Els homes clàssics

Nascuda a Nova Zelanda, la carrera de Kiri Te Kanawa va agafar volada quan en unes audicions la van sentir interpretar el seu paper més incònic, el de la Comtessa de "Les noces de Fígaro" de Mozart.

Nascuda a Saragossa, va començar a interessar-se pel cant gràcies a les sarsueles que escoltava per la ràdio, però el seu debut internacional seria al Festival d'Ais de Provença cantant el Cherubino de "Les noces de Fígaro".

Tot i que inicialment volia ser pianista, finalment el seu talent com a cantant va vèncer, i això ho va demostrar quan va debutar internacionalment al Festival d'Ais de Provença cantant la part de Dorabella del "Così fan tutte" de Mozart.

Una setmana dedicada als intermezzi resumida en una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

De vegades cal fer de la necessitat virtut, i així és com es crea un gènere que acabarà sent molt important a la història de la música: els intermezzi. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran, coneixem els orígens operístics d'aquest gènere.

Amb el verisme arriba l'època d'esplendor dels intermezzi, amb què els compositors es llueixen i creen les parts instrumentals més boniques de les seves òperes. En repassem els més interessants amb "Els homes clàssics".

Els compositors romàntics li donen un nou sentit a l'intermezzo tot creant petites joies per a piano. Amb Brahms com a compositor destacat, recordem alguns dels intermezzi cambrístics més importants.

Del primer concepte que va néixer entre la música de les òperes, Richard Strauss n'agafa el significat i crea una òpera en què explica els seus problemes matrimonials. L'òpera "Intermezzo", de Strauss, amb "Els homes clàssics".

Els compositors del segle XX adapten el concepte d'intermezzo a les seves necessitats, i per això en podem trobar a òperes, però també a simfonies, a musicals i fins i tot a bandes sonores. En repassem alguns exemples amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Una setmana dedicada a altres músiques per a difunts, des del barroc fins al segle XX, resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Ja és tradició que per Tots Sants repassem amb "Els homes clàssics" les composicions que s'han fet en memòria dels difunts i aquesta setmana descobrirem altres músiques escrites en el seu record, seguint la història de la música. Comencem amb Monteverdi i anem a classe per conèixer l'origen d'un acord especial.

Quan pensem en Bach, visualitzem un senyor gran i seriós, però Bach també va ser jove i fins i tot transgressor. Va ser llavors quan va compondre una cantata de difunts que ja feia veure que era tot un geni. La descobrim amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Dues obres de Schubert que porten el mateix títol fan referència a la mort: un lied i un quartet de corda. Totes dues escrites amb molts anys de diferència i amb una visió de la mort per part de Schubert molt diferent. Les repassem amb "Els homes clàssics".

Un joveníssim Richard Strauss es feia preguntes transcendentals i amb només 24 anys componia meravelles com "Mort i transfiguració", l'obra que protagonitzarà el programa d'avui d'"Els homes clàssics".

Amb l'excusa de parlar de músiques per a difunts ens endinsem en el món musical del polonès Henryk Gorecki i la seva simfonia número 3, la de les cançons tristes. Música per difunts al segle XX amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Una setmana dedicada a Johann Strauss II ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana els Homes Clàssics celebren el 200 aniversari del compositor Johann Strauss II, i per començar es fixen en la nissaga familiar.

Malgrat les dificultats que li va posar el seu pare, Johann Strauss II va esdevenir el rei del vals, i va crear una empresa familiar d'enorme èxit.

Johann Strauss II va ser un gran compositor, però també va tenir una gran visió empresarial que li va permetre portar el vals arreu del món.

Brahms, Wagner o Richard Strauss van admirar les obres "populars" de Johann Strauss II, i en aquest capítol els Homes Clàssics t'ho demostren.

Acabem la setmana dedicada a Johann Strauss II fixant-nos en com el vals ha resultat una font d'inspiració de compositors molt diversos.

Una setmana dedicada al vessant de compositor del genial Leonard Bernstein resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Leonard Bernstein ha sigut el protagonista de molts programes d'"Els homes clàssics", però més aviat en el seu vessant de director i músic global. Aquesta setmana coneixerem les seves obres menys populars dins el seu catàleg com a compositor per commemorar el 35è aniversari de la seva mort amb Albert Galceran i Pedro Pardo. Comencem amb el repertori per a piano sol.

El gran compositor de musicals com "West Side Story" se sentia molt còmode escrivint per a veus, i bona prova d'això és el seu interessant catàleg d'obres vocals i corals. Ens hi apropem amb "Els homes clàssics".

Des de ben jove va provar d'escriure trios i quartets, però va triomfar amb una sonata per a clarinet i piano, que va ser la seva primera obra publicada. La música de cambra de Bernstein, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.