El fotimer

Iniciant la dècada dels 70, Santana va publicar el seu esperat segon disc després d'haver triomfat amb el primer sota el paraigua de Woodstock. La cosa va anar espectacularment bé, i "Abraxas" es va mantenir al capdamunt de les llistes nord-americanes durant dos mesos. El disc, publicat en una època en què la gent estava especialment receptiva, va triomfar des de la diversitat, fusionant la música...

El 1998, el prestigiós Premi Mercury a millor disc britànic no se'l va endur un grup de britpop, sinó uns debutants de Southport, a prop de Liverpool: els joves universitaris Gomez. El seu primer disc, "Bring it on", és una mostra de cultura musical, llibertat i imaginació espaterrants. Semblen més grans i semblen americans. 01 "Get miles" 02 "Whippin' Piccadilly" 03 "Make no sound" 04 "78 stone w...

Chet Baker és un dels trompetistes més importants de la història. Quan el 1954 va decidir, per primer cop a la seva carrera, combinar la trompeta amb la seva veu, molta gent es va sorprendre. I és que el seu timbre és sorprenentment dolç i infantil. Per gravar aquest primer disc vocal es va envoltar, com se sol fer al jazz, de grans músics. 01 Chet Baker - "That old feeling" 02 Chet Baker - "It's...

Supertamp van gravar el seu sisè disc el 1978, durant mig any a Los Angeles. El disc va aconseguir col·locar a les llistes un munt de singles, i es va convertir en l'èxit més gran del grup. També va resultar ser el cim de la banda, perquè poc després Roger Hodgson va deixar Supertramp. Musicalment, hi trobem grans peces d'art pop amb una acuradíssima producció. 01"Gone Hollywood" 02 "The logical s...

Stevie Wonder va ser un nen prodigi que va signar el primer contracte discogràfic amb Tamla-Motown als 11 anys. El seu primer disc és del 1962, i tots els de la seva etapa infantil tenen coses interessants, però la seva gran època va ser als anys 70, quan va encadenar una sèrie d'àlbums d'una qualitat gairebé inexplicable, començant per "Where I'm coming from" (1971). Com que també era molt prolíf...

El 1963, Phil Spector era un productor emergent que estava a punt de convertir-se en l'home de moda amb el seu "wall of sound". Amb els grups que produïa, va fer un disc de nadales adaptades a la nova sonoritat que no va ser gaire ben rebut, potser perquè va sortir a la venda el dia de l'assassinat del president J. F. Kennedy. Amb el pas dels anys, però, se'l reconeix com un dels millors discos de...

El 1988, el cantautor passat de moda a qui tothom identificava amb poesia, veu i guitarra, va sorprendre el món amb un disc amb caixes de ritmes i seqüenciadors combinats amb instruments clàssics i exòtics de l'Europa més recòndita. El seu "I'm your man" es va convertir en el seu disc de més èxit. Gent que mai l'havia escoltat s'hi va enganxar, i va viure una època de glòria inesperada, una segona...

Anem cap als 80, amb tot allò de bo i de dolent que tenen aquests anys. Escoltem el tercer disc de Dire Straits, que marcaria la seva futura evolució dins la dècada acabada d'inaugurar i que els conduiria a escriure el seu cim vuitanter, "Brothers in arms". El disc conté dues de les seves millors cançons, "Tunnel of love" i "Romeo & Juliet". Com que eren els 80, les posem al principi. No hi ha tem...

El 1996, els anglesos Pulp van ser número u mundial amb "Common people", el single principal de "Different class". Com continuar allò? Hi ha qui diu que la seva següent obra, "This is hardcore" (1998), es pot considerar el final del britpop, perquè s'escora cap a l'art-pop-rock-alternatiu. Tanmateix, Pulp sempre havien jugat en una altra lliga respecte a Oasis, Blur o Suede. "This is hardcore" és...

El 2001 feia quatre anys que el prolífic Nick Cave no publicava res de nou. Diuen que van ser anys de lluitar contra les seves addiccions i superar la separació de PJ Harvey. El cas és que, si això és cert, de la misèria se'n fa gran art. A "No more shall we part", el cantautor australià es mostra més sensible i madur que mai. Un disc lent i sentit amb una gran producció i especial protagonisme d'...

El 1975, Pink Floyd van triomfar amb el disc "Wish you were here", el següent a "The dark side of the moon", que els havia convertit en grup de moda i de culte. Després, Roger Waters, que havia pres el control gairebé total de la banda, es va bolcar cap a una reinterpretació musical del llibre "Rebel·lió a la granja", de George Orwell, com una manera de canalitzar les seves idees polítiques. 01 "P...

Després de la separació de The Stooges el 1974, Iggy Pop, el seu cantant, va caure en l'addicció a les drogues. Gràcies a David Bowie, que també provava de sortir-se'n a Berlín, va iniciar una carrera en solitari el 1977 amb "The Idiot". Enmig d'una prolífica espiral de creativitat, a final del mateix any publicava el mític "Lust for life", amb cançons coestrictes per tots dos. 01 Iggy Pop - "Lust...

