Podcast Conferencies Mn. Joan Costa

Comentario de la encíclica Dilexit nos del Papa Francisco

Se trata en esta charla de ver cómo todo el obrar cristiano tiene un alcance de eternidad, que se encuadra en una misión apasionante divina de transformar el mundo, de llevar la tierra al cielo y bajar el cielo a la tierra, haciéndonos santos y haciendo santo todo lo que nos rodea.

En esta charla comentaremos aspectos relativos a la vocación, cómo Dios nos habla, cómo podemos escucharlo, cómo podemos discernir lo que nos dice, los criterios del discernimiento y el significado del alma sacerdotal o sacerdocio común de todos los cristianos.

Jesús se presenta como el buen Pastor, que cuida de su rebaño, lo protege, lo conoce, busca su bien. Ante este amor, el cristiano siente la urgencia de responder al amor con amor, buscando con un deseo apasionado el encuentro con el amado. En la primera lectura Pedro nos recuerda que Cristo llama a su lado a todos los hombres y mujeres del mundo, sin excepción.

En aquest diumenge l'Evangeli se centra en Jesús com al Bon Pastor que dóna la vida per les seves ovelles, i va al davant, guiant-les, entremig, per animar-les i darrere, per recollir-les, i carregar-se-les a les espatlles perquè totes arribin a la vida eterna.

Els fets dels apòstols ens narren l'inici i l'expansió de l'Església, sustentada per fets miraculosos i la força de l'Esperit Sant. A l'Evangeli Jesús, després d'haver parlat de menjar el seu cos i beure la seva sang, si els deixebles també el volen abandonar. Pere, amb un acte de confiança li dirà: a qui aniríem, si només vós teniu paraules de vida eterna.

Homilia de la missa del primer dia de maig, mes dedicat a Maria i que el sant Pare Francesc ens ha demanat d'acudir a Maria amb el res del sant Rosari demanant per tots els malalts i els difunts. Jesús segueix presentant-se com el pa de vida que fa que puguem viure amb Ell i d'Ell mateix.

Jesús segueix presentant-se com el pa de vida que alimenta la nostra existència, que s'ha donat per ser la nostra vida, i una vida eterna, que ens promet d'estar sempre entre nosaltres i per a nosaltres, és el veritable manà que Déu va prometre als homes.

En la primera lectura, la escena del encuentro de Felipe con el gobernador de Candace nos recuerda la necesidad que tiene el mundo de que le den a conocer a Cristo, es decir, de las mediaciones humanas para llegar a Jesús. El mismo Jesus, pan de vida, nos acompaña y conduce a lo largo de nuestra vida.

Maria es el gran ejemplo y modelo de seguir a Jesús y de enseñarnos la vida contemplativa. Juan Pablo II nos propone RECORDAR a Jesús con María, COMPRENDER a Jesús con María, CONFIGURARSE a Jesús con María, REZAR a Jesús con María y ANUNCIAR a Jesús con María.

Homilia de la missa del dia 28 d'abril, en la que se'ns narra la mort de sant Esteve. Aquesta mort és la gran lliçó de l'amor fins a la mort de si mateix, de qui essent perseguit i martiritzat encara és capaç d'estimar els enemics, patir per ells, i demanar per la seva salvació.

Homilia del dia de la Mare de Déu de Montserrat. Maria, cal que estigui en el centre de la vida de tot cristià, que estigui en tot i per a tot. Ella, la especialment beneïda per Déu, és la causa de la nostra alegria, a més de Patrona de Catalunya. Que ella ens beneeixi en un dia com avui.

sant Pere anuncia amb força que Jesús ha ressuscitat, és viu, viu enmig de nosaltres i pel do de l'Esperit Sant, ens dóna nova vida. L'evangeli ens parla dels deixebles d'Emmaus, que per la manca de fe, perden l'esperança i marxen tristos. En reconèixer Jesús en partir el pa, torna l'alegria i la valentia als seus cors.

