Guia d'orquestra

"Monogràfic Montsalvatge" Dediquem aquest episodi del Guia d'orquestra a la figura del compositor gironí Xavier Montsalvatge. Fem un repàs de les seves obres més importants i acabem el programa amb les seves famoses "Cinco canciones negras". Xavier Montsalvatge (1912-2002) Cinco canciones negras (1945) Guia d'orquestra

"El rondó" En aquest episodi fem un recorregut històric del rondó. Començant pels rondeaux de l'Edat Mitjana i el Renaixement, passarem pels rondós del Barroc, els del Classicisme i arribarem a aquest rondó de la "Vuitena simfonia" de Beethoven, a les portes del Romanticisme. Ludwig van Beethoven (1770-1827) Simfonia núm. 8 en fa major, op. 93 (1812) Guia d'orquestra

"Regularitat i irregularitat mètrica" Normalment els compositors utilitzen els ritme de pulsació regular pels fragments temàtics de les seves obres i els ritmes de pulsació irregular pels fragments no-temàtics. Analitzem la Simfonia núm.7 de Dvorák sota aquest punt de vista. Antonin Dvorák (1841-1904) en re menor Op. 70 (1885) Guia d'orquestra

"La suite de danses del barroc" En aquest episodi fem un repàs de les característiques bàsiques de la suite de danses del barroc: des de les parelles de danses (lenta-ràpida) del renaixement fins a la suite per a orquestra. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec del conjunt Musica Antiqua Köln que dirigeix Reinhard Goebel. Johann Sebastian Bach (1685-1750) Sui...

"El fil narratiu simfònic" Xostakóvitx combina les parts habituals d'un primer moviment simfònic (exposició amb dos temes contrastants, desenvolupament i reexposició) amb la narració musical dels fets del setge de Leningrad. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Txecoslovaca sota la direcció de Ladislav Slovák. Dimitri Xos...

"Els plans sonors (2)" El compositor treballa amb els plans sonors: un primer pla on normalment hi ha la melodia, un segon pla per l'acompanyament. Això és el més habitual, però també hi ha altres opcions més interessants. Gustav Mahler (1860-1911) Simfonia núm. 2 (1885-1894) Guia d'orquestra

"El classicisme galant" L'estil galant és un dels estils principals, per no dir el més important, del Classicisme. Aquest concert, una bona mostra d'estil galant, ens serveix per comentar els elements bàsics d'aquest estil. Franz Joseph Haydn (1732-1809) Concert per a violoncel i orquestra núm. 1 en do major, Hob. VII B1 (1765) Guia d'orquestra

"Poemes simfònics" Expliquem l'estructura del poema simfònic "Don Joan" de Richard Strauss comparant-lo amb l'estructura de l'altre poema simfònic del concert: els "Quadres per a una exposició" de Modest Mussorgski.

"Del minuet al scherzo" Fem un repàs històric del minuet al scherzo, de Lully a Bruckner. Fèlix Mendelssohn (1809-1847) Simfonia núm. 3 en la menor, op. 56, "Escocesa" (1842) Anton Bruckner (1824-1896) Simfonia núm. 0 ((WAB 99) (1869) Guia d'orquestra

"L'encant melòdic de Rakhmàninov" En aquest episodi analitzem les claus de l'estil melòdic de Rakhmàninov, un compositor conegut pels seus grans i inoblidables temes. Serguei Rakhmàninov (1873 -1943) Concert per a piano i orquestra núm. 2, en do menor, Op. 18 (1901) Guia d'orquestra

"Economia motívica" En aquest episodi del "Guia d'orquestra", analitzem el treball motívic de Schubert i comprovem la seva tendència a utilitzar motius relativament llargs, ben perfilats, per a la construcció dels temes. Franz Schubert (1797-1828) Simfonia núm. 4, en do menor, D. 417, "Tràgica" (1816) Guia d'orquestra

"Textures pianístiques" Comentem aquesta obra des del punt de vista de les funcions que compleix el piano com a solista i les textures que utilitza el compositor per remarcar aquestes funcions: el piano pot fer la melodia (i l'orquestra l'acompanyament), pot fer la melodia i l'acompanyament ell sol (amb acompanyaments de diversos tipus) i pot fer només d'acompanyament a la melodia que canti l'orqu...

"La variació" Dutilleux va dir d'aquesta simfonia, que havia intentat evitar les estructures de sempre. Efectivament, no hi trobem la forma sonata habitual, sinó diverses tipologies de variacions: el primer moviment és una passacaglia (variacions sobre un baix obstinat), el tercer són unes variacions seguides del tema (en l'ordre invers del que és habitual) i l'últim moviment un tema amb variacion...

