La Porta de l’escenari

S’acaba la temporada estiuenca i el programa d’avui no el dediquem al cine musical però sí a música de pel·lícules. Són aquelles cançons que han quedat associades a una determinada pel·lícula; de vegades són cançons ja existents o temes escrits expressament per a la banda sonora: As Time Goes By, de Casablanca; You Can Leave Your Hat On, de The Full Monty; Love Is All Around, de Quatre bodes i un...

En totes les pel·lícules de Woody Allen la banda sonora és molt important; recordem Manhattan, Dies de ràdio, Bales sobre Broadway, Poderosa Afrodita, etc., però mai no n’havia fet una que es pogués considerar “musical”. No va ser fins després d’haver dirigit més de 25 pel·lícules que es va atrevir amb el gènere. I ho va fer al seu estil, un musical sense cap cantant de musicals. La pel·lícula a l...

El 1969, el grup britànic The Who va editar Tommy, el disc que va ser considerat com el primer àlbum de rock and roll que explicava una història lineal a través de les seves cançons. El 1975 es va estrenar la versió cinematogràfica dirigida per Ken Russell i protagonitzada per les estrelles més importants del pop i el rock: Roger Daltrey -membre fundador i veu principal dels Who-, Elton John, Tina...

La banda sonora que us hem preparat per avui és la de la pel·lícula New York, New York, estrenada el 1977, dirigida per Martin Scorsese i que van protagonitzar Liza Minnelli i Robert de Niro. En principi, els noms d’Scorsese i De Niro poc tenien a veure amb el cinema musical i no oferien gaires garanties d’èxit dins el gènere. El resultat va confirmar els presagis. Això sí, la banda sonora de New...

Avui ens ocupem d’una pel·lícula i del seu compositor. Darling Lili i Henry Mancini. Darling Lili es va estrenar el 1970. Blake Edwards en va ser el director i Julie Andrews i Rock Hudson els seus protagonistes. Henry Mancini va ser un compositor i director d’orquestra nord-americà d’origen italià. Va guanyar 4 Oscars, 1 Golden Globe, i 21 Grammy amb les seves composicions per a més de 90 pel·lícu...

Seguim amb pel·lícules musicals. La que avui ens ocupa és De-Lovely, que per ser una biografia del compositor Cole Porter, la banda sonora està formada per les seves millors cançons: Night And Day, True Love, Anything Goes, i moltes més.

La banda sonora d’avui està cantada per Barbra Streisand, i pertany a dues pel·lícules seves: A Star is Born (Ha nascut una estrella) i Yentl. Dues partitures ben diferents quan han assolit més èxit que les pel·lícules per a les quals van ser creades.

Avui tenim una pel·lícula francesa, estrenada el 1964, que va innovar el gènere musical i que va marcar a tota una generació que la vam veure quan, per edat, encara creiem que l’amor etern dura sempre: Les parapluies de Cherbourg.

Comencem la temporada estiuenca amb una programació dedicada al cinema musical. Segur que ara us venen al cap títols com Grease, West Side Story, Cantant sota la pluja, Febre del dissabte nit, etc. Doncs no, cap d’aquestes no formen part de la nostra selecció; diguem que ja les tenim molt sentides. Escoltarem bandes sonores de pel·lícules que, o no han tingut gaire repercussió o que ja fa temps qu...

Estem de Festa Major! I per això tenim cançons alegres, amb “marxa”, cançons que ens inviten a ballar i ens fan sentir estrelles de Broadway. Que soni la música!

Un nou programa consagrat als Premis Tony. En aquest cas, els destinats a les estrenes. També hi ha batzacades: The Visit, Something Rotten!, The Last Ship, Gigi, i An American in Paris; i un sol triomfador: Fun Home, el primer musical que té a una lesbiana com personatge protagonista.

Us convidem a l’esdeveniment més important del teatre de Broadway: el lliurament dels Premis Tony. Comencem amb els musicals nominats en les categories de Reposició: On the Town, On the Twentieth Century, i The King and I, que va ser la gran triomfadora, amb 4 Tonys.

