Una tarda a l'òpera

Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal, units per primer cop i prefigurant la gran tragèdia bèl·lica europea: han fet renéixer "Electra" i la gran tragèdia dels Atrides. I amb ella, una òpera de singular i sanguinolenta virulència.

Melodisme, preciosisme i virtuosisme, tres "ismes" al servei de la summa sacerdotessa Norma enmig de les Gàl·lies envaïdes pels romans i amb la millor banda sonora possible: la de Vincenzo Bellini.

L'única òpera de Claude Debussy és la veritable banda sonora de la França del tombant del segle XIX al XX. I us explicarem per què.

Molt més que una escena de bogeria, repassem una de les òperes més romàntiques del repertori italià i un títol emblemàtic de l'últim bel canto.

El que sabem i sobretot el que no sabem sobre una de les òperes més conegudes de la història del gènere.

Comencem febrer amb un plat fort: la mort del tsar Borís al darrer acte de "Borís Godunov" de Modest Mussorgski. L'analitzem i en comparem diverses versions. Baixos, a escena!

Repassem el bo i millor del Händel operístic a partir de "Giulio Cesare". Òperes anteriors i posterios d'aquest alemany rendit als peus de la pompositat de la cort anglesa.

Repassem els noms d'alguns dels millors cantants operístics traspassats durant els darrers vint anys.

Rossini i el sentit de l'humor. La convergència perfecta en "El barber de Sevilla", una obra mestra absoluta de l'humor rossinià.

Repassem els noms d'algunes de les millors cantants operístiques traspassades durant els darrers vint anys.

Amb "Turandot" acaba la gran tradició de l'òpera italiana? Què representa l'òpera pòstuma de Puccini? El final escrit per Berio és legítim, o ho és el de Luciano Berio, estrenat el 2002, precisament l'any en què arrencava "Una tarda a l'òpera" a Catalunya Música?

La revolució de la tonalitat i la revolució amorosa. Avui ens fixem en algunes peculiaritats del llenguatge wagnerià d'una de les seves òperes considerades de maduresa.

Repassem una de les obres mestres indiscutibles de la història de l'òpera i, segurament, la millor creació de Claudio Monteverdi. Una òpera que, a més, és la primera inspirada en esdeveniments històrics.

Per què "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata" s'apleguen sota el títol de "trilogia popular", quan no tenen res a veure entre elles? Descobrim com és el Verdi de la inflexió cap a la maduresa, una setmana abans de la transmissió de "Rigoletto" des del Liceu.

Analitzem l'ària "Dove sono", que canta la Comtessa d'Almaviva al tercer acte de "Le nozze di Figaro" de Mozart, i n'escoltem diverses versions... tot i que les comparacions siguin sempre odioses...

Us heu aturat mai a saber la diferència entre obertura i preludi? I què podem dir sobre els recitatius secs o acompanyats? Sabeu què és una stretta? I algun cop heu sentit, despullats, els leitmotivs wagnerians? Ho descobrim en aquest programa.

Ho sabíeu, que Orfeu marca els inicis de l'òpera com a espectacle? De Peri i Monteverdi a Gluck, passant per l'"Orpheus" de Telemann que veurem al Liceu, ens fixarem en el tractament que l'òpera ha fet d'aquest mite d'origen grec que ha esdevingut universal.

Què és una ària? I una cavatina? I una cabaletta? Bel canto és sinònim d'òpera? I què és un concertant? I per què el paper del cor en l'òpera? Descobrim el primer episodi d'allò que podem anomenar "Glossari operístic".

Radiografiem una ària, "Celeste Aida", del primer acte d'Aida. Corelli, Bergonzi, Tucker, Caruso i Del Monaco ens marcaran la pauta a partir de diferents interpretacions no sempre d'acord amb allò que hi havia escrit a la partitura de Giuseppe Verdi.

Fa vint anys inauguràvem la primera temporada d'"Una tarda a l'òpera" amb l'audició d'"Andrea Chénier". Avui recordem un dels títols fonamentals del verisme i analitzem alguns dels fragments més significatius de l'òpera de Giordano, comparant-los amb algunes músiques populars del París de la Revolució Francesa.

Amb motiu de la mort de la mezzosoprano espanyola Teresa Berganza, Catalunya Música ofereix una edició especial del programa "Una tarda a l'òpera" amb l'entrevista que Jaume Radigales li va fer el 15 de gener del 2009.

Des del triomf d'Aragall fins a la Zerbinetta de Sara Blanch. Repassem els noms de grans veus catalanes que han actuat al Liceu des de la dècada del 1960 fins al moment actual.

Viñas, Palet, Barrientos, Lázaro, Blanchart, Dels Àngels¿ grans cantants catalans i catalanes de projecció internacional que van triomfar al Liceu des del 1880 fins al 1950.

Caruso, Tebaldi, Gruberová, Flórez, Camarena, Radvanovsky¿. Grans cantants internacionals que han estat especialment ovacionats i aclamats pels espectadors del Liceu. Els repassem i els donem veu.

Repassem la trajectòria artística del Gran Teatre del Liceu, coincidint amb el 175è aniversari de la inauguració a la Rambla i sense oblidar els anys del Liceu de Montsió, els dos incendis, la bomba i les principals línies artístiques de la nostra primera institució cultural.