Els homes clàssics

A finals del segle XIX i principis del XX es va redescobrir la música de J. S. Bach entre el gran públic, i aleshores va sorgir una pregunta: com sonava la música de Bach quan la va compondre? Això va propiciar tota una revolució en la interpretació, el naixent interès per l'aplicació de criteris històrics. Pot semblar complicat, però els Homes Clàssics t'ho expliquen de manera entenedora en aques...

Si es volen aplicar criteris històrics a l'hora d'interpretar una obra antiga, cal trobar els mateixos instruments amb què va estar concebuda. En aquest capítol els Homes Clàssics ressegueixen aquesta idea fins a trobar l'impulsor de la recuperació d'instruments com la viola de gamba.

Un cop tenim els instruments i la idea d'usar-los per interpretar una obra tal com va estar concebuda, cal que directors com Nikolaus Harnoncourt assumeixin el repte de recuperar el so de la interpretació d'obres de compositors com Mozart. Idees que, encara avui, s'han mantingut vigents.

La música de Beethoven s'interpreta amb fidelitat a la idea original del compositor? Aquesta és una pregunta molt difícil de respondre, però John Eliot Gardiner hi té molt a dir, i els Homes Clàssics t'ho expliquen.

Jordi Savall és dels directors més importants quant a la direcció amb criteris històrics i, és clar, com a intèrpret de viola de gamba. Ara bé, la seva tasca ha anat molt més enllà, ja que també ha fet recerca musicològica recuperant patrimoni musical desconegut.

Tota una setmana dedicada al violinista Itzhak Perlman, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

El violinista Itzhak Perlman va ser un virtuós des de molt jove, però va descobrir el seu amor pel violí gràcies a la ràdio. La televisió el va ajudar a assolir la fama, però el talent va fer la resta. En vols saber els detalls? No et perdis aquest primer capítol que li dediquen els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

Queda clar que Itzhak Perlman és un cas extraordinari, ja que al llarg de la seva carrera ho ha tocat pràcticament tot, però hi ha algunes obres en què ha excel·lit especialment, com el Concert per a violí i orquestra de Beethoven. Avui t'expliquem el perquè.

Brahms tenia la clara voluntat d'integrar el violí solista en la resta de l'orquestra quan va compondre el seu monumental Concert per a violí, però per què era especial per a Perlman? Els Homes Clàssics t'ho expliquen.

Un alemany i l'altre rus, però tant l'un com l'altre van compondre dos dels concerts per a violí més valorats de tota la literatura violinística, i en les dues obres Itzhak Perlman ha esdevingut una referència, tal com t'expliquen el Pedro i l'Albert en aquest capítol.

Mendelssohn representa la gràcia, la transparència i l'equilibri entre classicisme i romanticisme; mentre que Sibelius és un univers de tensió, paisatge interior i dramatisme. Descobreix com sonen aquests compositors tan diferents en mans del violinista Itzhak Perlman, amb "Els homes clàssics" de Catalunya Música.

Tota una setmana dedicada a Antonio Vivaldi, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Fa 348 anys va néixer a Venècia un dels compositors més coneguts de tots els temps, Antonio Vivaldi. Els Homes Clàssics et proposen un recorregut per la seva vida de pel·lícula, començant pels primers anys com a mestre i compositor a l'Ospedale della pietà, a la seva Venècia natal.

Vivaldi va tenir un enorme èxit musical a escala local, però gràcies al fet que li van publicar obres a Amsterdam, el seu prestigi va anar agafant volada, fins a fer d'ell un dels primers compositors amb un èxit internacional. Ara bé, va morir pràcticament en l'anonimat a Viena. Vols saber què va passar? No et perdis aquest capítol.

Per més que ens pugui sorprendre, quan Vivaldi va morir va caure en l'anonimat, i no seria fins uns 100 anys després de la seva mort que la seva música seria redescoberta, i tot gràcies a J. S. Bach.

Vivaldi va exercir una enorme influència en compositors com J. S. Bach, cosa que va consolidar el concert italià a escala europea. Si vols conèixer les principals aportacions de Vivaldi a la història de la música, no et perdis aquest capítol.

Vivaldi no només va tenir una gran influència en compositors com J. S. Bach, sinó que també va ser decisiu per a altres compositors del seu país, Itàlia. En aquest capítol els Homes Clàssics et proposen un recorregut musical per Itàlia amb Vivaldi com a fil argumental.

Chopin, la seva vida, la seva música i la seva revolució, resumits en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

La setmana del naixement de Chopin és una bona excusa per parlar del poeta del piano per excel·lència. Comencem fent un repàs de la biografia de Chopin amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Com és la música de Chopin i quins elements tècnics la caracteritzen? Anem a classe amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Com creia Chopin que s'havia de tocar el piano i com va revolucionar la pedagogia del seu instrument? Ho repassem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

La música de Chopin és íntima i sensible, però també apassionada, que reivindica les seves arrels patriòtiques. Ho expliquem amb els Homes Clàssics.

Molts compositors posteriors han rebut influències de Chopin i fins i tot alguns han compost homenatges. Els coneixem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Les vuitenes simfonies de Beethoven, Bruckner, Dvorák, Mahler i Xostakóvitx, resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

La vuitena setmana de l'any és perfecta per dedicar-la a les vuitenes simfonies de grans compositors i, com que els Homes Clàssics són uns fanàtics de Beethoven, com no podia ser d'una altra manera, comencen per la seva vuitena, que el mateix autor considerava millor que la famosa setena. Redescobrim-la amb la mirada de l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.