Podcast de La Placeta

Els tres alcaldes del període democràtic de Cornellà reflexionen sobre l’evolució i la transformació del barri de Sant Ildefons, amb motiu de l’exposició “Una història compartida” sobre els més de seixanta anys d’història d’aquest barri. Frederic Prieto, alcalde de 1979 a 1985, José Montilla, alcalde des de 1985 a 2004; i Antonio Balmón, alcalde des de 2004 i fins a l’actualitat, ens parlen sobre...

Cornellà ha retut homenatge a la Vicenta Agustín, una dona compromesa amb la societat del seu temps, amb la defensa de les llibertats i de la democràcia, que va ser la primera dona regidora de l’Ajuntament de Cornellà. Per aquesta raó, el consistori ha posat el seu nom a un espai de la ciutat, que es troba ubicat al costat de la masia de Can Maragall, i que ara s’anomena Plaça Vicenta Agustín. Per...

El Canal de la Infanta és un canal d'aigua de regadiu en actiu que subministra aigua de rec pels municipis de Molins de Rei, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Cornellà i L'Hospitalet, al llarg de 13 quilòmetres. Actualment, té una xarxa de més de 40 quilòmetres de regadores que permeten regar unes 350 hectàrees de camps de cultiu d'aquesta àrea del Baix Llobregat. El Canal de la Infanta forma part del...

La plaça de Sant Ildefons acull des de fa unes setmanes una exposició sobre la història del barri de Sant Ildefons. Enguany ja fa 63 anys de l’inici de la construcció del barri i aquesta exposició és una retrospectiva dels seus orígens, així com un homenatge als seus habitants, milers de persones, arribades d’arreu d’Espanya que s’hi van instal•lar des de 1959. Un barri amb un gran potencial humà,...

Maria José Pardo (Alcalá de Gurrea, Osca, 1941) va arribar a Cornellà l’any 1976 per fer de treballadora social a l’Ajuntament de Cornellà i va culminar la seva trajectòria professional precisament com a regidora d’Acció Social i Salut Pública d’aquest consistori des de l’any 2003 a 2011. Resumir la seva trajectòria política, sindical i professional en quatre línies és impossible. Però sí que pode...

La xarxa de busos de Barcelona va començar a funcionar l'any 1922, ara fa cent anys. En el cas dels autobusos interurbans la història es remunta a 1916. Concretament, a la ciutat de Cornellà, la primera línia que comunica amb Barcelona entra en funcionament l'any 1924. Parlem de la història dels busos a l'àrea metropolitana amb Ricard Fernández, escriptor del llibre "Els autobusos de Barcelona. 10...

Bartolomé Jiménez (Barcelona, 1956) va arribar a Cornellà amb 26 anys, per obrir una botiga de roba de dona, al carrer Jacint Verdaguer, al costat de l’Ajuntament. L’any 1990, va canviar els teixits per les flors i, en el mateix local, va obrir el “Jardí de París”, la floristeria que ha regentat fins a la seva jubilació. El Bartolomé ha vist passar la democràcia de Cornellà des de l’aparador de la...

Montse Altabàs Pelfort (Cornellà de Llobregat, 1951) va passar la seva infantesa al carrer Javimel i jugant entre les runes del Castell del Borni. La família de la seva mare ha viscut a Cornellà des de fa 150 anys. El seu pare, Quimet Altabàs, va tenir una sabateria al costat del Cinema Titan, que va tancar degut a les destrosses provocades per la riuada de 1971. Amb la Montse, descobrim la històr...

Abdó Martí Bartomeu (Cornellà de Llobregat, 1947) va passar la seva infantesa al carrer Ramon i Cajal, on el seu pare tenia una fusteria. Als anys 80 va ser dissenyador tècnic de muntatges escènics per a companyies de teatre com Els Joglars, la Claca i la Fura dels Baus. També va fer decoració, ambientació i efectes especials per a la indústria cinematogràfica catalana. I, durant molts anys, s’ha...

Margarita del Pilar González Parpal (Zafra, Badajoz, 1950) va arribar amb la seva família a Cornellà quan tenia 14 anys i, poc després, va començar a fer de mestra, professió vocacional que ha mantingut al llarg de tota la seva vida. Amb la Margarita parlem de la seva joventut al barri de Sant Ildefons, de la seva experiència com a mestra de diferents escoles de la comarca i també del seu paper co...

Enric Gorriz (Barcelona, 1943) arriba a Cornellà a la plaça Reus, l’any 1968, i de seguida es va integrar en el moviment associatiu i veïnal de Cornellà. L’Enric ens parlarà de la seva afició al cinema, la fotografia, la ràdio i la sardana. Membre fundador de l’entitat Amics de la Sardana l’any 1979. Durant 30 anys, va ser presentador del programa “Nostra Dansa” de Ràdio Cornellà i mestre d’aquest...

Amb motiu dels 90 anys de la proclamació de la Segona República, la Diputació de Barcelona ha preparat una exposició itinerant on participen 25 museus de la Xarxa de Museus Locals. En el cas del Palau Mercader de Cornellà, han ficcionat el discurs de l’alcalde de Cornellà, Llorenç Marigó, del 14 d’abril de 1931, amb la col•laboració de l’actor cornellanenc Ignasi Guasch. El programa “La Placeta de...

