Els homes clàssics

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" la dediquen a cinc grans directors que actualment estan en actiu. El primer d'ells és el canadenc Yannick Nézet-Séguin, que va dirigir el darrer "Concert de Cap d'Any" de la Filharmònica de Viena. Amb el Pedro i l'Albert, repassem la seva biografia i el sentim dirigir.

Tot i que només ha dirigit al Liceu en dues ocasions, la directora finlandesa ha aconseguit la complicitat del públic barceloní. Repassem la seva trajectòria en aquest capítol.

Rattle ha estat el director de la Filharmònica de Berlín, això ja ens diu que som al davant d'un dels mestres més importants d'aquesta generació. Però sabies que va començar la seva carrera com a percussionista? "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

És el director actual de la Filharmònica de Berlín, càrrec que va ocupar després de la sortida de Sir Simon Rattle; però qui és aquest discret director i per què fascina a tothom? Mirem d'esbrinar-ho amb "Els homes clàssics".

Tot i que la seva vocació ve de lluny, van dir-li que les dones no podien dirigir. I això va ser un argument per reivindicar amb encara més energia que sí, les dones també poden dirigir orquestres de gran prestigi, com ella mateixa ha demostrat.

Tota una setmana dedicada al pianista xilè Claudio Arrau, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana, els Homes Clàssics de Catalunya Música, Albert Galceran i Pedro Pardo, volen commemorar el 123è aniversari del naixement del pianista xilè Claudio Arrau. En aquest primer capítol, es fixen en els anys de joventut d'Arrau, com a nen prodigi del piano, però ja amb una idea molt clara sobre com havia de ser la seva filosofia com a intèrpret.

A Claudio Arrau se'l considera un continuador de la tradició pianística iniciada per Beethoven, però com un pianista xilè pot ser un continuador de la tradició alemanya? La resposta és el seu mestre, Martin Krause. En aquest capítol, els Homes Clàssics t'ho expliquen.

Parlar de Claudio Arrau és parlar de les obres per a piano de Beethoven. Per què va esdevenir un referent total en aquest repertori, però, t'ho expliquen els Homes Clàssics en aquest capítol.

Els anys d'exili li van permetre a Claudio Arrau donar-se a conèixer als Estats Units i, d'aquesta manera, esdevenir una estrella mundial del piano.

Claudio Arrau va tocar el piano fins a pràcticament morir, però la seva filosofia es va mantenir intacta al llarg de la seva carrera, amb la màxima "La música s'ha de pensar abans d'interpretar". Descobreix l'Arrau més íntim en aquest darrer capítol, amb els Homes Clàssics.

Un any de Mozart, el 1786, resumit en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els Homes Clàssics afirmen que un any de Mozart és igual a molts anys per a una persona normal, i ens ho demostren fent un repàs de les obres que el compositor va escriure l'any 1786. Comencem amb l'òpera "Der Schauspieldirektor", que va compondre competint amb Salieri.

Els concerts 23 i 24 per a piano i orquestra van néixer amb només tres setmanes de diferència i, malgrat tot, són veritables joies que s'avancen a l'estètica del moment. Els repassem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Potser l'esdeveniment més important del 1786 va ser l'estrena de "Les noces de Figaro", tot i que a Viena no va tenir l'èxit esperat. En coneixem l'argument i els detalls més interessants amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

L'evolució del piano va provocar que altres instruments agafessin rols més importants i això ho va aprofitar Mozart als seus trios amb piano per donar una nova vida al violoncel. Els redescobrim amb els Homes Clàssics.

Mozart encara va tenir temps de compondre un altre concert per a piano i orquestra (el 25) i una simfonia (la 38)... i només en uns pocs mesos. En coneixem els detalls amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Una setmana dedicada a la Toccata a través de la Història de la Música resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Després de dedicar una setmana a la Fuga, "Els homes clàssics" ens demostren com també la Toccata ha sobreviscut al barroc i compositors de tots els temps n'han compost en les seves estètiques, però abans coneguem els orígens. Comencem amb Bach i les Toccates barroques amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

L'esperit lliure en la forma de la Toccata va encaixar en compositors romàntics com Schumann que en va compondre una que ell mateix va definir com l'obra més difícil per a piano que s'havia escrit mai. La coneixem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Com no podia ser d'una altra manera, els neoclàssics francesos van compondre Toccates, però sempre amb una visió moderna, pròpia de l'impressionisme. En repassem alguns exemples amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els compositors soviètics també van saber demostrar que la Toccata era possible en la seva estètica i dos exemples espectaculars van ser els de Prokófiev i Khachaturian. Les Toccates soviètiques amb "Els homes clàssics".

Hindemith, Poulenc o Villa-Lobos són tres exemples de compositors del segle XX que, malgrat mantenir-se ferms en el seu estil i llenguatge, utilitzen la Toccata per compondre obres molt interessants. Les recordem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Una setmana dedicada a la Història de la Fuga resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els Homes Clàssics per fi han decidit enfrontar-se a un tema molt complicat: l'art de la fuga. Amb aquesta excusa recorreran més de 300 anys d'història de la música repassant les fugues més interessants. Comencem pels orígens amb Pedro Pardo i Albert Galceran.