Libre como el viento

Taj Mahal, Clarence Gatemouth Brown, B.B. King, Stevie Ray Vaughan, Albert Cummings.

1. Space Oddity (amb John Hutchinson, versió original prèvia a l'LP) 2. Cat People 3. New Killer Star (Live) 4. All the Young Dudes (Live) 5. Fantastic Voyage (Live) 6. Life on Mars? (Live) 7. Moonage Daydream 8. Ziggy Stardust (Live) 9. Fame (Live) 10. Ashes to Ashes (Live) 11. Heroes (Live) 12. Modern Love (Live) 13. Jean Genie (Live amb Stevie Ray Vaughan)

Tres segles de música condensats en menys d’una hora. Composicions de Castel, Manuel García, Iradier, Pauline Viardot, Barbieri, Sibelius, Chapí i Turina, a la cerca del desaparegut Bel Canto i la seva relació amb el flamenc.

Un recull de gravacions de la Rosalia Vila sense filtrar, especialment dedicat als que diuen que canta bé gràcies a l'AutoTune.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Repesca del capítol dedicat a Morón de la Frontera que va emetre Punt 6 Ràdio el 27 de març de 2010 quan el programa Libre como el viento es dedicava exclusivament al flamenc. Els dos artistes més veterans que recomanàvem dotze anys enrere ja no estan entre nosaltres, malauradament, serveixi aquest recordatori com a homenatge.

Una mostra de la sessió clàssica de la primera època de la discoteca Hilarios-Salou (1976-1979). 01. Peter Frampton “Can You Feel Like We Do” 02. J.J. Cale “Cocaine” 03. Steve Miller Band “The Joker” 04. Tom Petty & The Heartbreakers ”Breakdown” 05. Pink Floyd “Money” 06. Nazareth “Hair Of The Dog” 07. Ian_Hunter "Once Bitten Twice Shy" 08. Ian Dury “Wake Up And Make Love With Me” 09. Ian Dury & T...

A principis dels vuitanta es va produir en la Costa Daurada una moguda musical, anomenada la Trempera, que no tenia res a envejar a les de Madrid, Barcelona, Vigo i Andalusia, que es van dur tota la fama. No en sabem gaire cosa per manca de mitjans de difusió juvenils, malgrat els esforços de Jordi Cervera Nogués que feia premsa i ràdio i d’en Robert Amill i Albert Arnavat que editaven fanzins. Es...

Flamenkito és el nom d'un corpus d'estils aflamencats de caire molt divers, des dels gèneres més lleugers del repertori tradicional, com ara Tangos i Bulerías, que formen part del repertori de les festeres fins a un seguit d'aproximacions: Copla aflamencada, fusions flamenques de tota mena i cançons amb característiques que es poden identificar amb el Flamenc per la forma melismàtica de cantar-les...

Un recull del vessant més urbà de Rosalía, influïda per la Tokischa, arran de la seva col·laboració conjunta a ritme Dembow, pare del reggaeton, dancehall, trap i tota aquesta mena de ballables bàsics. També escoltarem a aquesta rapera dominicana per tenir una visió de conjunt de les seves "problemàtiques" elementals.

La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.

01. Fleetwood Mac “Go Your Own Way” 02. Sniff & the Tears “Travel seat” 03. Flash & the Pan “Hey Saint Peter” 04. Status Quo “Whatever You Want” 05. AC/DC “You Shook Me All Night Long” 06. Robert Palmer “Bad Case Of Loving You” 07. Joe Jackson “I’m a man” 08. Dr. Feelgood “Roxette” 09. Fleetwood Mac “Not that funny” 10. Steppenwolf “Born to be wild” 11. Boston “Smoking” 12. Led Zeppellin “Rock and...

Un recull de les gravacions 100% flamenques de Rasalía, acompanyada pels tocaors Marc López, Alfredo Lagos i Juan Ramón Caro ens permet apreciar la seva evolució des del 2015, quan era estudiant del Taller de Músics de Barcelona, fins a la publicació de la seva obra mestre, El Mal Querer, el 2018per tal d'apreciar el seu vessant experimental amb el guitarrista Refree i el músic electrònic El Guinc...

El Cante va viure la seva primera Edat d'Or en el segle XIX quan es va configurar en els Cafès Cantant, la segona arran la celebració del Concurso de Cante Jondo de Granada de 1922, impulsat per Manuel de Falla a petició de la Sociedad Nacional de Música. En el que portem de mil·lenni estem vivint la III Edat d'Or per la qualitat dels seus intèrprets, la indisciplina d'alguns aficionats que saben...

Una mostra de la sessió clàssica de la primera època de la discoteca Hilarios-Salou (1976-1979).

Seria magnífic que Rosalía i el productor de so Lido es coneguessin algun dia, no és fàcil, espanyola ella i ell noruec però tenen punts en comú que farien saltar espurnes en les seves col·laboracions. Aquí ho avancem.

A principis dels vuitanta es va produir en la Costa Daurada una moguda musical, anomenada la Trempera, que no tenia res a envejar a les que es van dur la fama (Madrid, Barcelona, Vigo i Andalusia) de la qual no sabem gaire cosa perquè es mancava de mitjans de difusió juvenils, malgrat els esforços de Robert Amill i Albert Arnavat que editaven fanzins. Escoltarem en aquesta sessió els sons d'aquell...

Tercer programa dedicat a les sessions musicals de la Pista de Baile Hilarios, un local especialment dissenyat per a escoltar i ballar discos que formaven part de la col·lecció, no perquè fossin fàcils de ballar sinó per la qualitat i significació dels intèrprets. En aquest cas, és una selecció il·lustrativa de la vocació rockera que tenia en els darrers anys de la dècada dels setanta.

Segona sessió dedicada al Synth Pop d'estil Minimal que, principalment, inclou gravacions de l'artista i productor noruec LidoLido i els seus deixebles i seguidors.

Segon programa dedicat a les sessions musicals que convertien la Pista de Baile Hilarios en una veritable discoteca, un local especialment dissenyat per a escoltar i ballar discos que formaven part de la col·lecció, no perquè fossin fàcils de ballar sinó per la qualitat musical dels intèrprets. En aquest cas, és una selecció il·lustrativa de la vocació rockera y guitarrística que tenia en els darr...

No fa esment al minimalisme clàssic de compositors com ara Philip Glass, Michael Nyman o Wim Mertens sinó al corrent techno, integrat en la categoria del Synth Pop. Aglutina tot un ventall de productors musicals i remixers que utilitzen sonoritats primes i glitchs, fugint de l'ampul·lositat per a arribar a resultats més intimistes, basats més en l'originalitat que no pas en el fet de ser ballables...

La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.

La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.

La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.

La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.