Els homes clàssics

Sembla mentida que amb la mala salut que tenia pogués compondre tantes obres, i la música de cambra no en va ser una excepció. Les recordem amb "Els homes clàssics".

Després de recollir un enorme èxit al seu país, i cansat dels problemes amb la censura, Rossini decideix provar sort a París. S'acabaria convertint en el compositor més important del moment, i passaria al davant dels francesos. Descobreix els èxits de Rossini a França amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

L'alcoholisme va condicionar tota la seva vida i malgrat venir de família noble, va acabar sol i arruïnat. Modest Mussorgski amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada a grans intèrprets que estan en actiu i que van ser nens prodigi, com el pianista Eugeny Kissin, la violinista Nicola Benedetti, el violoncel·lista Sheku Kanneh-Mason i la violinista María Dueñas. Descobreix-los amb els Homes Clàssics de Catalunya Música, Pedro Pardo i Albert Galceran.

La setmana en què els nens són els protagonistes amb l'arribada dels Reis d'Orient, us proposem quatre capítols dedicats a nens prodigi. Actualment, és un adult amb èxit internacional, però la carrera de Ievgueni Kissin va començar quan només tenia deu anys, i ja va demostrar que era un autèntic nen prodigi. Descobreix-lo amb "Els homes clàssics" de Catalunya Música, Albert Galceran i Pedro Pardo.

En el primer capítol vam tenir un pianista, en l'anterior una violinista i avui l'instrument protagonista serà el violoncel de Sheku Kanneh-Mason, un jove intèrpret de l'instrument de 25 anys que es va donar a conèixer quan en tenia 16 gràcies a un concurs de talents a la televisió, i això li ha permès actuar en els principals teatres i auditoris del món.

Les grans efemèrides musicals del 2025 resumides en poc menys d'una hora de ràdio amb "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

Què millor que la nit de Cap d'Any per recordar que el 2025 celebrarem el 200 aniversari del gran compositor de valsos i polques Johann Strauss. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo anirem a Viena i viurem una prèvia del concert més famós de tots.

Encara que faci molt de temps val la pena recordar quina va ser la primera òpera que va compondre una dona, i és que el 2025 commemorem el 400 aniversari de Francesca Caccini, la primera compositora operista de la història.

Kleiber i la Setena. Molts són els que consideren que Carlos Kleiber va ser un dels millors directors de la història i que la seva versió de la Simfonia núm. 7 de Beethoven amb la Filharmònica de Viena demostraria la seva grandesa com a director. En aquest capítol "Els homes clàssics" de Catalunya Música ho analitzen.

Du Pré, Barenboim i Zukerman amb el Trio "fantasma". La música de cambra va ocupar una part molt important en el catàleg de Beethoven, per això "Els homes clàssics" no han volgut deixar passar l'ocasió d'escoltar una de les gravacions històriques d'aquest repertori, la protagonitzada per Jacqueline du Pré (violoncel); Daniel Barenboim (piano), i Pinchas Zukerman (violí) interpretant el Trio amb pi...

Malgrat que el clave havia estat molt protagonista al barroc, va desaparèixer i no va ser fins al segle XX amb la gran Wanda Landowska que va ressuscitar i va ser protagonista d'obres de Falla i Poulenc. Les descobrim amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

En la setmana en què un d"Els Homes Clàssics" fa 50 anys, el Pedro i l'Albert es volen fixar en les obres que els grans compositors van escriure quan tenien aquella edat i les circumstàncies vitals d'aquell moment. Comencem amb Beethoven, que als 50 ja preparava la grandiosa "Missa Solemnis".

Brahms estava ja en la plenitud de la seva carrera i la seva tercera simfonia va ser la protagonista de l'any que va fer 50 anys. Repassem aquesta i altres obres brahmsianes de l'any 1883 amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Coincidint amb el centenari de la seva mort, tota una setmana dedicada a Giacomo Puccini, ara resumit en poc més de 50 minuts de ràdio.

Un dels trets de la identitat musical de Puccini és la seva capacitat de crear enormes tragèdies amb personatges molt mundans, un dels exemples més evidents el trobem a "La Bohème", en què a l'inici ens il·lusiona recordant el primer amor, fins que ens colpeja amb una marxa fúnebre. "Els homes clàssics" t'ajuden a entendre per què aquesta òpera és una de les més cèlebres de tota la història.

El repertori per a piano sol de Fauré és immens i les obres de petit format són les que més destaquen. Balades, masurques i valsos amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Fauré no es va interessar gaire per les obres orquestrals, però sí per la música de cambra. Repassem les seves millors composicions cambrístiques amb "Els homes clàssics".

La setmana de Tots Sants, "Els homes clàssics" ens parlaran d'obres en què la tristesa o el record dels difunts han inspirat els seus autors. Comencem la setmana amb la "Primera simfonia" de Gustav Mahler i la seva famosa marxa fúnebre.

El segon moviment de l'"Eroica" no és l'única marxa fúnebre que Beethoven compon en una obra més gran. Amb "Els homes clàssics" descobrim altres marxes fúnebres beethovenianes.

Una setmana amb la tristesa com a protagonista resumida en poc més de 50 minuts de ràdio amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

La família de Thomas Beecham era enormement rica, i això li va permetre poder formar-se com a director de manera autodidàctica, gràcies a la possibilitat de programar concerts per aprendre l'ofici. Ara bé, gràcies al seu talent va poder esdevenir un dels directors més destacats de la seva generació, alhora que va impulsar la creació de diverses orquestres.

Va néixer a Austràlia, es va formar primer al Regne Unit i després a Praga, on va descobrir la música Janácek, que va enamorar-lo fins a tal punt que es va marcar l'objectiu de reivindicar-la a escala internacional.

"Els homes clàssics" no es mouen França tot i que viatgen en el temps per commemorar el 189è aniversari de Camille Saint-Saëns, la llarga vida del qual ens permetrà conèixer la música francesa del segle XIX. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran comencem pels primers anys del que va ser tot un nen prodigi.

El que havia sigut el Mozart francès, com a nen prodigi va seguir amb èxit els estudis al conservatori, i es va graduar amb només 18 anys. Els anys d'estudis de Saint-Saëns amb "Els homes clàssics".