Maria Cristina Surribas (Barcelona, 1939) va passar la seva infantesa i joventut a Cornellà. Ella ens explicarà com era la vida d’una nena a la postguerra, ens descriurà com era la vida quotidiana entre els veïns del carrer Cinema Bel i ens explicarà com era el festeig a principis dels anys 60. Records i anècdotes de família i amistats de Cornellà que no oblida, malgrat el pas dels anys. Entrevist...

Jordi Serra (L’Hospitalet, 1942) porta 60 anys dedicat a l’art de la ceràmica on s’ha convertit en un mestre dels reflexos metàl•lics. Les seves peces han viatjat per tot el món i, especialment, són reconegudes a Japó on ha realitzat més de 50 exposicions. En Jordi és l’hereu d’una nissaga familiar de ceramistes vinculats a la ciutat de Cornellà, des que l’avi, Antoni Serra Fiter, va instal•lar el...

La Casa Camprubí és una de les obres més remarcables que es conserva de Josep Maria Jujol. El famós arquitecte, que té nombroses edificacions a la veïna ciutat de Sant Joan Despí, també va dur a terme diversos projectes al barri Fatjó de Cornellà. A “La Placeta del Temps” hem parlat amb Montse Duran, doctora en Història de l’Art i arxivera municipal de Sant Joan Despí des de 1997 i fins a la seva...

La porta de la façana de l’Ajuntament de Cornellà és el marc on es troben dues columnes preromàniques amb mil anys d’història, que formen part del patrimoni artístic de Catalunya. Aquestes columnes van restar amagades durant segles darrere d’un mur, fet que va permetre la seva conservació fins que van ser trobades l’any 1928 en el transcurs d’unes obres. A “La Placeta del Temps” parlem d’aquestes...

Fa 50 anys de la riuada de 1971, un dels dies més negres de la història recent de Cornellà. Un temporal de pluja va fer que el riu Llobregat es desbordés provocant una riuada que a Cornellà va arribar a l'alçada de més de dos metres. El reportatge d'avui vol recordar com van ser les primeres hores d'aquella riuada i els dies posteriors, gràcies als testimonis recollits en els darrers anys a "La Pl...

Iniciem la setena temporada de "La Placeta del Temps" parlant de la riuada que la ciutat de Cornellà va patir el mes de setembre de 1971, ara fa 50 anys. El passat 21 de setembre, l'Avenç de Cornellà amb el suport de l'Ajuntament van promoure la instal·lació d'un monument commemoratiu de les riuades que ha patit la ciutat al llarg del segle XX. També es fixaran tres plaques en recordatori de la ri...

Els tres comtes de Bell-lloc eren aficionats al col•leccionisme i la museologia. Al llarg del segle XIX van reunir diverses col•leccions, destacant de ciències naturals i la d’antiguitats. El professor Santos Mateos ha publicat el llibre “Les columnes preromàniques i el Palau Mercader de Cornellà de Llobregat: dues històries del patrimoni cultural a Catalunya” amb la col•lecció “Llibres de l’Avenç...

Fins als anys 60, a Cornellà, parlar de Festa Major era sinònim de parlar de l’envelat. Es tracta d’un fenomen cultural de gran rellevància a la societat catalana des de principis del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Els envelats es construïen a una plaça o descampat del poble, amb la finalitat d’allotjar actes diversos de la festa major, sobretot balls i concerts, però també àpats, concurso...

Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 són un capítol important en el desenvolupament de la ciutat i de la seva àrea metropolitana. Alguns cornellanencs i cornellanenques van ser protagonistes en primera línia d’aquelles olimpíades. Representant a la ciutat, Cornellà va comptar amb els esportistes Enric Masip, Emilia Cano i Miguel Ángel Rubio. La ciutadania també es va involucrar en aquells Jocs del...

El Canal de la Infanta va tenir una importància cabdal per a l’economia del Baix Llobregat en el segle XIX, tant pel que fa al desenvolupament de l’agricultura intensiva com per a la industrialització dels pobles que travessava. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha publicat el llibre “Descobrir el Canal de la Infanta” dins la seva col•lecció de Camins d’Aigua. El llibre és fruit de...

Cornellà ha sobreviscut, al llarg de la seva història, a nombroses epidèmies i pandèmies, afectada per la seva proximitat a Barcelona i per ser un territori de pas de persones i mercaderies. Els cornellanencs van patir episodis de pesta negra, còlera i grip, entre altres malalties. En parlem amb Joan Fernández historiador i cap del departament de patrimoni de l’Ajuntament de Cornellà. Bona tarda!...

Cornellà té una llarga història de més de cent anys de fàbriques de vidre. Sobretot eren empreses que es dedicaven a fabricar “vidre buit”, és a dir, ampolles, gots i recipients de laboratori, entre altres. En el llibre “Vidre trencat”, coneixerem la història del forn de vidre vell, el forn de vidre nou i Vidrierías Masip. Descobrirem com va evolucionar el treball del vidre, des del procés artesan...

La base de dades dels deportats del Baix Llobregat, creada per la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat en col•laboració a l’Amical Mauthausen, recull la història de 86 baixllobregatins que van patir aquesta deportació, concretament 3 veïns de Cornellà. El cens recull l’estada als camps de concentració i extermini, però també la trajectòria anterior dels deportats, i en alguns casos, la...