Els viatgers de la Gran Anaconda

Jenn Baljko i Lluís López Bayona arriben a Mae Sot, frontera amb Birmània, després de setmanes caminant per Tailàndia. La zona, gairebé jungla, està plena de controls i camps de refugiats. Travessen cap a Birmània mesos abans del cop d'estat que va enderrocar el govern d'Aung San Suu Kyi.

Jenn Baljko i Lluís López Bayona arriben a Mae Sot, frontera amb Birmània, després de setmanes caminant per Tailàndia. La zona, gairebé jungla, està plena de controls i camps de refugiats. Travessen cap a Birmània mesos abans del cop d'estat que va enderrocar el govern d'Aung San Suu Kyi.

L'única nació amb un somriure a la bandera, l'Imperi Aericà, aposta per l'humor absurd i el "ximplisme". Fundada el 1987, no és reconeguda oficialment, però sí per la seva fauna inventada i pel lema: "Fem el món més estrany".

Jacinta Mupeke és l'última dona d'Angola que fa el pentinat d'orella d'elefant, una tradició gairebé extingida. Joan Riera recorre l'Angola profunda per descobrir què se n'ha fet d'aquell món que la colonització, els missioners i la guerra van esborrar.

Jacinta Mupeke és l'última dona d'Angola que fa el pentinat d'orella d'elefant, una tradició gairebé extingida. Joan Riera recorre l'Angola profunda per descobrir què se n'ha fet d'aquell món que la colonització, els missioners i la guerra van esborrar.

Després del confinament, en Sergi, l'Oriol, l'Adrià i l'Erik van decidir provar de viure un mes al bosc del Montseny amb els seus propis recursos. Van construir una cabana i van intentar alimentar-se de la natura, però no tot va anar com esperaven.

El Yasuní, a l'Amazònia de l'Equador, és un dels llocs amb més biodiversitat del planeta. En una hectàrea hi conviuen centenars d'espècies d'arbres, ocells, mamífers i insectes. Carles Barriocanal, ornitòleg, ens guia per aquest paradís natural únic.

Kris Ubach ens porta fins a Mexcaltitán, una illa circular plena de canals, colors i fruita tropical, considerada per molts com la llegendària Aztlán, origen dels mexiques. Un viatge entre mites, natura exuberant i història ancestral.

Roger Canals va rebre un regal "enverinat". Era una petita figura que més tard va saber que representava María Lionza, una divinitat amb rang nacional a Veneçuela. Aleshores, va anar a Veneçuela per investigar a fons el mite de María Lionza. Va ser l'inici d'un llarg viatge que l'havia de portar fins al centre mateix del culte a la divinitat: la muntanya de Sorte, una mena de santuari dels esperit...

Agustí Pániker, escriptor i expert en antropologia i religions, explora el rol de les dones en l'espiritualitat hindú. Revela com les dones índies han mantingut una rica tradició de rituals domèstics anomenats "brats", malgrat l'exclusió de les estructures religioses oficials. Aquests rituals, transmesos de generació en generació, representen la forma més estesa de religiositat a l'Índia, orientad...

Amb l'arqueòloga Irene Cordón, descobrim com aquestes construccions faraòniques van ser traslladades pedra a pedra per salvar-les de les aigües del llac Nàsser, creat per la presa d'Assuan. Ens acostem a conèixer el temple dedicat a Ramsès II, així com el que aquest faraó va regalar a la seva esposa Nefertari.

El hobby nacional del Japó és fer anys. Per a la majoria de japonesos, arribar als cent anys és com un doctorat en la vida. A banda que, quan en fas 100, el govern t'envia un diploma. Amb un grapat d'habitants centenaris inscrits al cens, Ogimi ostenta el rècord Guinness de longevitat. Francesc Miralles, escriptor, autor d'"Ikigai", viatja a un poblet al sud més remot del Japó.

A Ogimi, Okinawa, el professor de tennis té 78 anys, la xofer que acompanya en Francesc Miralles, 86, i el guia de l'oficina de turisme, 99. Amb un grapat d'habitants centenaris inscrits al cens, Ogimi ostenta el rècord Guinness de longevitat. Pel que sembla, en aquest poble japonès coneixen el secret de la longevitat. Ells, però, resten importància al fet. Afirmen que tot radica en la felicitat....

La periodista Maria Bros comparteix la seva experiència rodant un documental sobre les dones mineres del Cerro Rico de Potosí, a Bolívia. Explica la dura realitat d'aquestes dones, que treballen en condicions extremes a 4.800 metres d'altura i s'enfronten al masclisme estructural i a la precarietat laboral.