Tertulia on line sobre el sentido del dolor a la luz de la carta apostòlica Salvifici Doloris de san Juan Pablo II, intentado explicar el misterio del mal, del dolor, del sufrimiento, especialmente del inocente, a la luz de la fe en Cristo muerto y resucitado.

Sant Pere ens recorda dos grans criteris de la vida cristiana, el primer, la humilitat de reconèixer que tot ve de Déu i només amb Ell podem assolir la nostra plenitud. El segon, cal tenir la gosadia de deixar que Déu gestioni la nostra vida, perquè sap més i perquè ens estima tot.

En els fets dels apòstols, aquests, sorprenentment, després de marxar de la trobada amb el sanedrí, que els fa fuetejar, comenta que marxaren contents perquè Déu els considerà dignes de ser maltractats pel nom de Jesús. I no callen, no poden callar, perquè necessiten explicar allò que han vist i sentit.

Homilia de la solemnitat de sant Jordi. Avui, el tema central és el martiri. La fe, quan és de debò, té en les seves entranyes, la dimensió martirial, que és la manera de dir que Déu és abans que tot, fins i tot que la pròpia vida. I el martiri és el que fa més fecunda la vida.

El Senyor ens descobreix l'infinit amor que ens té, en fer-se petit, humil, assumir el nostre pecat, pagant per nosaltres i oferint-nos la seva salvació i la seva intimitat, participant de la mateixa vida divina. Aquest missatge no podem callar-lo, que és el que faran els deixebles de seguida en sortir de la presó.

Cal reneixer de nou de dalt, i això ho farà possible el fet de mirar Crist a la creu, des de la qual ens atreu i ens transforma. A la primera lectura se'ns recorda el destí universal dels béns, dels quals no en som amos sinó només administradors responsables.

Los apóstoles, ante un mundo que se ha girado de espaldas a Dios, le piden a Jesús la valentía de anunciar la Salvación. En el evangelio Jesús nos recuerda que El nos da una vida nueva, capaz de cambiarlo todo, y de transformarlo todo. Una nueva vida que es un don y un regalo de Dios.

Diumenge de la divina misericòrdia. La misericòrdia és l'amor entre desiguals, que es fa petit per aixecar l'altre. Déu ens estima amb un amor de Misericòrdia. En els fets dels apòstols, al principi, la comunitat cristiana se sentia formant part d'un poble, que sentia en comú i en feia participar dels dons, espirituals i materials. A l'Evangeli, Tomàs fa un acte de fe, davant la presència de Crist...

És abans obeir Déu que els homes, respon Pere al Sanedrí. Aquesta és l'actitud més sensata a la terra, obeir a qui més ens estima, a qui més ens coneix i a qui més sap. A l'Evangeli, Jesús s'apareix als apòstols i els recrimina la manca de fe, però malgrat això, segueix comptant amb ells per anar per tot el món a anunciar la Bona Nova.

Jesús es presenta com a únic camí de salvació. No hi ha altre nom per al qual els homes puguin salvar-se. A l'evangeli, els apòstols que no havien pescat res en tota la nit, fent cas a Jesús, obtindran una pesca miraculosa, mostrant així la fecunditat de l'obediència a Déu.

Avui el Senyor es fa present enmig dels apòstols. El primer fruit de la seva presència és la pau. Els recorda que havia de patir i aquest era el camí per a la salvació. Salvació, però que requereix, per part nostra la conversió, entendre i veure la nostra vida des de la mirada de Jesús.

El relat de l'Evangeli ens narra la història dels deixebles que van cap a Emmaus. Van desanimats, desesperançats, i amb el cor trist. La tristesa és el fruit del desamor i conseqüència de la falta d'esperança. I la manca d'esperança prové sempre d'una falta de fe. Jesús se'ls hi mostra per convèncer en la fe, moure'ls a l'esperança i animar-los a l'amor generós.