Meditacions en català

Meditació-reflexió de desembre. Jesús s'encarna a Betlem fa 2000 anys, ara vol encarnar-se al teu cor i que siguis fill de Déu. I aprenguis a viure com a fill de Déu!!

En un món dispers, cada cop és més important ser capaç de concentrar-se, d'atendre, de recolliment. Sentir-se interpel·lat per Jesús depèn en gran mesura d'aquest domini d'un mateix: la llibertat de prestar atenció

Manteniu-vos en el meu Amor. Jesús viu, està en nosaltres. I tants cops fem les coses com sols, i no estem sols. Llavors ignorem a Jesús, caiem en un autonomisme... Quina pau i felicitat fer-ho tot amb Jesús!

Com la mirada de Jesús ens aixeca i ens porta a la vida sobrenatural. Espectacular. Si coneguessis el do de Déu!! Les nostres misèries ens aixafen, i Jesús ens aixeca! Quina transformació!

Descobrir la mirada de Jesús a mi quan va partir-se a si mateix a la Creu

Ens hem de convertir en hòstia viva, tenim la gràcia de l’Esperit Sant per fer-nos Eucaristia en les adversitats!!

Quina estimació ens te Jesús

La llibertat interior d’estimar i créixer enmig imperfecció. I la grandiositat del treball x amor

Humilitat per deixar-se estimar tal i com som. Lluitar contra la temptació de pensar que mereixem l'Amor de Déu, o la temptació d'apartar-nos de Déu quan es fan paleses les nostres delibitats; i la temptació d'amagar les pròpies debilitats. Deixar-se abraçar del tot per Jesús...

Humilitat per mirar a Déu. Sorpresa davant el seu Amor

Meditació a joves sobre l’Esperit Sant, el do de temor de Dèu. Vida sobrenatural

Reconèixer l’Amor de Déu. Primer adorar i després donar gràcies

Què bonic tenir vida interior.

Meditació del diumenge de Pasqua

Cal descobrir el Paraclet en la nostra vida. El camí per fer-ho passa per acollir el do de Déu, freqüentar el tracte, reconèixer la seva veu i finalment aprendre a ser dòcil.

Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors. L’Esperit Sant eixampla la nostra capacitat d’estimar, posa en nosaltres l’amor de Déu, que és la caritat. Cal aprendre a viure una profunda caritat, manifestada en obres, amb totes les ànimes

Pentecosta és el present de l’Església, cal reconèixer l’actualitat de la crida. Som apòstols.

Paraclet vol dir consolador i advocat. Ser dòcils a l'Esperit Sant.

Som fills de Déu. La presència de Déu en la nostra ànima ens porta a una existència superior, elevada, diferent!!

Quan descobrim la mirada de Déu, que entra fins al fons de nosaltres, amb els nostres defectes i debilitats (que coneix perfectament). Llavors tenim una mentalitat de creixement, no ens empetitim. Llavors podem volar alt fins arribar a altures insospitades. Els somnis de Déu per nosaltres!!

Deixar-nos trobar per Jesús viu! Alegria de la trobada i deixar-se abraçar per Ell. Trobar-se realment amb Jesús: la seva Humanitat Santíssima

Jesús ens surt a trobar ara a nosaltres com va sortir a trobar els apóstols. Ens busca pel nom. Amb Jesús hi ha l'alegria. Aprendre a deixar-se trobar per Jesús per viure amb plenitud

Contemplen la tendresa de Déu, que tot i morint per nosaltres té temps d'acostar-se al que té necessitat de consol. També nosaltres ens hem d'acostar aquells que necessiten...

Jesús surt a l'encontre dels deixebles que anaven a Emaús. Crist viu i vol estar en la nostra vida.

El via crucis ens ensenya a valorar la mortificació, el sacrifici i el dolor.