Greuges

Segona part del nostre especial sobre el 8-M: abolició del treball assalariat, prostitució i en resum tots els temes polèmics que no havíem xafat en el programa anterior

És possible parlar del 8-M i el moment actual del feminisme sense enfangar-se fins als genolls? Ho intentem en la primera part d'un programa pre-faller fins i tot més visceral que de costum

Fem servir La España de las Piscinas, de Jorge Dioni (Arpa, 2021) com a pretext per parlar d'urbanisme, patrons de vot i classe social i en general dels instruments polítics que coven l'ou d'on ixen els nous reaccionaris

Ens aproximem a Ucraïna de la forma més anticorporativista possible: la guerra com a excusa perquè cada gremi intente vendre'ns la seua matraca habitual amb un vernís de compromís humanitari. I els primers, els politòlegs

Ens evadim de la destrucció bèl·lica per submergir-nos en la que provoca la indústria de l'audiovisual en els actors protagonistes: revisitem i comparem els especials de reencontre de Harry Potter i Friends a la recerca d'algun actor o actriu que haja aconseguit eixir viu de l'èxit precoç.

Passem de l'alta i la baixa política perquè 2022 és any Fuster, que exemplifica molt bé de quina forma fem homenatges en clau cultural en esta latitud: lectura de textos sagrats, moltes velles glòries i ben poc del sentit crític que caracteritzava l'autor.

Deu anys fa de la Primavera Valenciana, i la regressió adolescent de l'esquerra està tornant als discursos maniqueus d'aquella època una vigència inesperada: tenim bons sense autocrítica, dolents de pel·lícula i programes concebuts per encabronar als propis.

Amb la soporífera gala dels Goya hem tornat a posar València al mapa, així que dediquem la poca veu que ens han deixat els virus a glorificar este exitós model de grandes eventos i macroobres de Calatrava però sempre des de l'esquerra, amb molts somriures i diputats provincials en la foto.

Si sempre havíeu pensat que el comunisme sonava a vintage i gris, vos portem una actualització pensada per i per a entusiastes dels videojocs d'estratègia i gestió: energia infinita, estètica futurista i gens de faena per fer és la proposta de "Comunismo de lujo totalmente automatizado" (en castellà a Antipersona, 2021) de l'agitador britànic Aaron Bastani.

Arribem ja fastiguejats al culebró de la reforma laboral, després de setmanes de saturació d'escoltar argumentari socialista: ionquis dels pactes d'estat, fantasmes d'ultradreta i zombis de la gestió que han aconseguit que es parle de tot menys dels treballadors.

La caiguda del valor del bitcoin, última panacea dels incels més espavilats de cada quadrilla, peguem un repassonet al que sabem de criptomonedes, inversions miraculoses, blockchain i els problemes ambientals i ètics que totes estes ocurrències generen

La democràcia espanyola passa per la seua pitjor crisi de legitimitat des del 15-M, i els vostres politòlegs de guàrdia no podien faltar a la cita.

Ens cancel·len l'espectacle de comèdia i acabem en un museu d'art contemporani. El que va passar després... és un programa sense guió, ordre ni molt de sentit. Com el sector de l'art contemporani, vaja

Ja hi ha a la venda un AVE rebaixat per viatjar al centre de l'univers a practicar el federalisme a preus assequibles, i torna a sorgir el debat sobre infraestructures i despoblament. A més inversions, carreteres i trens, més o menys gent als pobles? O els de l'España Vaciada són els de l'Espanya de segones residències?

Revisitem "Nanette" de l'australiana Hannah Gadsby -segurament la nostra còmica preferida, a Netflix podeu trobar eixe i altres treballs seus- com a excusa per parlar de comèdia, post-comèdia, cultura crítica i un grapat de coses que a l'Espanya Movistar ni estan ni se les esperen.

A estes alçades ja sabreu que en este programa no som fans del treball, almenys de l'assalariat (sobre la mili i els treballs forçats tenim un debat obert) i hui vos portem l'última tendència en la matèria: el Gran Abandó; als Estats Units, milions de persones estan deixant les seues faenes mal pagades i que no els satisfan, malgrat no tindre alternativa. Que no tot en la vida és faena, etcètera.

Amb el 50% de l'equip infectat amb el virus de moda, tornem a la càrrega i encetem 2022 amb un realiti sobre el món rural. Clarkson's Farm (Amazon Prime Video, 2021) enfronta un periodista britànic conservador, amant dels cotxes i negacionista del canvi climàtic amb la realitat del sector primari, gestionant el dia a dia d'una granja britànica en plena crisi de la covid-19. El resultat és un progr...

La segona part de l'especial de final d'any aborda els temes que ens havien quedat penjant del balanç anual, tals com les lectures de 2021 i especialment un kink molt específic d'Andrea: les comèdies nadalenques

S'acaba l'any i repassem quina mena de coses ens ha pegat per consumir durant la llarga pandèmia i per què. Evidentment queda tan llarg que ens toca tornar a partir-ho en dos: hui, pel·lícules, sèries, realitis i varietés

Segona part de la nostra imprescindible reflexió sobre la radiotelevisió pública de les valencianes i els valencians i el seu indiscutible lideratge en audiència i influència social.

Dos politòlegs (ex)tertulians es posen a parlar de què pensen sobre la radiotelevisió pública de les valencianes i els valencians, y lo que pasó después... és que els queda un programa tan llarg que l'han de partir en dos trossos. Ací, la primera.

La  vocació de servei públic ens empeny a anar a veure Les Tres Germanes -de Txekhòv-, al Teatre Micalet, i ixim amb algunes preguntes. Té l'avorriment de la classe mitjana russa de províncies a principis del segle XX algun interès en el present? Per què la majoria de gent que veiem al teatre voreja o supera la jubilació? A este País li sobren o li falten artistes?

Hui, aprofitant la final de l'enèssima edició Celebrity, tornem a la càrrega parlant del nostre reality d'ultradreta preferit: Masterchef Espanya. En el menú: explotació laboral, diputacions, superació personal i molta, molta caspa.

A propòsit de "Me cago en Godard" de Pedro Vallín (Arpa, 2019) ens preguntem si podem separar una obra potable d'un autor que ens cau regular, i de la mateixa manera si podem separar el cinema que ens agrada dels seus insuportables i narcissistes directors.

En el principi va ser la llum. I tot seguit, el PP i el PSOE i els seus exministres en consells d'administració van començar a cobrar-nos-la a preu d'or i a explicar-nos que no hi ha alternativa al seu tren de vida. Per a variar, ens permetem ser optimistes sobre la transició energètica i fem alguna proposta constructiva del caràcter gregari dels i les alcaldes.