Idèntics a Noltros

En una setmana marcada per la fallida elecció del president del "Gobierno de España", venim, pot ser, amb el polític més rellevant que ha donat la nostra terra.

La curolla per conservar i difondre la teva pròpia llengua des de la convicció que és igual que les altres, mai inferior.

Avui un personatge a l'antítesi del protagonista del capítol anterior, un del Barça l'altre del Madrid, un estiuejava a Formentor l'altre a Andratx... i així pràcticament en tot.

Aquell petit gran home que es va posar a construir... De fet, podem dir que va construir el Barça que coneixem en l'actualitat. Això sí... sempre tenia uns dies per descansar (i també construir) a Mallorca.

Possiblement estam davant la primera alemanya que ven una casa a Mallorca i no la compra.

Com molts d'altres escriptors que han visitat les nostres illes, ho va fer per trobar tranquil·litat i descans. Com molts d'altres també hi troba la inspiració.

Després del seu famos accident amb motocicleta, el cantant americà va cercar refugi a la petita de les Pïtiuses... això ho sabem tots, o no?

El fotògraf francès que als anys cinquanta ja trobava saturació turística a Mallorca i que va quedar fascinat de la senzillesa de Menorca, la qual va deixar retratada per a la posteritat.

Encetam una nova temporada d'Idèntics a Noltros i com que ha tornat la calor amb l'estiu, la tornarem a dedicar als Turistes Idèntics a Noltros que han passat per les nostres Illes... Començam amb, possiblement, la turista més bella que ha tropitjat Balears. Amb qui més d'un haurem sommiat berenar.

Ramon Llull, el filòsof, el beat que un bon dia va decidir que el català es podia utilitzar per escriure sobre filosofia, ciència i religió, dit d'altra manera, que el català era una llengua digna per escriure sobre coses importants. Darrer capítol de la temporada!

Crema es sol a Ciutadella per Sant Joan, Sona es jaleo, hi ha molts de cavalls, Kas de llimona i Gin Xoriguer, Sa gent s'emociona i tira es capell.

Contava que un bon dia un senyor li va dir: “Mira que se necessita ser desgraciado para ser negro i cantar en mallorquin”

Un home que darrera el vol de les abelles es convertirà en un pioner en la modernització de l'illa de Menorca!

Un home que en honor a la ciència i els seus estudis viura aventures al límit per les nostres terres! Si mirau el Codi Davinci, trobareu referències a ell.

Joan és un nom que per els pollencins significa, valentia, lideratge, força... Com bé des de ben petits els nostres avis ens han fet saber amb aquell “En Joan Mas los guia el més valent de tots”.

La valentia no enten de gènere i a Sóller o saben bé! Una vall de valentes dones!

Erwin Broner, el pintor i arquitecte jueu que fugint de la barbarie nazi arriba a Eivissa per fer-hi arribar el Bauhaus integrat en l’arquitectura tradicional pitiüsa.

Possiblement la científica espanyola més important deprincipis del segle XX. Fou biòloga, pedagoga i professora de la Universitat a més d'una lluitadora incansable per a la justícia social.

Ser mallorquí no sols és haver nascut a aquesta preciosa illa, sinó estimar-la, respectar-la i comprendre-la.

Possiblement el literat medieval més brillant de la llengua catalana, després de Ramon Llull.

El nostre primer personatge no humà, una bestiola monstruosa que va atemorir i alterar la vida de la Jet Set de la palma del segle XV.

Possiblement, l'exponent més gran líric en llengua catalana, per això el triarem per celebrar el dia de la poesia, un mallorquí criat entre el mar i el cel a la península de Formentor.

L'arqueòloga que va correr mig món darrera les destinacions del seu marit i qui va acabar canviant la prehistòria coneguda de Formentera.

Una pagesa criada en la fe, que des de Campos va saber sembrar la llavor de l'amor arreu del món.

“Entre dos aguas” les d’aquí, les de Mallorca i el Mediterrani; i les de la Riviera Maya i el Carib… va viure un homenet humil que va ser un geni.