Maria Bros va arribar al Cerro Rico de Potosí, a Bolívia, amb la seva càmera i el seu trípode, sola. Completament sola. Hi havia estat molt de temps enrere, quan encara era una nena, però l'espectre d'aquella muntanya li havia quedat gravada a l'ànima, fins al punt de fer-la tornar molts anys després. Volia retratar les dones mineres que neixen, viuen, treballen i moren a la mina del Cerro Rico. L...

Una de les imatges que Francesc Bailón reté de la seva arribada a la terra dels kazakhs, a Mongòlia, és la d'un motorista que, amb una mà, dirigia el manillar i, amb l'altra, sostenia una àliga dempeus. La falconeria forma part de la tradició kazakh des de temps immemorials. Tant és així que un kazakh no es consideraria complet si no practiqués aquest art antic. L'antropòleg viatja fins a l'oest r...

Una de les imatges que Francesc Bailón reté de la seva arribada a la terra dels kazakhs, a Mongòlia, és la d'una parella que anava en moto. La dona, que viatjava al darrere del pilot, arrossegava un camell bactrià lligat amb una corda. El camell no tenia més remei que córrer darrere de la moto. Si bé la imatge més sorprenent que recorda és la d'un kazakh, igualment en moto, que viatjava sol. Amb u...

Kris Ubach explica la seva trobada amb en Gerry, un nòmada que viu en una caravana al desert de Nou Mèxic. Després d'un intent de suïcidi, aquest home va trobar la fe i ara reparteix fulletons religiosos i ven ulleres de sol. A més, la fotògrafa conversa amb els autòctons sobre els pobles fantasma.

Dos viatges ben diferents. Per una banda, Adolf Beltràn explora la visió jueva de la mort, detallant el ritual funerari: l'enterrament, la preparació del cos, la senzillesa del taüt i els períodes de dol. Per l'altra, Joan Portell ens descobreix els Cavalls Bernats de Catalunya: formacions rocoses com les de Sant Llorenç del Munt, les illes Medes, cap de Norfeu, Serra de Llaberia, Platja d'Aro i e...

Al Pakistan tot passa per l'Indus i la seva àmplia vall. El gran riu, que dona nom a la veïna Índia, ha sadollat la set d'algunes de les civilitzacions urbanes més antigues del planeta. Les ruïnes de les ciutats de Harappa i Mohenjo-Daro en són testimoni, com també ho són els mohana, descendents vius dels harapians que habitaven aquesta darrera ciutat. Un viatge per la terra on, fa 5.000 anys, va...

Al Pakistan tot passa per l'Indus i la seva àmplia vall. El gran riu, que dona nom a la veïna Índia, enemiga atàvica, ha sadollat la set d'algunes de les civilitzacions urbanes més antigues del planeta, que van florir i es van marcir als seus marges, fa mil·lennis. Les ruïnes de les ciutats de Harappa i Mohenjo-Daro en són testimonis muts, com ho són els mohana, descendents vius dels harapians, qu...

La reialesa de Cuix, antic regne africà, era nòmada. Aquesta itinerància la convertia en una mena de regnat ambulant. Així van erigir Napata, una de les seves capitals, a la confluència de tres rius: el Nil Blau, el Nil Blanc i l'Atbara, just allà on s'alça el Jebel Barkal, la muntanya pura o santa. Ho descobrim amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB.

La reialesa de Cuix, antic regne africà, era nòmada. S'establia al lloc que li semblava més adient en funció de les seves necessitats, ja fossin vitals o defensives. Aquesta itinerància la convertia en una mena de regnat ambulant. Va ser així com van erigir Napata, una de les seves capitals, a la confluència de tres rius, el Nil Blau, el Nil Blanc i l'Atbara. Just allà on s'alça el ¿abal Barka, la...

Explorem el món a través de diferents mirades i experiències de viatgers extraordinaris. Descobrim relats fascinants com la gran caminada de Bangkok a Barcelona de Jenn Baljko i Lluís López Bayona, que van recórrer 16.000 quilòmetres en tres anys i mig. També hi trobem Enric Soler, que ens presenta diverses obres literàries de viatges, amb textos de Colin Thubron i Javier Reverte, i Josep Maria Ro...

Per entendre's mentre caminaven per Tailàndia, la Jenn i en Lluís es van endur dibuixos de coses bàsiques que els podien caldre: aigua, un llit, una creu d'hospital o fins i tot un ou ferrat. I això que a Tailàndia no els faltava l'ajuda de ningú. Avançaven a uns 3 o 4 km per hora. Aquest ritme els permetia observar el món amb detall, notar tots els petits canvis del lloc que trepitjaven i, fins i...