El divan, amb Sílvia Cóppulo

"Passejava amb una síndria a la mà pensant que era la Terra. La fase d'eufòria és molt llaminera", diu en Félix Soria. En Javier Cuesta afegeix: "Com se surt de tres anys de depressió? A les escoles, jo dono la meva visió de la malaltia mental. Ara començo a assaborir la vida." I la Mariona Muñoz, la més jove, rebla: "El bullying et pot matar. Una anorèxia és com una addicció mental. Sense adonar-...

Aquest psicòleg que un dia va ser hippy, quan va deixar de treballar i viure a la botiga de casa, va començar a treballar a Ampans. D'això fa 34 anys. Ara és el seu projecte de vida. Tenen tota mena d'activitats: fan formatges, elaboren vins, cuiden un garden, gestionen deixalleries, restaurants, etc. Més de 1.000 persones hi treballen. "Cal transformar la societat perquè hi capiguem tots", diu. "...

En Josep acaba de sortir de la presó, condemnat per pederàstia. Com enredava les criatures? Serà capaç de no tornar a abusar-ne? Els anys de silenci a la Maria li pesen molt. La mare ho sabia i ho consentia. Un divan humà que pot permetre a moltes persones identificar-s'hi i sortir-ne.

Emprenedora incansable, se sent afortunada havent creat Aula Magna, l'escola de negocis 100% especialitzada en dones. Es proposa reduir l'escletxa salarial entre gèneres, lluita per la igualtat i creu fermament que en les dones hi ha la solució. Addicta a la feina i a la família, assegura que la felicitat és anar a dormir amb la consciència tranquil·la. La seva àvia li va ensenyar a fer la "tutu":...

Va ser sindicalista de la UGT, fill de la Julia García i de l'Antonio Pérez (nom fals), membre d'Izquierda Republicana, condemnat a mort pel franquisme. Ve d'una família de camperols i de membres d'una petita indústria. A casa, tenien una llibreria. Ser metge és ser un servidor, diu. Exconseller de Salut, està orgullós d'haver sostingut el sistema i la universalitat en una època de greu crisi econ...

Quaranta anys fora de Catalunya, fins que un dia va escoltar Lluís Llach i la seva identitat catalana va eixir. Que el Barça també passés a ser el seu primer equip li va resultar un senyal clar. El rector de la Universitat Internacional de Catalunya és alhora catedràtic de comunicació. Confessa que la docència és la seva passió i que cada dia aprèn dels alumnes. Li agrada el silenci de les bibliot...

"El riure del meu fill m'alimenta. Necessito la veu per saber qui soc. Prefereixo la ràdio a la tele. L'èxit? Soc feliç en un món tan capgirat. El meu pare va deixar-nos fa poc, sobtadament. Un dia el vaig veure aparèixer i em va dir: tot va bé. La meva resposta va ser: torna quan vulguis. I sí, alguna vegada he sentit por..., una por irracional de tirar-me pel balcó." Les confessions d'Elisenda R...

"Em vaig posar com a repte superar la timidesa i cada dia m'estimo una mica més. Des dels set anys sé que volia ser cuiner. M'agradaria que un plat meu perdurés tres-cents anys. Al meu pare se'l va emportar l'Alzheimer. El dia que va marxar, quan el vaig mirar als ulls i ja no hi era, vaig poder dir-li t'estimo. Jo era una pedra", confessa el xef de les estrelles Michelin, obrint-nos el cor.

El nostre instrument som nosaltres mateixos amb el moviment i la paraula. Ens hem de conèixer bé per poder interpretar bé, ens confessa l'actriu i directora de teatre, cinema i televisió Clara Segura. Per això, necessita parar per saber on és. Tot d'una se li humitegen els ulls o canta, o riu. Li hauria agradat ser negra, ens diu desperta, i voldria fer la volta al món. Clara Segura a "El divan" é...

Arriba del Líban, explicant des del món femení què passa a les guerres. I reflexiona: "Hem de viure i no sobreviure". Enmig de l'infern hi ha històries de cel i actes de generositat. Perquè, certament, el periodisme honest es pot fer allà on es vulgui, s'ho val escoltar el testimoni de la Pere Valenta Xica, autora de "Dones valentes".

No hi ha equip al món que tingui una historia tan plena, dura, fosca i clara com el Barça, conclou el periodista i historiador del FCB Frederic Porta. En 11 punts sabem d'on venen els colors del Barça, què va fer Gamper amb un milió de pessetes o els detalls de la cerimònia d'exorcisme per fer sortir els mals esperits separatistes i marxistes del camp. De Canaletes a Kubala, amb Carlos Garcel, Di...

"Escollir una idea i imaginar un espectacle és un moment de fantasia. Com un joc de nens on tot és possible. El món és injust. El teatre crea noves mirades i així ajuda a canviar el món. Sempre pensem que hi ha un lloc millor on no arribem mai".

