragués e mòrt a Ceret en 1921. Clamenç nos en dit un boçin mai sus aquel occitan del jorn... E se...
Adolphe Thiers 05.03.2022 5:07
D’Occitans de sinistra memòria n’avèm qualques unes al catalòg. N’i a un en particular, autoritari, bellicista al qual caliá subretot pas daissar las comandas. Vòli parlar d’un cèrt Adolphe Thiers nascut a Marselha en 1797 qu’estrambordarà sos contemporanèus mas que donarà lo sanglaç a la posteritat. Clamenç nos en dit un boçin mai sus aquel occitan del jorn... E se volètz tornar trapar la versi...
Jean Moulin 05.03.2022 3:30
Quand retronís lo Cant dels Partisans , es aquel nom que vos ven en cap. Son imatge etèrna e elegant, lo fèutre pegat al cap es incrustat dins l’imaginari dels e de las que se vòlon sovenir. Jean Moulin unificator dels movements de resisténcia , nasquèt a Besièrs en 1899. Clamenç nos en dit un boçin mai sus aquel occitan del jorn... E se volètz tornar trapar la version escrita de la cronica, es...
Ricard Còr de Leon 05.03.2022 3:01
Foguèt un temps qu’ Occitània e lo reialme d’ Anglatèrra èran ligats politicament e intimament. Vòli parlar, segur, de l’union de la duquessa Alienòr d’Aquitània e del rei Enric II Plantagenès t… En 1157 a Oxford, Alienòr donèt naissença a un filh Ricard que marcariá l’Istòria per sa destinada de Rei-Cavalièr . Clamenç nos en dit un boçin mai sus aquel occitan del jorn... E se volètz tornar trapar...
[Istòrias Espantantas] Vesinatges estranhs a Viena en 1913. 05.03.2022 6:50
En 1913, Viena es considerada coma la Capitala Culturala d'Euròpa . Los estanquèts per faire contesta, lo luòcs artistics i son molons e la ciutat va venir fòrça monde d'en pertot. E dins aquel ambient de sabiessa, de cultura e d'escambis, que s'arrestara un an puei amb la Granda Guerra al mitan de la poblacion, se vesineron e benleu s'encontreron, gens qu'eran desconeguts al periòd e qu'anavan ça...
[Istòrias Espantantas] Quora los USA volgueron faire espetar una bomba nuclearia sus la Luna 05.03.2022 8:41
Dins los ans 1950, se debanava "la Corsa a l'espaci" . En plana Guerra Freja , USA tant coma URSS se comparan la potencia e las avançadas sapientificas per anar a la conquista de l'espaci. En 1959, l' US Air Force aguèt una idea completament bauga per prendre d'avancia e afortir la lora superioritat. Atal, fargeron lo projecte A119 , conegut tanben jos lo nom de A Study of Lunar Research Flights,...
[Istòrias Espantantas] Napoleon III e lo burre 05.03.2022 8:38
En 1869, Napoleon lo tresen lança un concors. L'idea es de fargar una graissa que se conserva mielh que lo burre per los mariniers que passon meses en batèu e que sigue mens costosa pel monde qu'an pas fòrça moneda. La resulta finala devia ça que la esser saborosa. Es l'apoticari Hypolite Mège-Mouriès qu'anava emportar lo concors, mercés a un burre artificiau qu'es vengut ara un "classic" sus las...
[Istòrias Espantantas] Lo Club dels 27 05.03.2022 13:57
La Chifra 27 es pas totjorn simbòl d'astre per musicians... Atal, son mantunes musicians que son defuntats a 27 ans. Lo que dubriguèt aquel famos Club dels 27 , es lo famos bluesman Robert Johnson, que n'avem ja parlat dins aquela cronica. E mantunes an seguit. De Jimi Hendrix a Amy Winehouse en tot passant pel cantaire de The Doors , lo rei limbert Jim Morrison , de Keith Moon , guitarrista fonda...
Entrevista de Sandrine Follère [FR] 03.03.2022 8:30
Al començament èra la matèria… Atal poiriam resumir la trajectòria de l’escalpraira Sandrine Follère establida al còr de vila de Tolosa. Avèm volgut far coneissença e far conéisser lo trabalh d’aquela plasticiana bretona qu’aguèt una revelacion aboriva a 16 ans. Iniciada per son mèstre Jacques Gestalder, transmet son saber-far a son torn qu’es tanben un saber-èsser. La sèm anada veire a son talhiè...
[Istòrias Espantantas] Robert Johnson, lo bluesman que se vendèt l'eime al Diable 03.03.2022 10:44
Lo Robert L. Johnson se nasguèt en 1911, dins lo deltà de Mississippí . Ensajèt de se lançar dins lo blues en 1931 a Robinsonville. Trufat per sa manca de tecnica per Son House , un autre bluesman, Johnson, que s'es apres adoptat mentre temps, daissa la musica e Robinsonville , per anar recercar son paire vertadier. Tornara a Robinsonville dos ans puèi, e es vengut un guitarrista talentós e un blu...
[Istòrias Espantantas] AC/DC : Lo jorn que Bon Scott descubriguèt Brian Johnson 01.03.2022 9:53
Lo 19 de febrièr de 1980, Ronald Belford Scott escaissat Bon Scott era tornat trapat mòrt, segurament escanat dins sa racavomit, a Londres dins la R5 d'un amic onte s'era endormit. La còla AC/DC que n'era lo cantaire, manquèt de s'arrestar seguida d'aquò, mas los parents de Bon quicheron los "boyz" per que continuesson. Prengueron doncas per emplaçar lo regretat cantaire Brian Johnson , cantaire d...
[Istòrias Espantantas] Alice Guy, primiera realisatritz 01.03.2022 9:05
Dins lo mitan del cinema, de Georges Méliès als Fraires Lumières , son mantunes còps de mascles que veson lor nom botats en lum. Caquela, l'idea de difusir los films en public per amortir lo prètz de las cameras seria venguda d'una femna, Alice Guy , secretaria en çò de Gaumont . A mai "La fada als caulets" , lo film que fasguèt d'ela la primeria realisatritz de cinema, se garolha la plaça del "pr...
[Istòrias Espantantas] Gatien Marcailhou d'Aimeric, l'ariejes qu'inventèt la valsa de dançar. 01.03.2022 11:22
Bravei gens, soi segur que pensatz totes que la valsa es estada inventada a Vienna en Austria ? Alavètz, es pas completament fals, mas es pas tanpauc sancerament vertadier. Gatien Marcailhou d'Aimeric, professor de musica de Gabriel Faure e inspirator de Camille Claudel, inventèt la valsa moderna de dançar... E l'òme es sortit de la ciutat d' Acs (Ax les Thermes en frances) al Pais de Fois dins Ar...
Similar podcasts
Replaio is not a podcast publisher; show names, artwork and audio belong to their authors and are distributed through public RSS feeds.