Els homes clàssics

Aquesta setmana "Els homes clàssics" la dediquen a la música de cambra de Schumann. Comencem amb els seus quartets de corda.

L'any 1842 va ser "l'any de la cambra" de Schumann. "Els homes clàssics" ens expliquen per què.

El violoncel va servir de laboratori de proves per a les composicions posteriors de violí o viola amb piano. "Els homes clàssics" ens expliquen els duets de corda i piano de Schumann.

Tota una setmana dedicada al món simfònic de Prokófiev, ara resumida.

Encara que sembli mentida, Mozart i Haydn tenen molt a veure amb la Simfonia número 1 de Prokófiev. Amb "Els homes clàssics" la redescobrim.

Amb la segona simfonia, Prokófiev es va plantejar si era prou bon compositor. Ho analitzarem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

"Els homes clàssics" de Catalunya Música inicien l'any 2024 amb "tempesta i empenta" o el que és el mateix "Sturm un drang", un moviment preromàntic que va canviar la manera d'entendre la música i va establir les bases del Romanticisme. En vols saber tots els detalls? No et perdis aquest capítol amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Johann Sebastian Bach el situem en ple barroc, però alguns dels seus més de 20 fills van esdevenir grans compositors, tot i no seguir l'estil del seu pare. Descobreix el llegat musical dels Bach amb "Els homes clàssics".

Bach, Haydn i Mozart són alguns dels protagonistes d'aquesta setmana dedicada al moviment "Sturm und drang" que ara podeu escoltar resumida.

Si parlem de música religiosa, automàticament pensem en el famós "Rèquiem" de Mozart, però el geni de Salzburg té altres joies musicals amb temàtica religiosa, amb la seva "Missa de la coronació", molt relacionada amb alguna de les seves òperes. Vols saber quina? No et perdis aquest capítol amb "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

El director Wilhelm Furtwängler va retirar del seu repertori la "Missa solemnis" de Beethoven en considerar que era impossible fer justícia al missatge i grandesa de la composició. N'hi ha per a tant? "Els homes clàssics" ho analitzen!

Amb un sol programa era impossible conèixer la vida i obres de Salieri. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo ens apropen a la figura d'un músic amb un dels càrrecs més importants de finals del XVIII i principis del XIX.

Encara que sembli mentida i, malgrat el seu caràcter, Beethoven va tenir bons amics. Un d'ells va ser el genial flautista Johann Sedlatzek, que coneixerem gràcies als Homes Clàssics.

Beethoven va admirar altres compositors de la seva generació i un d'ells va compondre un rèquiem que va meravellar també Schumann i Brahms. Luigi Cherubini, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" la volen dedicar a les veus greus masculines que, moltes vegades, queden eclipsades per tenors i sopranos. I, per començar, un dels barítons més extraordinaris de la història, l'alemany Dietrich Fischer-Dieskau.

En la setmana dedicada a les veus greus de l'òpera, ens fixem en l'italià Tito Gobbi, que es va fer cèlebre compartint escenari amb dives com Maria Callas. Descobreix aquest cantant que era tot un talent escènic.

Acabem la setmana dedicada a les veus greus masculines en el món de l'òpera amb un capítol sobre l'americà Samuel Ramey, tot un referent cantant solos rossinians.

Els compositors del Grup dels cinc també van compondre cançons, tot seguint el seu ideari. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran coneixem alguns dels cicles lieder dels compositors russos del XIX.

Tant els compositors de l'Amèrica del Sud com els del nord van compondre cançons, molts amb una forta influència del folklore del seu país. Les cançons de Villa-Lobos, Ginastera, Barber i Copland amb els Homes Clàssics.

Encara que el coneguem per les seves grans obres orquestrals, Txaikovski també va explorar la música de cambra. Amb "Els homes clàssics" anem de concert a través de la cambra del compositor rus.

L'enorme talent musical de Victòria dels Àngels la va fer una de les veus més estimades de tot el món, però com va aconseguir fer-se un lloc en el món del cant? T'ho expliquen els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

La relació de Bruno Walter amb Gustav Mahler va fer-lo un gran divulgador de la música del compositor austrobohemi. De fet, les versions de Walter dirigint Mahler es consideren referencials.

Considerat el pare de la direcció orquestral del segle XX, Sergiu Celibidache va decidir que no enregistraria més discos, ja que considerava que es perdien tots els matisos d'una interpretació en directe, però, com eren les seves versions? L'Albert Galceran i el Pedro Pardo t'ho expliquen.

El 12 d'octubre del 1935 naixia a Módena una de les veus més llengendàries de la història de l'òpera, la del tenor Luciano Pavarotti. Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen recordar-lo, i ho faran escoltant-lo al costat d'altres col·legues que, com ell, ja són llegendes. Avui, per començar, la vida del gran Luciano Pavarotti.

Pavarotti, Sutherland i Marilyn Horne van ser un trident de luxe que encara podem gaudir en moltes gravacions. Avui l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes clàssics", s'apropen a la vida i art de la mezzosoprano Marilyn Horne.