Els viatgers de la Gran Anaconda

El 24 de febrer del 2023 farà un any que Rússia va iniciar la invasió d'Ucraïna. Rússia és una terra de guerra però alhora de poesia, de paisatges bells però també molt durs. Una terra de forts contrastos, punyents contradiccions i profundes desigualtats. A Rússia la revolució és per tot arreu, però no és possible protestar. Fan gala d'una cosa que no permeten. A Rússia qui té diners els porta pos...

Res no seria com és al Kirguizstan sense Manas, fundador del país dels kirguisos. És l'home que va saber unificar les tribus disperses per les valls. Ell representa l'orgull dels kirguisos per la cultura, la història i la llengua pròpies. Manas és un personatge, però alhora també és el gran poema èpic de la tradició oral del poble kirguís.

Tristan da Cunha encapçala un grup d'illes volcàniques de l'Atlàntic Sud. Amb Ascensió i Santa Helena, són l'arxipèlag habitat més remot del món, separat per gairebé 2.800 quilòmetres d'aigua de Ciutat del Cap. L'illa principal és tot just la punta d'un con volcànic i gran part del perímetre de costa són penya-segats vertiginosos. Malgrat les condicions extremes, hi viuen persones de forma permane...

No és fàcil caminar per l'Índia i menys vora la carretera transitada per tota mena de vehicles, gent i fins i tot animals, sotmesos a la llei del més fort. Però fer el camí a peu, pels marges i carregats amb grans motxilles, els permetia observar la vida de prop i, de tant en tant, participar-hi i compartir. Enrere quedaven Tailàndia, Birmània i Bangladesh. A l'Índia, el cor i l'ànima els deien pr...

La població autòctona de Kiruna, a la Lapònia sueca, veu els estrangers com a les persones que els han robat la pau de viure en un indret aïllat i solitari, encara que aquesta ciutat ja no sigui la fi del món ni tampoc un lloc tranquil. La mina de ferro que ha convertit el subsol en un termiter ha forçat la mudança de la població sencera pel risc real que la terra se l'acabi empassant. De fet, hi...

Marc Rovira va recórrer Moldàvia d'extrem a extrem, un país que té fama de ser el més pobre i menys visitat d'Europa. Durant el seu viatge, també va visitar la regió independentista de Gagaúsia i la franja secessionista de Transnístria, un enclavament considerat un museu a l'aire lliure de l'antiga Unió Soviètica.

Durant l'era dels descobriments, Califòrnia existia com a idea abans d'arribar-hi els europeus. Els que la van veure per primer cop es van pensar que era una illa fins que la van recórrer de dalt a baix i es van adonar que era una península: un lloc desèrtic i inhòspit en gran part, habitat primer per pobles indígenes irredempts. Les missions van fer canviar la seva fesomia i actualment la penínsu...

Travessar l'Índia a peu és tota una quimera. La vida al carrer intensa i alhora caòtica de pobles i ciutats exigeix grans dosis de paciència i una força de voluntat ascètica. L'experiència regala imatges d'una Índia inèdita: la boira que embolcalla el món a l'albada, la pau dels rius com mars que reguen el país, però també imatges de caos i grans gernacions, de soroll, brutícia i mort.

El Karakòrum és un territori de pedra negra esmicolada que expressa les convulsions profundes que han sacsejat el planeta millor que ningú; un món de grans cristalls de roca i gel amb valls solcades per algunes de les glaceres més extenses de la Terra. Efectivament, no és fàcil moure-s'hi en bicicleta, però l'Alba i el Ricard no s'arronsen davant de cap repte.

El Shasta, a Califòrnia, és una muntanya emblemàtica, un volcà actiu que, com gairebé totes les muntanyes de foc, està envoltada de moltes històries que s'expliquen, sobretot, entre les poblacions indígenes de la zona. Van ser els shasta els que li van posar el nom i la van considerar sagrada, llar dels seus esperits, tal com passa amb els cims d'altres volcans, que es consideren la residència de...

El desert occidental egipci està esquitxat de palmerars i llacunes d'aigua. Bahariya, Farafra, Kharga o Dakhla són exemples d'espais atemporals sorgits del no-res, autèntiques illes verdes que suren enmig de l'oceà de sorra. Aquests reductes de vida han resistit l'embat de les tempestes i del pas del temps, reflectit en les ruïnes que també hi trobem, siguin romanes o de l'època dels faraons.

La periodista Marta Terrassa va anar-se'n dos anys a Austràlia. Quan va arribar a aquell país llunyà, va tenir la sensació de petitesa, de món perdut i salvatge on tot era possible. Podia haver-hi una serp immensa a la carretera o, fins i tot, un tauró al mar. "Primer veus una aleta. Llavors, veus una gran ombra i després una altra i entres en pànic", recorda la Marta.

