Els viatgers de la Gran Anaconda

Groenlàndia és un dels països del món on més se sent la ràdio. És una qüestió de necessitat. Per la ràdio s'anuncien tots els canvis meteorològics, també l'estat del gel o si algun os polar s'acosta més del compte a alguna població. Els inuits senten la ràdio tant com hi participen per exposar-hi les seves consideracions. Els seus comentaris són vitals per a l'harmonia de la vida quotidiana en les...

A la regió de Far North, a la península australiana de Queensland, hi viuen els últims parlants d'algunes de les llengües aborígens. El diyrbal, per exemple, amb només vuit o nou parlants nadius, n'és una, malgrat tenir gramàtica i llocs on l'ensenyen. Entre les particularitats del diyrbal n'hi ha almenys una de remarcable: té un gènere comestible. És a dir, fan servir un gènere específic per a pl...

En el món jueu corre, amb gran fascinació, la llegenda que parla de l'existència d'un regne, hereu d'Israel, a les terres llunyanes d'Orient. Moisès Pereira de Paiva, antic líder de la comunitat sefardita d'Amsterdam, encara va una mica més enllà. En la seva obra explica que els anomenats jueus malabars són descendents dels jueus de Mallorca.

"La música és el primer idioma amb què Budapest respon a les preguntes del viatger", afirma l'escriptor Lluís Bellver. La ciutat no deixa de xiuxiuejar-te melodies mentre camines, siguin les variacions Goldberg de Bach o altres partitures de Liszt o Béla Bartók. A la capital hongaresa, però, no només se senten belles melodies, també el ressò d'una història convulsa plena d'amargues derrotes.

Bingling és un conjunt de coves excavades en ple espadat sobre el riu Groc, a la Prefectura Autònoma Hui de Linxia, província xinesa de Gansu. És un complex monàstic budista habitat, segles enrere, per monjos eremites que beneïen els viatgers de la Ruta de la Seda. Al complex hi ha un buda esculpit directament a la roca del penya-segat. Tant la imatge com les coves estan unides per un entramat de...

Joan Portell mai s'hauria pogut imaginar que es trobaria cara a cara amb un llop. Aquell dia havia sortit de Berga pel GR-107 i va resseguir les passes dels bons homes, coneguts com a càtars, fins al castell de Montsegur, a l'Arieja (Occitània). Va ser en un revolt quan el Joan va sorprendre aquell animal, de pèl gris, mirant-lo de fit a fit.

L'antropòleg Francesc Bailón afirma que la cultura de les inuits es fonamenta en el kule, un llum fet d'esteatita que funciona amb greix de foca i de balena. Les dones inuits tenen la tasca de mantenir-lo sempre encès, ja que representa l'ànima de les llars inuits. A més, són dones caçadores i matriarcals de l'Àrtic.

Oriol Alamany ens mostra que l'arxipèlag de les Geòrgies del Sud és un indret espectacular on trobem colònies de pingüins, grans concentracions d'elefants i llops marins. Aquest petit grup d'illes, gairebé equidistants entre les Malvines i l'Antàrtida, sura solitari enmig del blau profund de l'Atlàntic Sud.

Joan Antoni Afonso i Laura Alameda s'atreveixen a creuar l'estret de Torres, un estret que separa Austràlia de Papua Nova Guinea, connecta el mar del Corall amb el d'Arafura i està esquitxat amb un gran nombre d'illes petites.

L'editor i escriptor Agustí Pániker parla dels símbols identitaris que tenen totes les cultures, des del menjar, les banderes o els colors fins a la llengua o l'escriptura. Per exemple, pels maoris del sud d'Oceania, els tatuatges són una manera de connexió amb el món. El cos del maori és el cos del tatuatge, on s'inscriu la informació del camí vital i les connexions espacials de l'ésser humà.

Transnístria és un petit país europeu, encaixonat entre Moldàvia i Ucraïna. És un lloc extremadament fred, gris i trist, però brillantment soviètic alhora; ha elevat els tancs a monuments i els ha situat al centre d'algunes places de Tiraspol, la capital.

El viatger i escriptor Jordi Solà entra a Lhasa després de mesos de costosa travessia pels altiplans de l'Himàlaia i de pelegrinatge per les meques més sagrades d'aquests indrets. Allà hi va trobar el Potala, que representa un vestigi viu del centre de poder que es trobava en aquesta vella fortalesa.