El complicat i poc prolífic grup Midlake, que en 22 anys ha publicat quatre discos i ha canviat de formació en diverses ocasions, va treure el 2006 un dels grans àlbums del nou segle. "The trials of Van Occupanther" és una obra d'art de cançons sentides que es mouen pels terrenys del folk-rock alternatiu i la psicodèlia. 01 Midlake - "Roscoe" 02 Midlake - "Bandits" 03 Midlake - "Head home" 04 Midl...

A l'octubre de 1970, Janis Joplin moria a Los Angeles, als 27 anys, per una sobredosi d'heroïna. En aquells moments estava gravant el seu tercer disc, que va acabar sortint el gener de 1971. Es tracta de "Pearl", sens dubte la seva obra més polida, que va ser un èxit i es va mantenir al número u durant dos mesos. La gravació aconseguia captar la impressionant energia que caracteritzava els directe...

El 1987, Bruce Springsteen s'havia divorciat de la seva primera dona i estava a punt de fer els 40. Feia tres anys que havia publicat el seu mític "Born in the USA", i va sorprendre amb un disc que, tot i seguir marcant la línia rock, transmetia la sensació que incorporaria poc repertori als seus habituals concerts de grans estadis. Sense arribar al nivell d'intimitat del "Nebraska", aquí hi ha un...

Frank Zappa és un gènere en ell mateix. I, tot i que va morir jove, als 52 anys, té una carrera extensíssima que va més enllà de la seva mort, perquè es passava la vida gravant. Va fer blues, rock progressiu, jazz i música clàssica. Dins d'aquesta diversitat, sovint inaccessible per a algunes oïdes, destaca l'etapa 1973-77, en què la seva música es fa lleugerament més directa. A "Over-nite sensati...

El 1993, la banda de Cincinnati The Afghan Whigs va fer el salt a un segell discogràfic gran. Les cançons que el seu frontman, Greg Dulli, havia compost fins aquell moment parlaven sobre la fi d'una relació amorosa amb una sinceritat impròpia de la figura clàssicament masculina. El disc va passar força desapercebut, però alguns crítics hàbils amb visió de futur el van qualificar com una de les obr...

Al 1987, els anglesos The Housemartins van publicar el seu excel·lent segon disc, farcit de singles indie-pop en plena època del jangle. Va ser la confirmació que eren un grup molt divertit, però lamentablement també va ser el seu comiat perquè es van separar amistosament poc després, i van arrencar carreres en solitari. 01 The Housemartins – "The people who grinned themselves to death" 02 Aztec C...

Amb el company Lluís Gavaldà ens vam trobar per escoltar plegats el disc "Agost", del 2004, que és l'obra que marca un important salt de maduresa en Els Pets, tant a nivell musical com líric. Hi vam tenir una conversa molt llarga i farcida d'anècdotes i detalls del procés de gravació i composició que emetem editada a l'FM i pengem íntegra al podcast. 01 "Soroll" 02 "Agost" 03 "Pau" 04 "Per què no...

Encara que oficialment el darrer disc dels Beatles va ser el "Let it be", en realitat l'havien gravat mesos abans que l'"Abbey Road", del qual parlem aquesta setmana, però l'havien deixat aparcat. Per tant, la darrera vegada que els genis de Liverpool van estar junts en un estudi va ser per gravar el disc protagonista i, malgrat els problemes personals entre ells, van fer una obra mestra que molts...

Després de deixar la Velvet Underground per les seves picabaralles amb Lou Reed, John Cale va començar una carrera en solitari i amb moltes col·laboracions amb altres artistes, que va trobar el seu punt més transcendent amb el tercer disc, "Paris 1919", una obra d'art de pop barroc en la qual posa de manifest la seva formació clàssica al servei d'una música molt més accessible.. 01 John Cale - "Ch...

La banda gal·lesa Gorky's Zygotic Mynci va ser una de les protagonistes del moviment Cool Cymru, que a finals dels anys 90 va aconseguir fixar lleugerament l'atenció cap a les arts generades en aquest petit país del Regne Unit. La seva música, en anglès i en gal·lès, barreja psicodèlia, folk, pop i sempre des d'una perspectiva indie tocada amb molta sensibilitat. Ens fixem en el seu cinquè disc, "...

El 23 de setembre del 1991, uns Pixies en fase de demolició van publicar el seu quart disc, l'injustament maltractat "Trompe le monde", que sempre ha viscut a l'ombra dels seus antecessors, especialment el "Doolittle". Hi ha qui diu que és el primer disc en solitari de Black Francis, perquè ell va controlar-ne tota la producció, molt basada en la inspiració d'última hora a l'estudi, i va arraconar...

El Canadà és terra de grans cantautors. Hi ha un cert consens a dir que el més gran de tots és Gordon Lightfoot. Bob Dylan així ho pensa, obviant potser altres grans noms que no cal esmentar aquí ara. Sigui com sigui, avui sentim el sisè disc de Gordon Lightfoot, una preciositat senzilla, humil, que molts cantautors es moririen per haver signat, "Sit down Young estranger", del 1970. 01 Gordon Ligh...

Quan Brian Eno va renunciar a disputar-se el lideratge de Roxy Music amb Bryan Ferry, va començar una carrera en solitari amb un disc que avui podem qualificar com a art-rock-glam-pop, però que aleshores era realment una cosa única. Amb això iniciava una etapa fulgurant de 4 anys, abans de passar-se a l'ambient, on hi trobem una creativitat inusitada. Un disc divertidíssim i que passa volant. 01 B...