Els homes clàssics

Comencem a transitar per la Tetralogia de Wagner o, el que és el mateix, el cicle de "L'anell del Nibelung" amb el pròleg d'aquesta majestuosa creació, "L'or del Rin". Per tant, conté, en essència, tots els conflictes i idees que es desenvoluparan al llarg de la Tetralogia.

Després del pròleg de la tetralogia, arriba la primera jornada, "La valquíria". En aquesta òpera, Wagner se centra en els conflictes humans. El nucli de l'obra és el xoc entre l'amor, la llei i la llibertat. Endinsa-t'hi acompanyat d"Els homes clàssics", que, entre d'altres, te'n destacaran els leitmotivs més rellevants.

Seguim avançant en l'univers wagnerià de la tetralogia de "L'anell del Nibelung", i en aquest capítol coneixem la tercera òpera del cicle o segona jornada, "Siegfried". Aquest títol representa l'aparició de l'heroi lliure, aquell que no està sotmès ni a les lleis dels déus ni a la por. A més, és una obra on la natura, la innocència i el descobriment del món tenen un paper central, però també on es...

Coincidint amb el 213 aniversari de Richard Wagner, "Els homes clàssics" arriben a la fi del cicle de "L'anell del Nibelung" amb "El capvespre dels déus". Per tant, és el gran desenllaç de tota la història. Com no pot ser d'una altra manera, és una obra monumental, tant musicalment com dramàticament, que porta fins a les últimes conseqüències els conflictes plantejats des de "L'or del Rin".

Aquesta setmana "Els homes clàssics" han fet una aproximació molt genèrica a Wagner i la seva manera d'entendre l'art de la composició i la direcció, tot per preparar-nos per conèixer la Tetralogia o cicle de L'anell del Nibelung. Escolta el resum d'aquesta intensa setmana.

Aquest estiu es commemora el 150è aniversari de l'estrena del Cicle de l'anell del Nibelung, però d'on li ve l'interès per la música i el teatre a Richard Wagner? Per entendre-ho, "Els homes clàssics" es traslladen fins a la seva infància.

Wagner inicialment volia escriure obres de teatre, però en descobrir l'obra simfònica de Beethoven va decidir dedicar-se a la composició. Amb "Els homes clàssics" ens endinsem en l'univers creatiu de Wagner.

Wagner va ser un compositor amb idees grandioses, tant és així que va fer evolucionar de manera important el llenguatge orquestral, fins al punt d'arribar a dissenyar instruments com la tuba wagneriana. "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest capítol.

Un dels instruments indispensables en qualsevol composició de Wagner és la veu. Per això és important entendre com tracta la veu Wagner en les seves òperes: "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest capítol.

Podríem dir que Richard Wagner no només era un gran compositor, sinó que també era un pensador. I, per això, les seves obres estan impregnades de moltes idees. És a dir, ell no busca només agradar a través de la seva òpera, sinó que pretén convèncer a través de la seva filosofia. La vols conèixer? No et perdis aquest capítol.

El Brahms consolidat entre els anys 1876 i 1880, resumits en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Cada dos anys, coincidint amb la setmana del 7 de maig, "Els homes clàssics" li dediquen els programes a Johannes Brahms, i aquest any es volen centrar en un període de la seva vida en què, un cop estrenada la "Primera simfonia", el seu prestigi com a compositor es va consolidar. Comencem per l'any en què va donar definitivament per acabada la seva Simfonia número 1, amb Albert Galceran i Pedro Pa...

Si per a la "Primera simfonia" va trigar 22 anys, per a la segona només s'hi va estar uns mesos l'estiu del 1877. Repassem les obres que va compondre Johannes Brahms aquell any amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

L'amistat amb Joseph Joachim va fer-se evident en la composició del concert per a violí, que es va convertir en l'instrument protagonista de l'any 1878 amb Brahms. El concert i la sonata per a violí de Brahms, amb "Els homes clàssics".

Anys després de compondre el primer (que havia de ser una simfonia), Brahms escriu un segon concert per a piano espectacular. El repassem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Acabem la setmana repassant les darreres "Danses hongareses" de Brahms, així com les Rapsòdies per a piano op. 79, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

En el marc de la Setmana de la Llengua a 3Cat, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, es pregunten quines característiques té el català per ser cantat, però també quines dificultats. Així que conversen amb la soprano Mercedes Gancedo, nascuda a l'Argentina però resident a Barcelona des de fa setze anys, per saber quines singularitats té el català a l'hora de cantar-lo per a algú que l'...

En aquest segon capítol de la Setmana de la Llengua a 3Cat, els Homes Clàssics es pregunten: quines són les singularitats dels idiomes que protagonitzen principalment les grans òperes? Així que analitzen l'italià, el francès i l'alemany, i com les seves característiques condicionen el cant i, fins i tot, la temàtica.

Alguns compositors, com Wagner, sempre van compondre òperes per ser cantades en la seva llengua materna. Però d'altres, com Verdi, van haver d'adaptar la seva música al francès, un idioma que parlava, però que no era la seva llengua materna. Va condicionar, això, la seva manera de compondre? Els Homes Clàssics ho analitzen.

Nascut a Alemanya, format a Itàlia, però va guanyar-se la vida a Anglaterra. Quina relació va tenir Händel amb les diverses llengües amb què va treballar? Els Homes Clàssics s'hi fixen en el marc de la Setmana de la Llengua a 3Cat.

Tota una setmana amb la llengua com a protagonista, en el marc de la Setmana de la Llengua a 3Cat, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Cinc capítols dedicats a grans duets de la història de la música, ara resumits en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana els Homes Clàssics la volen dedicar a grans duets de la història recent de la música. Comencen amb dos pianistes que, a priori, sembla que tenen poc en comú, l'explosiva Martha Argerich i el reflexiu Nelson Freire. Junts esdevenen l'equilibri perfecte entre seny i rauxa.

De dos pianistes, a dos violinistes. En aquest segon capítol dedicat a grans duets llegendaris, escoltarem Pinchas Zukerman i Itzhak Perlman. I és que la col·laboració entre Perlman i Zukerman no respon a la idea d'un duo formal amb una trajectòria programada, sinó a una amistat personal que es tradueix en trobades musicals plenes de naturalitat.

La relació entre la violoncel·lista Jacqueline du Pré i el pianista Daniel Barenboim va anar més enllà del terreny musical, van ser parella i van protagonitzar algunes gravacions memorables. Malauradament, una malaltia es va endur massa d'hora la jove violoncel·lista. Els Homes Clàssics t'expliquen la seva història.