Greuges

"M'he quedat com el tio Fava, igual estic que estava" diu el refranyer popular valencià. No trobem millor descripció de la indiferència que ens ha produit enguany la Diada del Nou d'Octubre, que per caure en diumenge ha passat desapercebuda fins i tot com a festiu. Turistes, nazis, ambient preelectoral i bones dosis d'apatia: tots a una veu

Dormiu bé? el 50% d'este programa no massa, i acostuma a ser un tema de conversa recurrent entre nosaltres. Per això hui parlem de El mal dormir, de David Jiménez (Libros del Asteroide, 2022) un assaig sobre l'insomni, els patirs que suposa i el seu estigma social de que pas ens serveix per parlar de pares i fills, de premis literaris, d'editorials i de més coses que esperem que vos resulten sopor...

Com que portem un grapat de dies sentint tota mena de barbaritats sobre les eleccions a Itàlia i el retorn del feixisme, dediquem una altre programa a clavar-nos al fangar de la democràcia, que per alguna cosa som politòlegs

Fa un parell de setmanes que voliem parlar del referèndum constitucional de Xile... però a voltes un excés de preparació resulta contraproduent. Qüestionem el constitucionalisme, la democràcia parlamentària, la demoscòpia, l'indigenisme... i hem perdut el compte de quantes coses més

Dediquem el primer episodi de la 2a temporada a un dels grans descobriments de l'any: First Class, disponible en Netflix, un despropòsit sobre milionaris barcelonins on, sorprenentment, no hi ha ni rastre d'emprenedoria o meritocràcia.

Segona entrega del consultori amb les vostres preguntes més fresques al Curiouscat del programa, i de pas també vos aclarim què NO és una pregunta fresca

Tot i que vam prometre deixar-vos tranquils en estiu, també és cert que fa mesos vos vam demanar que enviàreu preguntes i consultes anònimes al nostre Curiouscat (teniu l'enllaç al Linktree), i no podiem anar-nos-en de vacances sense respondre-vos. Format nou fresquet i dinàmic, etcètera

Tanquem temporada amb un programa especial valorant esta primera temporada, els temes que s'han quedat per abordar i de pas obligant al becari a ixir a la llum pública i retratar-se davant d'un micro; en resum un poc de tot i un tast del que està per vindre

Fa temps que teniem ganes de parlar de maternitats i famílies, i l'última pel·lícula que hem anat a vore ens servix d'excusa: Cinco lobitos de la basca Alauda Ruiz de Azúa, una gran successió de punyades a l'estómac sobre maternitat, família, cures i incomunicació que no vos recomanem anar a vore en un dia sensible

Este cap de setmana -Andalusia, França, Colòmbia- hem vist a qui acostuma a anar-li bé en les eleccions: gent previsible, que manté una línia coherent al llarg dels anys, fins resultar identificable per a gent que té una vida normal i no són ionquis de la informació. En fi: hui parlem del divorci entre la gent que pensa que viu en una sèrie de política de HBO i la realitat material.

Teniem gana ja de parlar de la primera entrega dels diaris de Rafael Chirbes (Diarios, A ratos perdidos 1 y 2, Anagrama, 2021), un dels llibres que més ens ha fet patir: hi trobem les inspiracions per algunes de les seues obres més conegudes però també les amargors que acompanyen una vida dedicada a la seua passió... quin cost humà té, això de ser artista?

Ens topem amb la campanya de les eleccions andaluses, i malgrat saber relativament poques coses d'Andalusia la història ens sona massa familiar: un President gris que no es clava en embolics, polítics madrilenys de vacances parlant de les seues coses i una cobertura mediàtica ben madrilenya amb molts, molts tòpics

Després d'un programa d'èxit i clickbait, toca programa d'un format que no vos agrada especialment, si mirem les escoltes: crítica audiovisual de productes regulars. Hui, ens posem amb el remake de How I met your mother i abordem el tema de la nostàlgia en un audiovisual sense idees: Gossip Girl, Matrix, Star Wars i companyia

Veiem un debat a tuiter i, animats per vosaltres, estimats seguidors, no podem resistir-nos a clavar-nos de ple dins el fang. Parlem de continguts en valencià, abús dels tòpics, crítica cultural, finançament i estratègies de monetització

En la setmana de la llei del Només no és no i la resolució del judici entre Johnny Depp i Amber Heard parlem de sexe, desig i responsabilitats amb El buen sexo mañana, mujer y deseo en la era del consentimiento de Katherine Angel (traducció castellana a Alpha Decay, 2021): poden les dones eixir del pèndol que les situa com a víctimes o bé com a responsables absolutes d'encara un altre àmbit de ges...

A Alemanya proposen enviar els jubilats a passar els hiverns a la Mediterrània per abordar el canvi climàtic i la crisi energètica. Assistim sense sorpreses a com les últimes tendències globals ens tornen al que hem fet sempre: turisme de sol i platja, però ara tot l'any. Aromes, publicitat institucional, teletreballadors i sobretot molta, molta fumaguera

Teniem ja gana de ressenyar Con Todo (Planeta, 2021), l'autobiografia política d'Íñigo Errejón: parlem de la política sense la qual no sabem viure, la vida de partit que no acabem d'entendre i les històries realistes en les quals no hi ha cap opció bona

El govern del Botànic i el Gobierno de España han decidit acabar de convertir les zones rurals en colònies energètiques perquè el turisme de masses i els creuers puguen seguir a ple rendiment a primera línia de costa. Després dels camps de golf i les franquícies de iogur gelat, arriba una nova bombolla: la de les macroplantes solars.

Diuen els de l'hostaleria i resta de lobbi turístic que no troben treballadors per a l'estiu, i evidentment a Greuges Pendents estem de celebració: en la guerra intrasenil entre rendistes entre propietaris de cases i propietaris de locals, apostem fortament perquè perden els dos

Com Chanel ha quedat tercera a Eurovisió sembla que el tongo del Benidorm Fest està justificat: hi ha unes elits il·lustrades que saben millor que nosaltres el que convé i no dubten en corregir quan el poble s'equivoca. Parlem d'això i dels nostres congèneres d'esquerra experts capaços de vestir això d'inclusiu i feminista i la victòria d'Ucraïna com a genialitat geopolítica.

Anem a vore Alcarràs al cine i aconseguim consumir cultura sense rastre de consum irònic per primera volta en molt de temps: qui som i què volem ser, món rural, personatges polièdrics i una idea de ficció que deixa la d'À Punt a l'alçada del betum

Atrets pel que semblava un acte d'una marca de cerveses acabem en un acte polític, i la pressió de l'audiència ens desbarata la planificació de la setmana, així que posem el cos i el nostre granet d'arena a la millora dels formats d'espectacle

Visitem la Fira del Llibre de València i acabem amb ansietat de tant de tràfec i autors intentant vendre'ns coactivament els seus llibres a manera de venedors d'un basar d'Istanbul; i de rebot, aprofitem per demanar als Reis Mags -o a qui corresponga- la mena de Fira ideal que ens agradaria visitar un dia o altre

Amb tot l'escàndol de Pegasus hem descobert que l'aigua banya i que els governs espien els seus ciutadans, cosa que qualsevol periodista, polític o activista adult sap des de fa dècades. Parlem d'això, de la impotència en política i d'altres coses que també es diuen només en petit comité

Mentre sembla remetre la pandèmia, sembla que les plataformes de streaming, Netflix, HBO i companyia, comencen a perdre usuaris i caure en picat en borsa: quantes quotes al mes està disposada a pagar la gent, ara que tornem a tindre un poc de vida social, abans de piratejar i abaixar-se torrents com en els feliços 2000?