Els homes clàssics

Malgrat que no és un dels compositors més coneguts per les seves melodies, els temes de Beethoven van servir de base per a obres amb variacions de Saint-Saëns i Reger. Les coneixem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Rossini i Bellini són grans creadors de melodies belcantistes que van inspirar grans compositors. Coneixem variacions sobre temes de bel canto italià amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

El Capritx número 24 de Paganini ha sigut una de les peces més variades per compositors posteriors, cosa que demostra que no només ell podia fer versions diabòliques del seu propi tema. Coneixem les millors variacions sobre un tema de Paganini amb els Homes Clàssics.

El pianista Vladimir Ashkenazy és un dels màxims exponents de la tradició russa del piano, però qui és realment aquest cèlebre pianista i director? En aquest primer capítol, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, fan un repàs a la seva vida artística.

Interpretar la música per a piano de Rakhmàninov és un repte enorme, i Ashkenazy va assolir-lo amb èxit de crítica i públic. En aquest capítol, els Homes Clàssics es fixen en les característiques de les obres per a piano de Rakhmàninov i com va interpretar-les el pianista Vladimir Ashkenazy.

Tot i que Vladimir Ashkenazy ha estat un mestre del repertori rus per a piano, la seva carrera ha anat més enllà del repertori rus i soviètic, tal com t'ho expliquen els Homes Clàssics en aquest capítol.

Vladimir Ashkenazy ha estat un pianista cèlebre, però també un director d'orquestra d'enorme prestigi, sobretot dirigint obres de Sibelius. Vols saber el perquè? No et perdis aquest capítol amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

Quatre capítols dedicats al pianista i compositor Vladimir Ashkenazy, ara resumits en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquest any, els Homes Clàssics no descansen per Setmana Santa i ens proposen uns programes en què exploraran la relació entre la religió i la música. Obres religioses amb Albert Galceran i Pedro Pardo, començant la setmana amb les passions de Bach.

Haydn i Mozart tenen un catàleg immens de música religiosa, però Beethoven ja posa l'ésser humà per davant i les seves obres sacres són més humanistes. Les repassem amb els Homes Clàssics.

Berlioz, Gounod, Franck o Saint-Saëns són alguns dels grans compositors romàntics francesos amb obres religioses imponents. Les coneixem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Rakhmàninov, Janácek, Poulenc, Pärt i Rutter són els compositors del segle XX que els Homes Clàssics han elegit per parlar de les seves obres religioses. L'eclecticisme contemporani religiós els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

La música religiosa des de Bach fins al segle XX resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Bartók i la seva música resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana els Homes Clàssics commemoren els 145 anys del naixement del compositor hongarès Béla Bartók fent un repàs de les seves obres més importants. Comencem amb les obres escèniques. Ballets i òperes amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Malgrat ser un revolucionari en la sonoritat de l'orquestra, no va completar cap simfonia i les seves obres orquestrals més importants van arribar al final de la seva vida. Les repassem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Com a bon compositor neoclàssic, Bartók va compondre obres concertants entre les quals destaquen els seus concerts per a piano i orquestra. Els recordem amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

El violí va ser també el protagonista de les obres concertants de Bartók que combinen les formes clàssiques amb la tradició folklòrica del seu país. Les repassem amb els Homes Clàssics.

Al llarg de la seva vida Bartók va compondre sis quartets de corda que han esdevingut essencials en la història de la música moderna. Coneixem els imprescindibles quartets de Bartók amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada a la direcció amb criteris històrics, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

A finals del segle XIX i principis del XX es va redescobrir la música de J. S. Bach entre el gran públic, i aleshores va sorgir una pregunta: com sonava la música de Bach quan la va compondre? Això va propiciar tota una revolució en la interpretació, el naixent interès per l'aplicació de criteris històrics. Pot semblar complicat, però els Homes Clàssics t'ho expliquen de manera entenedora en aques...

Si es volen aplicar criteris històrics a l'hora d'interpretar una obra antiga, cal trobar els mateixos instruments amb què va estar concebuda. En aquest capítol els Homes Clàssics ressegueixen aquesta idea fins a trobar l'impulsor de la recuperació d'instruments com la viola de gamba.

Un cop tenim els instruments i la idea d'usar-los per interpretar una obra tal com va estar concebuda, cal que directors com Nikolaus Harnoncourt assumeixin el repte de recuperar el so de la interpretació d'obres de compositors com Mozart. Idees que, encara avui, s'han mantingut vigents.

La música de Beethoven s'interpreta amb fidelitat a la idea original del compositor? Aquesta és una pregunta molt difícil de respondre, però John Eliot Gardiner hi té molt a dir, i els Homes Clàssics t'ho expliquen.

Jordi Savall és dels directors més importants quant a la direcció amb criteris històrics i, és clar, com a intèrpret de viola de gamba. Ara bé, la seva tasca ha anat molt més enllà, ja que també ha fet recerca musicològica recuperant patrimoni musical desconegut.