Montcada Bifurcació

En aquest episodi històric —no per llarg, que també— es decideix finalment el primer guanyador del Trívial de la temporada. Parlem amb una nedadora olímpica del que passava a la vila dels Jocs de Rio i repassem molt, moltíssim, el Twitter. Hora i mitja, tu. Ni nosaltres ho aguantaríem.

Ens hem tornat bojos! Aquesta setmana entrevistem Albert Uderzo (o no), entrem de pet al Diario de Patricia, tornem a tenir una convidada sorpresa al programa, repassem els nostres Twitters i aprenem a conviure amb el drama d'estar confinats. Ah, i el Trívial. Sí. Les merdes de sempre.

Estem confinats a casa! Però gravem programa... com sempre, vaja. Especial confinament, especial coronavirus, especial amb un 50% més de programa perquè mateu el temps a casa! Inclou una batalla a mort, molt de riure i també coses serioses perquè, de vegades, ens disfressem de periodistes.

I tu quines provisions agafaries per superar un confinament per Coronavirus? Nosaltres ho tenim tant clar com que ens encaten les versions gregues de cançons tarragonines! Com? Que no entens res? Doncs passa i escolta i aquesta joia del podcasting català en què aprendràs COM NO FER UNA TRUITA DE PATATES.

Els morts parlen! EL MONTCADA BIFURCACIÓ IS BACK! Després de dues setmanes sense poder gravar, tornem a tenir programa amb un lleuger canvi de rols. Anunciem el guanyador del Gran Torneig d'Arts Marcials, escoltem en Bartomeu i fem periodisme de notícies del futur, aka futurologia.

Ens ha fallat la connexió amb la Charlie Pee, la nostra convidada d'avui, i hem fet una cosa que no s'ha de fer mai: compartir a Twitter l'enllaç de la gravació perquè intervingués al programa la primera persona que fes clic. Lo que pasó a continuación te sorprenderá.

Disculpeu-nos. Havíem dormit molt poc per culpa de la SuperBowl, les coses no han anat com volíem. Us demanem perdó de la forma més sincera possible. El programa d'aquesta setmana està al nivell de quan no sabíem ni fer servir un micro. És a dir, de fa un o dos mesos.

Aquests és d'aquells programes en què nosaltres hem rigut molt però no les tenim totes que el resultat sigui el mateix entre el respectable. Ens podeu insultar a Twitter a @montcadabif. Ah, per cert, hem descobert que cap de nosaltres és un d'aquests fans locus de Friends i estem molt contents.

Aquesta setmana tenim amb nosaltres l'Albert Bermúdez, imitador d''El matí i la mare que el va parir' de Ràdio Flaixbac i molt bona persona. O molt inconscient: ha estat el nostre conillet d'índies amb això dels convidats. També parlem de Paco Ibáñez i altres coses i tornem a fer el ridícul cap al final.

Al primer Montcada de l'any parlem de l'estrena d'Operación Triunfo, del follón™ que hi ha a Can Barça, de LinkedIn i Tinder... amb una mica d'escatologia a l'inici. Tanquem, com sempre, amb un Trivial que posa el Sergi a punt de coronar-se. Dejaré mi tierra por ti.

No ens agraden els amics invisibles però n'hem fet un a la nostra manera. SALE MAL. Tot i que els bons amics invisibles son els enverinats. A banda d'això comentem la polèmica del jugador nazi de l'Albacete, la protesta prevista per al Barça Madrid, la loteria de Nadal i de la retirada de Txarango.

Portem un Montcada carregadet i molt musical. Jutgem els nostres grups més escoltats a Spotify i descobrim la perla del Disc de la Marató d'enguany. Parlem del turisme a Barcelona i d'un hipotètic sopar de Nadal del Montcada i ho tanquem amb el primer Trívial de la temporada en que algú perd un "quesito".

Aquest potser no cal que l'escolteu. Però bé, vusatrus sabreu. La cosa va de negociacions, de Déu nostrusinyó, d'immersió lingüística i d'emergència climàtica. Hi ha un nou líder en solitari al Trívial. Rematem amb els aniversaris, no fos cas que no t'hagis recordat de felicitar la Britney Spears.