"Ritme i melodia de Xostakóvitx" En aquest episodi parlem d'algunes de les característiques bàsiques del ritme i de la melodia de Dmitri Xostakóvitx. Tant en l'aspecte rítmic com en el melòdic, Xostakóvitx sovint segueix els patrons i els esquemes bàsics (mètrics i tonals) per ben aviat crear tensió en saltar-se'ls. Dimitri Xostakóvitx (1906-1975) Simfonia núm. 10, en mi menor, Op. 93 (1953) Guia...

"La forma cíclica" Com vam fer el dia que comentàvem la Simfonia de cambra d Arnold Schönberg (WEB), en aquest episodi analitzem la construcció d aquest concert en un sol moviment però que en conté quatre: el primer i l últim són el mateix (donant, d aquesta manera cohesió a l obra), i entremig hi ha inserits un minuet i una part lenta. Camille Saint-Saëns (1835-1921) Concert per a violoncel núm....

"Tècniques de composició" Comentem les tècniques de composició, és a dir, els recursos musicals que utilitza Txaikovski en aquesta simfonia: el tractament d'una melodia protagonista (al segon moviment), el contrast com a base per a la construcció de l'"Scherzo" i l'ús d'una melodia popular en la composició del moviment final. Piotr Illitx Txaikovski (1840-1893) Simfonia núm. 4, en fa menor, Op. 36...

"La variació-sonata" El primer moviment d'aquesta obra, l'únic completament acabat que ens va deixar Mahler, és una interessant combinació entre el tema amb variacions i la forma-sonata habitual dels primers moviments de les simfonies. Així, adequa les parts del tema amb variacions per tal que tinguin el caràcter adient de les parts d'una forma sonata: la presentació dels dos temes fa la funció de...

"Opus 1" La Simfonia núm. 1 de Stravinski és la seva primera obra, l'opus 1. És una obra de formació que va compondre sota la supervisió de Nicolai Rimski-Kórsakov, i en la qual es pot comprovar com el jove compositor adquiria l ofici que el convertiria en un dels més grans compositors del segle XX. Ígor Stravinski (1882-1971) Simfonia núm. 1, en Mi bemolol Major, Op. 1 (1907) Guia d'orquestra

"La catifa vermella" Aquesta obra de Sibelius ens permet dedicar el programa monogràficament a un recurs del qual ja n'havíem parlat circumstancialment en episodis anteriors. Es tracta de la catifa vermella , és a dir, una introducció que precedeix el tema i que l'acompanya quan aquest entra ressaltant-lo, de manera anàloga a com la catifa vermella ben il·luminada ressalta la presència dels protag...

"La digressió" Seguint el fil d'anteriors programes dedicats a la variació, la repetició i la perífrasi, en el programa d'avui parlem de la digressió. Un recurs que fan servir sovint els compositors per desviar-se del discurs principal. La digressió és especialment freqüent en els fragments no-temàtics que fan de transició entre temes, en les seccions de desenvolupament i, especialment, en les cad...

"Temes i escales" En una època, la segona dècada del segle XX, on molts compositors buscaven la manera de trencar la tonalitat, un compositor com Carl Nielsen construeix una simfonia monumental a base d'escales: temes importants que estan confegits amb fragments d' escales i escales que serveixen per avisar dels moments importants de l'obra. Carl Nielsen (1865-1931) Simfonia núm. 4, núm. 4, Op. 29...

"Moviment Simfònic" Les primeres composicions de Schönberg que no tenen text o un programa són el Quartet de corda núm.1 op. 7 i la Simfonia de cambra núm.1 op. 9. En el Quartet Schönberg utilitza els quatre moviments habituals, però en la Simfonia de cambra experimenta amb la forma: intenta fer una simfonia de quatre moviments en un de sol. En aquest episodi del Guia d'orquestra, comentem com ho...

"La transparència mendelssohniana" Comentem aquest concert des del punt de vista de la sonoritat típicament transparent, clara, del compositor. La tesi del programa és que Mendelssohn utilitza una instrumentació més clara del que era habitual en el romanticisme, però en els altres aspectes és un compositor del seu temps. Fèlix Mendelssohn (1809-1847) Concert per a violí, en mi menor, op. 64 (1844)...

"La consagració de la primavera" Ígor Stravinski (1882-1971) La consagració de la primavera (1913) Guia d'orquestra

"Tètic, masculí, anacrústic i femení" A partir dels temes d'aquest concert de Beethoven parlem de com comencen i com acaben les frases musicals en relació a la pulsació principal. Bàsicament, hi ha dos tipus de principis: coincidint amb la pulsació (principi tètic) i abans de la pulsació (principi anacrústic); i dos tipus de finals: coincidint amb la pulsació (final masculí) i després de la pulsac...