Xavier Moret presenta Romania com un país molt tranquil, amb persones amables i encantadores que t'acullen d'allò més bé. Quan recorres el paisatge romanès, més que castells foscos, veus pallers i carros de cavalls carregats de palla fins dalt de tot. En definitiva, veus un món que potser havíem viscut molts anys enrere, però que ja ha desaparegut.

Les reserves de Mudumalai, a l'estat de Tamil Nadu, són un exemple de vida salvatge en llibertat, i alhora, de bona convivència entre persones i tigres. La biòloga Eloïsa Matheu ha tingut la impressió que allà la gent conviu amb els felins d'una manera natural. Encara que l'objectiu del viatge és veure els tigres amagats entre la bardissa, l'estada a la jungle farm d'Anaikadú ha estat estimulant.

Dormir amb el sac a la coberta, despertar-se amb la pell coberta de sal i jurar que no tornaràs a embarcar-te, però hi tornes. Això és el que va sentir el periodista, viatger i escriptor Xavier Moret, que ens convida a navegar pel mar Egeu. Desembarquis on desembarquis, el temps deixa d'importar quan toques terra.

Port Moresby té fama de ser una de les ciutats més perilloses del món, amb un dels índexs de crims i de corrupció més elevats del planeta. En aquesta capital, marcada per l'abisme social, Laura Alameda i Joan Antoni Afonso viuen històries insòlites. També fem la volta al Montsant amb Raimon Portell i compartim ruta sobre un elefant amb el viatger i escriptor Josep Maria Romero.

Més enllà dels estereotips i dels fantasmes, Transsilvània ofereix al viatger un món per recórrer i una història per descobrir. Aquesta és una terra de pas, d'encreuament de pobles, d'aquí que sigui una mena de tapís en miniatura amb pedaços de molts colors. Visitem Transsilvània amb el periodista de viatges Sergi Ramis.

Hawaii, l'arxipèlag més aïllat del món, va ser un paradís devastat per guerrers tribals sanguinàries i el flagell dels blancs europeus. Es calcula que les malalties que els van transmetre van acabar amb el 90% de la població nadiua. Els missioners van reblar el clau amb la implantació del cristianisme i l'eliminació de les pràctiques que consideraven paganes, com el surf o el hula.

Els kurds, un poble supervivent que no ha pogut tenir mai un estat propi, s'escampa per cinc països. Un dels quals, l'Iraq, és l'únic que durant la major part del segle XX ha reconegut oficialment la minoria kurda com un dels components de la nació. Però els kurds volen ser kurds i prou, i viure en el seu estat amb capital a Irbil, que probablement és la ciutat més antiga del món.

Ningú podria sobreviure a l'Àrtic sense els coneixements bàsics que han adquirit els inuits gràcies a l'experiència. Francesc Bailón té l'oportunitat de veure-ho de prop. Des de ben petits, els inuits adquireixen habilitats de caça entre altres tècniques essencials. Al capdavall, ser inuit vol dir sortir amb trineu de gossos i ser capaç de trobar recursos per alimentar la família.

A la dècada dels 70 del segle passat, els hawaians es van proposar recuperar l'art de la navegació astronòmica dels seus avantpassats. Per això van recórrer a Mau Piailug, un mestre navegant de les illes Carolines, a la Micronèsia, que conservava els coneixements i estava disposat a compartir-los.

A l'Àsia central, al Kirguizstan, hi ha la pràctica de segrestar la noia que t'agrada per casar-t'hi. Aquesta pràctica il·legal, que potser algun dia havia estat un costum amb un cert fons romàntic, s'ha deteriorat amb els anys i s'ha distorsionat fins al punt d'esdevenir una pràctica violenta.

Katmandú és un d'aquells noms del món que evoquen màgia i misteri; ciutat i vall, fornida de petits regnes, antics temples, bells palaus, envoltat de campanetes i perfum de sàndal. Prohibida durant segles als occidentals, Katmandú ha estat una cruïlla per on es transportaven càrregues de sal i altres productes fins al Tibet.

El Danakil és una regió on els termòmetres marquen 40 graus a l'ombra de mitjana i on sovint se supera amb escreix la barrera dels 50 graus al sol. Malgrat que la vida a Danakil és un miracle, entre tanta desolació desfilen les caravanes de la sal dels àfars, els únics humans capaços de viure en aquesta terra inhumana.

Cada vegada que Jordi Colomer tornava d'un viatge, tenia un trauma persistent. Aquesta situació va canviar quan, en complir 45 anys, va decidir fer realitat el seu somni: anar a viure a Austràlia. A Brisbane va començar un nou viatge, potser el més important de la seva vida.