Una tarda a l'òpera

Hi destaca la rotunditat del baix, tot i que la veu de Samuel Ramey és flexible i versàtil. Nord-americà de socarrel, ha estat igualment un referent en els teatres europeus. Una de les seves especialitats: papers diabòlics d'òpera francesa i italiana.

Llegenda ja en vida, la seva mort va ser de les més comentades del món de l'òpera. Però, per damunt de tot, queda un llegat discogràfic de primer ordre gràcies a les grans capacitats interpretatives de la soprano nord-americana d'origen grec.

Baríton cantactor, va ser un intèrpret de referència de rols sibil·lins com l'Scarpia de la "Tosca" pucciniana. El seu va ser un repertori prolífic gràcies a la versatilitat expressiva d'aquest gran artista italià.

Segurament, el tenor més prolífic de la seva generació, que va llegar-nos més de tres-cents enregistraments que van de Mozart fins a Barber, passant per Rossini, Donizetti, Verdi i Xostakóvitx. La seva condició de poliglot li va permetre abordar un repertori en llengües que dominava.

La soprano alemanya per excel·lència que va convertir en elegància tot el que cantava. Inoblidable Mariscala d'"El cavaller de la rosa" i referencial intèrpret de rols mozartians com els de la comtessa d'Almaviva o la Donna Elvira de "Don Giovanni". La carrera d'Elisabeth Schwarzkopf va ser incontestable i inapel·lable.

Va ser reina indiscutible al Liceu, reina donizettiana, Reina de la Nit de "La flauta màgica", una de les millors sopranos líriques de coloratura, que va convertir en or tot el que cantava. El seu ampli repertori anava de Mozart a Strauss, passant per Donizetti, Bellini o fins i tot Verdi.

Rival en un principi de Boris Christoff, el també búlgar Nicolai Ghiaurov va ser un dels millors "bassi cantante" i dels més destacats de la seva generació, especialment per la seva dedicació als papers verdians, passant per l'òpera russa i francesa. Les seves són versions de referència.

Mezzosoprano grega de mitjans sobrats, Agnes Baltsa va ser una Carmen de referència i una exquisida intèrpret de papers de Mozart i de Verdi, sense fer lletjos a la Kundry de "Parsifal", un dels últims papers que va incorporar a la seva prolífica carrera.

Un altre dels nostres tenors més estimats. Nascut al barri de Sants, la de Carreras ha estat una de les veus més destacades de la dècada dels anys 70 i 80. Protagonista de representacions d'òpera, concerts i recitals arreu del món, el tenor català va protagonitzar nombroses gravacions dirigides per les millors batutes del món.

Pulcra, delicada i versàtil, la soprano Mirella Freni va desplegar al llarg de la seva carrera una coherència gens renyida amb un repertori prolífic, des de Mozart fins a l'òpera russa, passant pel Romanticisme, el verisme i l'òpera francesa.

Segurament, el cantant més estimat dels que han trepitjat els nostres escenaris. La de Jaume Aragall ha estat definida per molts com la "veu d'or". Admirat per públic, crítica i col·legues, la robustesa i el lirisme de la vocalitat del tenor barceloní fan que sigui de les que deixen empremta.

Si la Callas era la Divina, l'australiana Joan Sutherland va ser la Stupenda. Intèrpret del bel canto romàntic italià, va ser una soprano liricolleugera d'inqüestionable destresa tècnica i sensibilitat de rellotgeria. Al costat del seu marit, el director Richard Bonynge, va protagonitzar vetllades inoblidables d'òpera arreu del món.

Una joguina trencada, per la mort prematura i per accident, pocs dies abans de complir 36 anys. Fritz Wunderlich tenia una veu bellíssima i es va convertir en intèrpret incontestable d'òperes de Mozart, de les quals va deixar gravacions inoblidables.

Heldentenor per antonomàsia, el seu timbre heroic tenia brillantor i lirisme. I va ser un intèrpret wagnerià de referència, dins i fora de Bayreuth. Les seves versions de papers com Tannhäuser, Parsifal, Siegmund, Siegfried o Walther van deixar empremta.

Considerada una de les millors mezzosopranos alemanyes de tots els temps, aquesta berlinesa internacional va protagonitzar glorioses representacions operístiques i liederabend arreu. El repertori, ampli, va incloure música germànica, italiana i francesa.

Romanesa universal, Ileana Cotrubas és un dels exemples de soprano lírica més perfectes, gràcies a una tècnica depurada i a una exquisida sensibilitat. Tècnica i sensibilitat que va saber posar al servei d'un repertori ampli i versàtil, de Mozart al verisme, passant pel romanticisme de Verdi.

Per molts, el gran mestre, pel rigor, la tècnica i la permanència als escenaris sense mostres de decadència. Tot un catedràtic al servei del drama líric francès, de moltes pàgines del belcanto romàntic i, ocasionalment, de Verdi i de Mozart, amb un timbre i una personalitat úniques.

Una de les sopranos més versàtils de la seva generació, sempre al servei de l'expressió dramàtica, sense deixar de banda la musicalitat i la fidelitat al que estava escrit a les partitures. Una soprano de projecció internacional i de repertori prolífic que va incloure també òpera del segle XX.

Tenor de veu dúctil i de timbre preciós, va ser l'equilibri perfecte entre Corelli i Del Monaco pel vellut del seu color vocal. De vida artística llarga i coherent amb el gran repertori italià, va ser per molts el gran mestre que va marcar futures generacions.

Un dels millors barítons de la seva generació, amb una vida llarga damunt dels escenaris i sempre militant de la coneguda com a "parola scenica" de Verdi. Precisament, el compositor italià ha estat el principal referent en les interpretacions d'aquest gran artista.

Va despertar passions arreu on cantava i molts li van bastir una rivalitat amb Maria Callas més exagerada que no pas real. Els qui la van escoltar en directe sempre han dit que les gravacions no han fet justícia a la seva veu poderosa, voluminosa i rica en harmònics.

Exemple prototípic de baix baríton o basso cantante, Raimondi exemplifica també les grans virtuts del "cantactor". I això s'ha demostrat en diverses col·laboracions cinematogràfiques, especialment el mític "Don Giovanni" dirigit per Joseph Losey el 1979. Però Raimondi ha estat molt més que això i ho explorem en aquest programa.

Baix profund, podia abordar repertori còmic (Osmin, Ochs) o dramàtic (Gurnemanz, Sarastro) amb seguretat, aplom i rotunditat gràcies a greus cavernosos. Aplaudit en una banda i l'altra de l'Atlàntic, el cantant alemany va ser un intèrpret de veu dúctil i melosa.

Tot i que el final de la seva carrera s'ha vist tacat per alguns escàndols, no hi ha dubte que estem davant del cantant d'òpera més cèlebre i mediàtic dels darrers cinquanta anys. A una veu de gran qualitat s'hi suma la versatilitat expressiva i la capacitat d'adaptar-se a diversos repertoris, que inclouen actualment la corda de baríton.

Soprano amb un timbre innegablement metàl·lic, la cantant sueca va ser l'artista referencial per abordar els grans papers de soprano dramàtica en òpera alemanya, especialment Wagner, sense oblidar Richard Strauss. Però el repertori italià també va ser proper a la gran Nilsson, com descobrirem en aquest programa.