Els homes clàssics

Felice Romani va escriure llibrets d'òpera per a molts compositors, però va ser amb Bellini amb qui va tenir una de les relacions més intenses. Tant és així que no tot va acabar bé. "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

Donizetti va aconseguir algun dels seus èxits més grans gràcies al llibrets de Felice Romani. De fet, es considera que Donizetti arriba a la seva maduresa com a compositor gràcies a l'òpera "Anna Bolena". Avui ens hi fixem.

Bach, Mozart, Beethoven, Stravinsky i Bartók: cinc gegants de la composició han protagonitzat la setmana que hem dedicat a concerts per a més d'un instrument i les simfonies concertants. Escolta'n el resum en poc més de 50 minuts de ràdio.

Concert o simfonia concertant? Quina és la diferència? "Els homes clàssics" t'ho expliquen i et presenten la Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra en mi bemoll major de W. A. Mozart.

Per què els compositors del Romanticisme van deixar d'utilitzar el terme "simfonia concertant"? No et perdis aquest capítol que té com a protagonista Beethoven i el seu extraordinari Concert per a violí, violoncel i piano en do major op. 56 ("Triple concert").

Un concert pot ser denominat "concert" si prescindeix de l'orquestra? El compositor Igor Stravinsky considerava que sí, i ho va demostrar en el seu Concert per a dos pianos que protagonitza el capítol d'avui del programa d'"Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

Tota una setmana dedicada a la relació entre Puccini i la religió en la seva música, i com la religió ha condicionat la creativitat dels compositors, resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

L'Església ha condicionat la societat al llarg dels anys, però ha passat el mateix amb el món de l'òpera? "Els homes clàssics" destaquen algunes curiositats de la relació entre Església i òpera.

Amb Albert Galceran i Pedro Pardo intentem descobrir per què Nadia Boulanger està considerada una de les millors pedagogues de la història.

Tota una setmana dedicada a cinc grans òperes amb nom de dona, ara resumida en poc més de 50 minuts.

Un "any Mozart" dona per a molts programes, aquí pots escoltar el resum dels cinc que li hem dedicat aquesta setmana.

Segons Mozart, aquell 1784 va compondre la millor obra que havia escrit mai. Si voleu saber quina és, escolteu "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els romàntics del segle XIX van compondre Stabat Mater de dimensions diferents. Repassem el de Rheinberger i Dvorák amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Els dos compositors operistes italians per excel·lència també van compondre "Stabat Maters" però amb motivacions diferents. Sonaran a òpera aquestes obres religioses? Ho descobrim amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada a la relació entre jazz i música clàssica europea, i a l'inrevés, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Pràcticament sense ser-ne conscient, George Gershwin va crear la música simfònica americana, però... com s'ho va fer? Tot té a veure amb una famosa rapsòdia. "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest capítol.

Maurice Ravel és conegut per algunes de les seves obres que contenen melodies exòtiques, com el seu cèlebre "Boléro"; però també va rebre una enorme influència de la música americana i de compositors com Gershwin. Vols saber en quines obres? No et perdis aquest capítol!

El compositor rus va tastar molts estils musicals i també es va deixar seduir pel jazz en algunes de les seves composicions. "Els homes clàssics" t'expliquen quines són les obres més jazzístiques del compositor de "La consagració de la primavera".

L'estiu del 1904 Bartók va tenir una revelació: gràcies a escoltar una cançó popular va decidir dedicar la seva vida a investigar sobre el folklore del seu país i les seves obres se'n van influenciar. El gran canvi musical de Bartók amb "Els homes clàssics".

Els últims deu anys de la seva vida, Bartók va compondre les obres més importants. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo les coneixem una mica millor.

"Els homes clàssics" volen dedicar la setmana al genial Franz Schubert centrant-se en un tipus de composicions de les quals encara no havien parlat: les seves misses. Comencem la setmana amb les dues primeres amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Més enllà dels textos en llatí, Schubert va compondre una "Missa alemanya" que seguiria la tradició germànica i inspiraria de ben segur compositors posteriors com Brahms. Coneixem la "Deutsche Messe" de Schubert amb "Els homes clàssics".

Les dues últimes misses de Schubert, amb forta influència beethoveniana, estan considerades les millors del compositor. Les coneixem millor amb "Els homes clàssics".

Lorenzo Da Ponte va tenir una vida de pel·lícula que el va portar fins als Estats Units. En aquest segon capítol, "Els homes clàssics" es fixen en els èxits i la decadència del genial llibretista.

Gràcies a l'enorme èxit de "Le nozze di Figaro" a la ciutat de Praga, Mozart i Da Ponte van rebre l'encàrrec de crear una nova òpera. Així naixia "Don Giovanni", una òpera que diu moltes més coses de les que ens podem imaginar en una primera audició. "Els homes clàssics" t'ho expliquen.