Comencem el programa a la selva africana de la mà de Disney, anem després a un càsting, tot seguit ens afegim a una revolució de carrer, assistim a una festa d’aniversari, visitem uns parents de Jacqueline Kennedy i acabem donant suport a una noia hindú que vol ser futbolista. I tot això, cantant.

Hi ha cançons de musicals que adquireixen “vida pròpia” al marge de l’espectacle pel qual han estat creades. Aquest és el cas de Don’t Cry For me Argentina, del musical Evita. Avui dediquem el nostre espai a la seva reposició a Londres, el 2006, on per primer cop, la protagonista era interpretada per una actriu argentina: Elena Roger.

No poden haver dos musicals més diferents que els que tenim avui: Dirty Dancing i The Lord of the Rings. Diferents per argument, per tipus de música, per muntatge. I per acceptació per part del públic. Dirty Dancing va estar prop de 6 anys a Londres i The Lord of the Rings, només 1.

Avui tenim un programa amb “molta marxa”: Priscilla, Queen of the Desert, un musical que inclou èxits de la “música disco” dels anys 70; i A la recherche de Joséphine, que recrea la vida de Joséphine Baker, alhora que retrata la història del jazz, i la segregació dels negres a Estats Units.

Hoy no me puedo levantar és el títol d’un dels primers èxits del grup Mecano i també ho és d’un musical estrenat a Madrid el 2005. Avui dediquem tot el programa a repassar algunes de les seves cançons.

Avui no ens movem del West End londinenc i assistim a dues estrenes: Acorn Antiques, basat en una popular sèrie de la televisió britànica, i Billy Elliot, un musical del qual hem parlat diverses vegades, però que no ens cansa perquè és un dels nostres preferits i creiem que també ho és de vosaltres.

Els musicals d’avui tenen una versió cinematogràfica prèvia, i són The Color Purple (El color porpra), Lestat (Entrevista con un vampiro), The Wedding Singer (El cantant de bodes), i Doctor Zhivago, que acaba d’estrenar-se a Broadway.

Spamalot és un musical esbojarrat, molt esbojarrat, divertit, molt divertit, és un musical dels Monty Python. The Jersey Boys és pels nostàlgics seguidors de les cançons dels anys 60. Aquestes són les nostres propostes d’avui i que esperem les gaudiu.

Cada setmana us expliquem la història del teatre musical i les novetats de les cartelleres de Londres, Nova York, Berlín, París, Madrid o Barcelona. Un recorregut per les obres més emblemàtiques i per l’actualitat més rabiosa del teatre musical al món i al nostre país, amb una acuradíssima i exuberant selecció musical.

Avui tenim un programa musical força viatger. Comencem a la Grècia clàssica amb The Frogs; seguim amb Dirty Rotten Scoudrels, a la Côte d’Azur francesa; i acabem amb The Light in the Piazza, que ens trasllada a la Florència dels anys 50. Ens hi acompanyeu?

Avui tenim dos musicals poc convencionals: Caroline, or Change i Bare. El primer -centrat en l’entorn d’una família jueva i de la seva minyona, una dona afroamericana, mare de quatre fills-, combina blues, espirituals, música popular i temes tradicionals jueus. El segon, és una opera-rock, situada en un internat catòlic.

Qui no ha cantat algun cop Supercalifragilisticexpialidocious, ni que sigui inventant-se la lletra? Mary Poppins és una pel·lícula que agrada a (quasi) tothom. Avui dediquem el programa a la seva versió teatral estrenada a Londres el 2004. I escoltarem un munt de cançons, algunes ja conegudes, com Chim Chim Cher-ee, Feed the Brids, A Spoonful of Sugar, Let’s Go Fly a Kite, i altres noves, Practica...

Dos musicals absolutament diferents: The Rat-Pack – Live From Las Vegas i Woman In White. El primer recrea una actuació de Frank Sinatra, Dean Martin i Sammy Davis Jr a Las Vegas; el segon és un musical d’Andrew Lloyd Webber que pretenia repetir l’èxit de The Phantom of the Opera (27 anys en cartell) i que només va representar durant 18 mesos.