El fotimer

El 1993, la banda de Cincinnati The Afghan Whigs va fer el salt a un segell discogràfic gran. Les cançons que el seu frontman, Greg Dulli, havia compost fins aquell moment parlaven sobre la fi d'una relació amorosa amb una sinceritat impròpia de la figura clàssicament masculina. El disc va passar força desapercebut, però alguns crítics hàbils amb visió de futur el van qualificar com una de les obr...

Al 1987, els anglesos The Housemartins van publicar el seu excel·lent segon disc, farcit de singles indie-pop en plena època del jangle. Va ser la confirmació que eren un grup molt divertit, però lamentablement també va ser el seu comiat perquè es van separar amistosament poc després, i van arrencar carreres en solitari. 01 The Housemartins – "The people who grinned themselves to death" 02 Aztec C...

Amb el company Lluís Gavaldà ens vam trobar per escoltar plegats el disc "Agost", del 2004, que és l'obra que marca un important salt de maduresa en Els Pets, tant a nivell musical com líric. Hi vam tenir una conversa molt llarga i farcida d'anècdotes i detalls del procés de gravació i composició que emetem editada a l'FM i pengem íntegra al podcast. 01 "Soroll" 02 "Agost" 03 "Pau" 04 "Per què no...

Encara que oficialment el darrer disc dels Beatles va ser el "Let it be", en realitat l'havien gravat mesos abans que l'"Abbey Road", del qual parlem aquesta setmana, però l'havien deixat aparcat. Per tant, la darrera vegada que els genis de Liverpool van estar junts en un estudi va ser per gravar el disc protagonista i, malgrat els problemes personals entre ells, van fer una obra mestra que molts...

Després de deixar la Velvet Underground per les seves picabaralles amb Lou Reed, John Cale va començar una carrera en solitari i amb moltes col·laboracions amb altres artistes, que va trobar el seu punt més transcendent amb el tercer disc, "Paris 1919", una obra d'art de pop barroc en la qual posa de manifest la seva formació clàssica al servei d'una música molt més accessible.. 01 John Cale - "Ch...

La banda gal·lesa Gorky's Zygotic Mynci va ser una de les protagonistes del moviment Cool Cymru, que a finals dels anys 90 va aconseguir fixar lleugerament l'atenció cap a les arts generades en aquest petit país del Regne Unit. La seva música, en anglès i en gal·lès, barreja psicodèlia, folk, pop i sempre des d'una perspectiva indie tocada amb molta sensibilitat. Ens fixem en el seu cinquè disc, "...

El 23 de setembre del 1991, uns Pixies en fase de demolició van publicar el seu quart disc, l'injustament maltractat "Trompe le monde", que sempre ha viscut a l'ombra dels seus antecessors, especialment el "Doolittle". Hi ha qui diu que és el primer disc en solitari de Black Francis, perquè ell va controlar-ne tota la producció, molt basada en la inspiració d'última hora a l'estudi, i va arraconar...

El Canadà és terra de grans cantautors. Hi ha un cert consens a dir que el més gran de tots és Gordon Lightfoot. Bob Dylan així ho pensa, obviant potser altres grans noms que no cal esmentar aquí ara. Sigui com sigui, avui sentim el sisè disc de Gordon Lightfoot, una preciositat senzilla, humil, que molts cantautors es moririen per haver signat, "Sit down Young estranger", del 1970. 01 Gordon Ligh...

Quan Brian Eno va renunciar a disputar-se el lideratge de Roxy Music amb Bryan Ferry, va començar una carrera en solitari amb un disc que avui podem qualificar com a art-rock-glam-pop, però que aleshores era realment una cosa única. Amb això iniciava una etapa fulgurant de 4 anys, abans de passar-se a l'ambient, on hi trobem una creativitat inusitada. Un disc divertidíssim i que passa volant. 01 B...

Al juny del 1971 es va publicar "L.A. Woman", el sisè disc de The Doors. Va resultar ser una de les seves millors obres i la que més s'endinsava en el blues, tot i que sempre havien explorat aquest gènere. Lamentablement, va acabar sent el darrer disc de la banda amb Jim Morrison, que moria a París un més després de la publicació i passava a convertir-se en un mite. 01 The Doors - "The changeling"...

Al 1987, George Michael estava tip de pertànyer a una "boy band", encara que només fossin dos integrants. Les seves ambicions creatives eren molt més grans, i eren adequades a les seves capacitats com a compositor i com a productor. Per això va iniciar una carrera en solitari amb aquest "Faith", un disc tan eclèctic com genial. 01 George Michael - "Faith" 02 Bo Diddley - "Bo Diddley" 03 George Mic...

Carole King havia escrit diversos èxits per a altres artistes quan, als 28 anys, va fer el pas de cantar les seves pròpies cançons. El primer disc no va anar gaire bé, però el segon, "Tapestry", del 1971, va ser un èxit absolut. 01 Carole King - "I feel the earth move" 02 Carole King - "So far away" 03 The Shirelles - "Will you love me tomorrow" 04 Little Eva - "The locomotion" 05 The Monkees - "P...

Corrien els anys 70, una dècada que Dylan no va començar gaire bé. Però es va recuperar, i de quina manera, amb l'infravalorat "Planet waves" (1974). Va recuperar The Band com a grup d'acompanyament i va fer un disc aparentment humil on les (només) onze cançons són boníssimes. 01 Bob Dylan - "On a night like this" 02 Bob Dylan - "Going, going, gone" 03 The Band - "A change is gona come" 04 Bob Dyl...