Només temes polèmics: llums de Nadal, fundes nòrdiques i una cançó sorpresa que ens ha fet caure de cul. Analitzem les coses més loques que va donar Eurovisió Júnior diumenge. El trivial d'aquesta setmana és capitalista: només ha servit per augmentar la desigualtat entre els de dalt i el de sota.

Val, potser no som boníssims en això de fer podcasts... però som bastant millors que l'assessor que va recomanar a Pedro Sánchez que convoqués noves eleccions. Comentem el tall a la Jonquera, els resultats del 10N, la renúncia de Rivera i el que se n'ha dit a Twitter.

A pocs dies de les eleccions generals parlem de la campanya u dels debats electorals. Repassem els anuncis dels partits dels comicis del 77 i ens ajuntem amb una gent amb qui hem quedat per Telegram per derrocar un monarca. De veres 100% real no fake. I tornen Los Hermanos Rosario al Montcada gràcies a Déu nostrusinyó.

Hem tornat! Després de dos anys sense programa l'única cosa que ha canviat és que estem més vells i una mica més rovellats. Hem canviat algunes coses, segurament a pitjor. Però ei, la segona temporada només pot anar a millor. Per insults i reclamacions, som @montcadabif a Twitter.

Tenim un senyor negre fibrat, un canal de YouTube de receptes, història portorriquenya i conyeta estival. És a dir, tot el que podríem esperar d'un programa de mitja tarda amb un target tietil. Llàstima que les tietes no escoltin podcasts. Bé, ni les tietes ni vosaltres, colla de fills de pu

"Però què veuen els meus ulls? Un nou episodi de Montcada Bifurcació? Segur que aquests fills de puta han agafat algun programa antic i l'ahn penjat com si fos nou, total, com que saben que segurament no l'ha escoltat ningú..." Eh, cabrons, que no, que és nou i és bo. I barato.

Aquesta setmana sortim abans perquè volem parlar molt fort d'Eurovisió, que se celebra dissabte però des de dimarts ja hi ha merda molt bona en forma de semifinals i volem que la mireu ben informats. A més del tema aquest, també aprenem coses interessantíssimJODER, EUROVISÓ ÉS JA, TETES!

Un episodi molt especial. Gravat a les 8 del matí. Mai puto més, ja us ho diem ara. Ah, sí, que de què va la cosa, no? Aquesta setmana tenim investigació telefònica i cabells afro. Destaparem el denominador comú de tots els candidats a les eleccions franceses i tindrem un 'Trivial' futurista. Ah, i un tema d'un locu de Donostia.

No era la intenció, però ens ha quedat la cosa nostàlgica amb la secció d'en Grancar en la qual ens fa notar que som vells. En Sergi Massó ens porta una 'Guia Miquel Inn' que segur que serà útil a molts, i l'Enric Botella ens fa escoltar uns borratxos de comiat de solter —bé, no—. Al 'Trivial' d'en Jordi Pi, aribem al segon MAXIPUNTO de la temporada! En Pere... en Pere hi és.

Aquesta setmana comencem responent les preguntes al Trívial d'en Jordi Pi, que ens instruirà sobre l'últim "quessito" d'aquesta sèrie. Veurem com va seguir Twitter la pel·lícula 'Titanic' emesa fa uns dies a Telecinco, i sabrem per què Itàlia va participar a Eurovisió al 1974 però la RAI no ho va emetre. Acabem amb bon reguts de boca: Gintònic és mierda.

El Montcada Bifurcació d'aquesta setmana va de matar animals, emborratxar-se, votar Fuerza Nueva, menjar cogombres i trucar un xaman africà en directe. Només una d'aquestes coses és estrictament certa, però ens ha quedat una descripció de collons, això no ens ho discutireu.

Gràcies al Montcada d'aquesta setmana sabreu si podeu entrar a l'acadèmia militar de West Point i coneixereu una victòria olímpica de les que no s'acaben recordant pel mèrit esportiu. A més, veureu que haver arribat als 11 episodis és un gran èxit comparat amb molts altres programes de la tele actual.