Arqueopòdcast

A només 12 quilòmetres de la poderosa Tarraco, a l’actual municipi d’Altafulla, hi havia una de les vil·les aristocràtiques més ben conservades de la Hispània romana. És la que es coneix com la Vil·la Romana dels Munts. Situada en un lloc privilegiat, propera a la platja, els habitants d’aquesta residència de camp gaudien de la tranquil·litat de la vida rural i de la bellesa de l’entorn, sense dei...

A tocar del massís del Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, trobem el jaciment ibèric més important de Catalunya: l’antiga ciutat d’Ullastret. Ullastret va jugar un paper central en el comerç juntament amb la ciutat grega d'Empúries, ubicada a pocs quilòmetres. El moment de màxim esplendor de la ciutat ibèrica va ser cap als segles IV i III abans de Crist, quan la població superava les 6.000 pe...

Fa 7.000 anys, a Banyoles hi va haver un dels assentaments neolítics més singulars d’Europa: el que ara coneixem com La Draga. Es tracta d'un poblat ubicat sobre una zona humida, amb l’aigua com a protagonista. De fet, va ser un dels primers poblats neolítics lacustres del continent. La ramaderia i l’agricultura eren, lògicament, el seu mode de subsistència. Unes obres realitzades amb motiu dels J...

L’any 218 abans de Crist, els romans arriben a Empúries i comença una nova era per a la península. Us resulta familiar, oi? Els llibres d’història ens han repetit aquesta fita una vegada i una altra. Però sovint oblidem que aquí, en aquest privilegiat enclavament de l’Empordà, ja hi havia hagut habitants des de molt abans. Al segle VI abans de Crist, pobladors grecs procedents de Focea, a l’actual...

Els pobles ibers del nord-est peninsular exhibien els caps tallats dels enemics vençuts com a trofeus de guerra. Els exposaven, acompanyats de les seves armes inutilitzades, en llocs públics i molt concorreguts, com les façanes d’edificis nobles o a les muralles. Els travessaven amb llargs claus de ferro per sostenir-los fermament. Els assentaments on la pràctica ha estat àmpliament documentada só...

Quina llengua parlaven els ibers? Era un ‘idioma’ tal com l’entenem avui? Ha quedat algun ‘rastre’ d’aquesta llengua en la llengua actual? Hi ha alguna relació entre l’ibèric i el basc? Són només algunes de les moltes preguntes que sorgeixen quan comencem a aprofundir en la qüestió de la llengua ibèrica. Un cop més, anirem a buscar la informació a la millor font possible: l’exposició ‘L’enigma ibe...

Com eren les ciutats ibèriques? Com s’estructuraven? Hi havia classes socials? Com era l’arquitectura i l’urbanisme? I sobretot: què en sabem de la mítica Barkeno? Mirarem de resoldre aquests engimes de la mà d’un dels experts que han assessorat el Museu d’Arqueologia de Catalunya: el professor d’Història Antiga de la UAB Oriol Olesti.