Escoltem el disc que els Beach Boys van publicar en plena crisi de reconeixement de la banda, que al 1970 havia caigut en desgràcia al seu país. Malgrat això, el grup de Brian Wilson continuava facturant obres magnífiques que es valoraven més a Europa i que, amb el pas del temps, s'han convertit en referències clàssiques. 01 The Beach Boys - "Slip on through" 02 The Beach Boys - "This whole world"...

Robert Smith es va adonar que els autors que admirava van parir les seves millors obres abans de fer 30 anys. Així, amb 29, va fer "Disintegration" (1989), un disc ombrívol, el més venut de The Cure. 01 "Plainsong" 02 "Pictures of you" 03 "Lovesong" 04 "Last dance" 05 "Lullaby" 06 "Fascination street" 07 "The same deep water as you" 08 "Disintegration" 09 "Untitled"

Enregistrat el 1974, l'àlbum va passar desapercebut i va obtenir crítiques tèbies. Amb els anys ha passat a considerar-se una joia, una mena de segona part del mític "Astral weeks", i també el disc amb el qual el geni irlandès va tancar la seva època clàssica. 01 Fair play 02 Linden Arden stole the highlights 03 Who was that masked man 04 Streets of Arklow 05 You don't pull no punches, but you don...

Escoltem el disc de debut d'Adrià Puntí, "Pepalallarga", del 1997, amb el seu autor, que va comentant les cançons una a una. 01 "Miau" 02 "Cor agre" 03 "Mmm, quin fàstic, veecs, què bo!" 04 "Anònima 'in albis'" 05 "Ull per ull" 06 "Jeu" 07 "Atzucac" 08 "Muriel" 09 "Mixtura" 10 "Solitud" 11 "La font del gat"

La reinterpretació de la sempre elegant i sarcàstica Carmen McRae del gran llibre de cançons americanes no es limita als clàssics de Broadway dels anys 20, 30 i 40 del segle passat, sinó que incorpora obres contemporànies de l'època de la gravació, feta en directe a la sala Donte's de Los Angeles el 6 de novembre de 1971, i publicada l'any següent. Un clàssic valoradíssim del jazz vocal. 01 Carmen...

Dediquem una hora a un pioner del lo-fi, el malauradament desaparegut Mark Linkous i el seu debut amb el projecte Sparklehorse, del 1995. Un disc tremendament personal que recorre tota la música americana des dels anys 70. Una joia desapercebuda, però influent. 01 Sparklehorse - "Homecoming queen" 02 Dancing Hoods - "Baby's got rockets" 03 Sparklehorse - "Weird sisters" 04 Neil Young - "If I could...

Amb "Stardust" (1978), Willie Nelson va ser un dels primers músics que es van acostar a l'American Songbook des d'una òptica diferent. Tot i ser una aposta arriscada, aquesta revisió en clau country de molts estàndards que provenien fonamentalment de Broadway va ser un èxit. Fins avui, porta més de cinc milions de còpies venudes. 01 Willie Nelson - "Stardust" 02 Hoagy Carmichael - "Stardust" 03 Bo...

Viatgem a l'any 1999 amb un dels millors discos de l'incomparable Tom Waits, "Mule variations", un personalíssim cançoner que converteix en so tot l'ambient de l'Amèrica més rural i polsegosa, i on Waits combina la seva investigació sobre el ritme amb cançons lentes que caminen com un granger esgotat. 01 "Big in Japan" 02 "Lowside of the road" 03 "Hold on" 04 "Get behind the mule" 05 "The house wh...

Escoltem un dels discos més importants de Nina Simone, una obra del 1965 que s'allunya del seu registre més habitual del jazz per anar fins als terrenys de la música popular, si bé acaba sent un disc molt eclèctic amb pinzellades de chanson i el seu gran clàssic, "Feeling good". 01 Nina Simone - "I put a spell on you" 02 Screamin' Jay Hawkins - "I put a spell on you" 03 The Beatles - "Michelle" 04...

No cal anar gaire lluny en el temps per trobar grans discos. Escoltem "El camino", l'àlbum del 2011 de The Black Keys. Música garatge del segle XXI després d'haver fet un gran salt amb el seu disc anterior, repetint producció de Danger Mouse i consolidant el que ja apuntaven, amb un treball que alguns qualifiquen de clàssic instantani. 01 The Black Keys - "Lonely boy" 02 The Black Keys - "Tighten...

Escoltem el disc de debut d'un músic molt especial, Nick Drake. Publicat el 1969, "Five leaves left" és una obra de folk-blues anglès molt personal, un disc mític que va passar sense pena ni glòria a la seva època i que només anys després de la mort de l'autor ha rebut el reconeixement d'obra mestra. 01 Nick Drake - "Time has told me" 02 The Incredible String Band - "Koeeoaddi there" 03 Nick Drake...

Aquesta setmana anem fins al 1985 per escoltar el disc "Fables of the reconstruction", de R.E.M. És el seu tercer disc, encara amb la discogràfica I.R.S., abans de ser reconeguts mundialment quan els va fitxar Warner. És un disc dels Estats Units més rurals, gravat a un fred febrer a Anglaterra, amb un productor expert en folk britànic. 01 R.E.M. - "Feeling gravitys pull" 02 R.E.M. - "Maps and leg...