Parla amb la veu alta i clara. "Els polítics i l'administració són lents en situacions d'emergència. Són un monstre que s'alimenta de molta burocràcia. Saben molt bé com imposar procediments, però no saben acceptar bé la ciència. No saben acceptar la ciència i tenen por de prendre decisions." Recomana una tercera dosi de la vacuna contra la Covid-19 i que vacunar-se sigui obligatori. Compromès fen...

"Donar veu al president Companys ha estat el repte més difícil de la novel·la" ("1939, la caiguda de Barcelona"). "Trobava que el periodisme no em permetia expressar sentiments. La narrativa sí que m'ho permet", diu Andreu Claret. A "El divan", Negrín, Companys i Tarradellas conviuen amb l'Agnieska i en Manel en una ficció històrica escrita amb sensibilitat i rigor. "Figueres va ser la Gernika cat...

Pascual Ortuño és magistrat. Va ser comunista per lluitar contra el franquisme. Mentre estudiava Dret, venia bíblies i cantava en un grup musical. És crític amb la Justícia, massa judicialitzada, perquè el sistema és autoritari. Els jutges no resolen els conflictes: s'ha d'anar a la mediació. Tot es pot resoldre parlant. El seu millor patrimoni, els amics.

Cada vegada se sent més lliure, corre i creu de veres que tot el que ha estudiat li serveix per ser més feliç. Mira a Sílvia Cóppulo i pregunta: qui de nosaltres no vesteix mai la disfressa de pallasso i fa que riu mentre plora?

L'escriptor Jordi Cabré balla a "El divan", de Sílvia Cóppulo, amb els personatges de la seva novel·la "Sense fi". El cinema es confon amb la vida, i la protagonista, Eva Amat, cau desmaiada. Li agrada escriure històries, a Jordi Cabré, però encara més perdre's en un bosc i transformar-lo en un jardí bonic. Viu la vida amb intensitat. "Et faré pensar i et faré sentir", diu amb un somriure i els ul...

Lluís Foix, periodista i escriptor. Viu i reviu la seva experiència vital recollida al llibre "Una mirada anglesa", a "El divan". Boris Johnson, Margaret Thatcher, Diana de Gal·les, Manuel Fraga decidint que Juan Luis Cebrián dirigís El País... Una conversa deliciosa, plena de somriures i complicitats.

Aquest monstre de sensibilitat, creativitat i talent recorda perfectament el dia 15 de gener del 1981. Sabeu què va passar? Descobriu-ho a "El divan", on amb la veu profunda i la mirada penetrant, Xavier Albertí evocarà el nen diferent que va ser; sense facècies parlarà de l'amor com a motor de vida o del creixement que la cultura aporta i vol compartir. La direcció del TNC li ha mostrat que els m...

S'emociona quan parla del pare i de la mare, creu que tenir fills és la millor inversió emocional que es pot fer a la vida; de fet, el més important; la resta, pur entreteniment. Oriol Amat, catedràtic d'Economia, regeix la Universitat Pompeu Fabra. La transferència de coneixement a la societat és el primer objectiu que s'ha marcat per a la UPF. És un home optimista, convençut que, com deien els e...

Antoni Cañete es defineix com un activista empresarial, que treballa perquè les petites empreses de Catalunya estiguin "al pont de comandament". Enginyer industrial, és un home de valors, que s'emociona en parlar del seu pare. I tot d'una ens deixa garratibats quan, sospirant, recorda: "als garatges fabricàvem amors."

"Hi ha uns anys que et menges el món i després el món se't menja a tu", diu Gemma Nierga, que amb un somriure de complicitat, conversa animadament amb Sílvia Cóppulo a "El divan". "Tota la vida he volgut fer teatre, però deu minuts abans em desmaiava dels nervis". "Recordo un informatiu fa molts anys amb Cadena 13 que va durar 15 segons. No vaig poder seguir dels nervis que tenia. L'edat i l'exper...

Michele Curel va néixer a la Cinquena Avinguda de Nova York i ha publicat les seves fotos a "The New York Times Magazine", "Newsweek", o "Time". Preocupada pel canvi climàtic i esperançada amb el futur d'Àfrica, ara s'ha convertit en propietària forestal a les Gavarres. Exposa un treball únic, "Sentir la sureda" al Museu del Suro, de Palafrugell. Els arbres es comuniquen i s'ajuden. Quan ve una te...

No s'ha fet la vida fàcil, confessa. Té tanta capacitat per estimar que després queda destrossada. D'entrada, no volia ser periodista. Va començar fent una substitució i anava a patrullar amb la Guàrdia Urbana. Sap molt bé, diu, que si la "cagues" com a periodista, té unes conseqüències terribles. Jubilar-se? A Cuba, devorant la vida.

Isona Passola és la nova presidenta de l'Ateneu Barcelonès i està feliç. L'art ens salva com a ésser humans, ens dirà, ella que sap crear històries i fer-ne guions per al cinema; que sap dirigir actors i produeix grans pel·lícules, com aquell "Pa negre" que ens sacseja i emociona. Interpretar és sentir. Grans actors han dit prou perquè l'ofici et fa exposar molt. I hi ha una manera de venjar-se de...