Greuges

A la 2a volta de les Presidencials franceses, l'espai de la França insubmisa de Melenchon ha donat la victòria a la França de l'ordre de Macron, als qui perceben com a mal menor. Preferirà tota la vida l'esquerra alternativa i urbana a les elits amb qui comparteixen preferències de torrades per esmorzar i estils de música, o seran algun dia capaços d'entendre's amb el món rural i el treball assala...

Davant la perspectiva de les vacances de Pasqua, dos ateus i descreguts ens aproximem a la religió de fora cap a dins, i com podeu imaginar-vos ens ix el programa més metafísic que hem perpetrat fins al moment.

A propòsit del Motomami de Rosalia, ens fem algunes preguntes sobre l'evolució de la música d'arrel a casa nostra i al veïnat més proper: per què la música popular valenciana no ha arribat (encara) a ser un fenomen de masses?

En política sembla que no està de moda tindre valors forts: per rebutjar un gran evento alguns s'estimen més argumentar que no és rendible que dir a la cara que per albergar regates de pijos o tornejos de golf igual millor haver votat els altres. Hui ens preguntem si realment està tot en venda i per què l'esquerra té tanta por de dir en veu alta que té preferències i no només informes tècnics.    ...

Ja portem alguns mesos en actiu i comencem a tindre una comunitat d'oients que ens escriu amb preocupacions compartides: on viure venint de ciutats i pobles que ens expulsen, com conèixer gent nova més enllà de la trentena i, en definitiva, de quina manera construïm comunitats i grups d'afinitat més enllà del veïnat i els vincles de tota la vida.

Els catalans ens tenen enveja: ens han furtat la Copa Amèrica de vela i es presenten a uns Jocs Olímpics d'hivern per posar-se al mapa. Però el més trist és que també ens han furtat l'esperança d'uns veïns que facen les coses millor que nosaltres. De veritat és la mediocritat del Botànic el millor dels futurs possibles?    

El poc interès cinematogràfic de la gala dels Òscars, ha quedat eclipsat per la historieta de l'hòstia de Will Smith, però hi ha més coses: el cine comercial que arriba als premis, còmics amb mala sombra i l'enèssim bluf -per al que ens havien venut els mitjans- del cine espanyol encarnat en Bardem i Cruz; un remix del que hem vist i del que no tenim intenció de vore ni en broma.

A propòsit de la manifestació del passat diumenge a Madrid ens sorgeixen alguns dubtes: ens sentim a prop de les protestes i reivindicacions del món rural i/o els transportistes o tenim dret a deixar-nos portar pel rebuig que ens generen les seues banderes, la seua estètica i els seus discursos casposos?

Segones falles en esta primera temporada de programa, i esta volta amb treball de camp: art barroc, contaminació, escena alternativa i nazis everywhere, entre altres contes.

Segona part del nostre especial sobre el 8-M: abolició del treball assalariat, prostitució i en resum tots els temes polèmics que no havíem xafat en el programa anterior

És possible parlar del 8-M i el moment actual del feminisme sense enfangar-se fins als genolls? Ho intentem en la primera part d'un programa pre-faller fins i tot més visceral que de costum

Fem servir La España de las Piscinas, de Jorge Dioni (Arpa, 2021) com a pretext per parlar d'urbanisme, patrons de vot i classe social i en general dels instruments polítics que coven l'ou d'on ixen els nous reaccionaris

Ens aproximem a Ucraïna de la forma més anticorporativista possible: la guerra com a excusa perquè cada gremi intente vendre'ns la seua matraca habitual amb un vernís de compromís humanitari. I els primers, els politòlegs

Ens evadim de la destrucció bèl·lica per submergir-nos en la que provoca la indústria de l'audiovisual en els actors protagonistes: revisitem i comparem els especials de reencontre de Harry Potter i Friends a la recerca d'algun actor o actriu que haja aconseguit eixir viu de l'èxit precoç.

Passem de l'alta i la baixa política perquè 2022 és any Fuster, que exemplifica molt bé de quina forma fem homenatges en clau cultural en esta latitud: lectura de textos sagrats, moltes velles glòries i ben poc del sentit crític que caracteritzava l'autor.

Deu anys fa de la Primavera Valenciana, i la regressió adolescent de l'esquerra està tornant als discursos maniqueus d'aquella època una vigència inesperada: tenim bons sense autocrítica, dolents de pel·lícula i programes concebuts per encabronar als propis.

Amb la soporífera gala dels Goya hem tornat a posar València al mapa, així que dediquem la poca veu que ens han deixat els virus a glorificar este exitós model de grandes eventos i macroobres de Calatrava però sempre des de l'esquerra, amb molts somriures i diputats provincials en la foto.

Si sempre havíeu pensat que el comunisme sonava a vintage i gris, vos portem una actualització pensada per i per a entusiastes dels videojocs d'estratègia i gestió: energia infinita, estètica futurista i gens de faena per fer és la proposta de "Comunismo de lujo totalmente automatizado" (en castellà a Antipersona, 2021) de l'agitador britànic Aaron Bastani.

Arribem ja fastiguejats al culebró de la reforma laboral, després de setmanes de saturació d'escoltar argumentari socialista: ionquis dels pactes d'estat, fantasmes d'ultradreta i zombis de la gestió que han aconseguit que es parle de tot menys dels treballadors.

La caiguda del valor del bitcoin, última panacea dels incels més espavilats de cada quadrilla, peguem un repassonet al que sabem de criptomonedes, inversions miraculoses, blockchain i els problemes ambientals i ètics que totes estes ocurrències generen

La democràcia espanyola passa per la seua pitjor crisi de legitimitat des del 15-M, i els vostres politòlegs de guàrdia no podien faltar a la cita.

Ens cancel·len l'espectacle de comèdia i acabem en un museu d'art contemporani. El que va passar després... és un programa sense guió, ordre ni molt de sentit. Com el sector de l'art contemporani, vaja

Ja hi ha a la venda un AVE rebaixat per viatjar al centre de l'univers a practicar el federalisme a preus assequibles, i torna a sorgir el debat sobre infraestructures i despoblament. A més inversions, carreteres i trens, més o menys gent als pobles? O els de l'España Vaciada són els de l'Espanya de segones residències?

Revisitem "Nanette" de l'australiana Hannah Gadsby -segurament la nostra còmica preferida, a Netflix podeu trobar eixe i altres treballs seus- com a excusa per parlar de comèdia, post-comèdia, cultura crítica i un grapat de coses que a l'Espanya Movistar ni estan ni se les esperen.

A estes alçades ja sabreu que en este programa no som fans del treball, almenys de l'assalariat (sobre la mili i els treballs forçats tenim un debat obert) i hui vos portem l'última tendència en la matèria: el Gran Abandó; als Estats Units, milions de persones estan deixant les seues faenes mal pagades i que no els satisfan, malgrat no tindre alternativa. Que no tot en la vida és faena, etcètera.