La Jenn i el Lluís recorren Bangladesh a peu: un total de 900 quilòmetres en dos mesos. En aquest país, hi ha mesquites a cada cantonada, però no s'hi troben papereres enlloc ni hi ha reciclatge. La brutícia s'amuntega pertot i converteix moltes poblacions en autèntics abocadors. Per acabar-ho d'adobar, la xafogor és constant.

Els bimbatxes no ho tenien gens fàcil, però a El Hierro creixia l'arbre de la pluja i això ajudava. Per aquest motiu, li van donar un caràcter sagrat i gairebé el veneraven com un déu. En moments de sequera extrema, entre les seves branques i fulles era l'únic lloc de l'illa on els bimbatxes trobaven aigua.

El Chepe és com es coneix el ferrocarril que recorre les Barrancas del Cobre, a Mèxic, un dels viatges en tren més fascinants del món davant d'un paisatge colpidor. Es tracta d'un complex de canons geològics que formen un conjunt paisatgístic d'uns seixanta mil quilòmetres quadrats d'extensió, uns quatre cops més gran que el Grand Canyon a Colorado.

El desert és un bocí de natura fora del temps i de l'espai. Segons Irene Cordón, travessar-lo és una experiència meravellosa. Aquesta arqueòloga i egiptòloga se sent fascinada pels espais oberts, buits, verges i enigmàtics, però si, a més a més, el desert és el que s'estén a l'oest del riu Nil, a Egipte, i està esquitxat d'oasis, llavors el viatge esdevé místic.

Viatgem a Mart, sens dubte, el candidat del sistema solar més ben situat per allotjar-hi la primera colònia estable d'humans. El planeta vermell és molt ric en recursos minerals, hi ha oxigen i hidrogen, que també es podrien obtenir allà mateix per respirar i generar aigua. Tot plegat pot facilitar que la colònia fos autosuficient. Mart és un lloc inhòspit amb tempestes de sorra que poden allargar...

El desert del Thar, al Rajasthan, és la porta d'entrada a les ciutats rajput que un dia van dominar la regió. Udaipur és una de les urbs on brillen els baluards i les estances d'antics maharajàs i maharanís. Pels seus carrers s'hi feien desfilades enlluernadores amb elefants guarnits per a l'ocasió.

L'escalfament planetari passa factura a Groenlàndia: pluja a l'abril, màniga curta en ple estiu, gruixos de gel incerts, conreus de maduixes... El temps canviant fa que les previsions meteorològiques hagin deixat de ser fiables. Si els caçadors no poden sortir a caçar o a pescar, els inuits s'han de quedar a casa, trencar el seu estil de vida i crear hàbits nous.

El desert del Thar, al Rajasthan indi, és la porta d'entrada a les ciutats rajput que un dia van dominar la regió. Els antics rajputs, diu la llegenda, es van tancar en ciutats i es van parapetar en forts per defensar des d'allà la llibertat dels seus deserts. Certament és al voltant del Thar, i en el seu interior, que s'hi apleguen un seguit de fortaleses pretesament inexpugnables i de palaus sum...

Tijuana és el pas fronterer més concorregut del món. Més de tres-centes mil persones transiten legalment cada dia entre Mèxic i els Estats Units, però moltes d'altres ho intenten il·legalment perquè no tenen papers. Els anomenen brincadores, ja que salten per superar el mur que talla ciutats, esquerda vides i fragmenta aquesta terra erma. Per a molts, el mur és el darrer obstacle que els separa d'...

Tijuana és el pas fronterer més concorregut del món. Més de 300.000 persones transiten legalment cada dia entre Mèxic i els Estats Units. Però moltes d'altres ho intenten il·legalment perquè no tenen papers. Els anomenen "brincadores". "Brincan" per superar el mur que talla ciutats, esquerda vides i fragmenta aquesta terra erma. Per a molts, el mur és el darrer obstacle que els separa d'un futur....

Els faraons no es feien enterrar en tombes sinó en mansions per a l'eternitat. Amb aquesta idea en el moment del traspàs, reis i reines s'enduien a la tomba literalment tot allò que tenien a la vida terrenal per continuar-ne gaudint en el més enllà.

Els membres del poble basotho, a l'Àfrica austral, es protegeixen del fred amb mantes d'inspiració escocesa. Aquesta gent de vida rude van manllevar els estampats dels mateixos escocesos que anys enrere van formar part de les tropes de sa majestat quan trescaven per les terres altes de Lesotho, una petita illa de muntanyes al bell mig de Sud-àfrica.

Pedalar més de mil quilòmetres per Kenya va permetre a l'Alba i en Ricard descobrir molts animals que no havien vist mai, sovint de més a prop del que haurien volgut. És obvi que no n'hi va haver prou de tocar el timbre per evitar trobades indesitjables. Ara bé, prèviament ja els havien fet un resum de com calia actuar en cada situació. Sobretot, es tractava de no baixar mai de la bicicleta i cont...